L’augment de suïcidis posa en guàrdia els filipins de Barcelona

La comunitat filipina del Raval es va alertar a mitjans de l’any passat. En tot el 2021, es van produir cinc suïcidis i un intent en persones d’aquesta nacionalitat, quatre de les quals residien al Raval i dos, a la Zona Franca. Pot semblar una xifra petita, però l’any anterior, el 2020, n’hi va haver només un, igual que el 2018 i el 2017. El 2019 directament no n’hi va haver cap. Aquest 2022, se’n va produir un altre fa unes setmanes. L’empitjorament de la salut mental és general en la població, però colpeja més fortament col·lectius vulnerables com el dels immigrants. En els últims dos anys, els centres d’atenció primària (CAP) han vist un augment del 10% dels diagnòstics de salut mental als barris pobres, on hi ha més immigració, malgrat que a tot Barcelona aquests han disminuït, ja que la ciutadania ha consultat menys els seus metges de capçalera a l’estar bolcats amb la covid-19. Al Raval, aquesta quantitat de suïcidis en un curt espai de temps i en filipins (homes, sobretot) joves i amb fills, va aixecar totes les alarmes. L’Equip d’Atenció i Mediació Intercultural i Sociosanitari (Eamiss), que representa la comunitat filipina al Raval, creu que darrere d’aquesta realitat hi ha un «tema emocional». La salut mental comporta encara un gran estigma en aquesta població i demanar ajuda un psicòleg està mal vist. «No se’n parla gaire i la família no t’ho explica. Però creiem que és per la crisi econòmica», explica Jossie Rocafort, presidenta d’Eamiss. Eamiss, desconcertada per aquesta realitat, va demanar ajuda al CAP Raval Nord i junts van muntar un projecte per prevenir els suïcidis entre els filipins. S’anomena ‘Impacte d'una intervenció comunitària per prevenir el suïcidi en la comunitat filipina a Barcelona’. En aquest projecte, un grup de 10 persones van ser formades pel CAP, en tres sessions celebrades entre el febrer i el març, per detectar, des de dins de la comunitat, qui té problemes de salut mental i oferir ajuda. Són persones «referents» del barri vinculats a associacions. Unaés Emily Silang, que, a més de tenir una empresa d’assegurances al barri, és membre de l’entitat Philippine Guardians Brotherhood. «L’objectiu és identificar quan una persona pot estar presentant senyals de risc de suïcidi. Ho farem a través de les associacions. Els donarem aquesta informació a tots els líders de la comunitat filipina de cada associació», explica Silang. Ella atribueix l’augment de suïcidis a «raons econòmiques». Una demanda de la comunitat La infermera del CAP Raval Nord Rocío Albuixech destaca que, tot i que amb la pandèmia hi ha hagut un augment de les consultes de salut mental, la idea de crear aquest projecte va ser una «demanda de la població filipina». Van ser ells que van demanar ajuda al CAP. «Nosaltres havíem vist, sobretot, més intents que anys anteriors. Però va ser Jossie qui ens va preguntar si hi podríem fer alguna cosa», diu Albuixech. Els metges esperen que aquesta iniciativa dels filipins, que han demanat ajuda de manera proactiva al CAP, serveixi d’exemple a altres comunitats. Segons ella, especialista en salut mental, l’aspecte social és,en els últims temps, el que més factors de risc de suïcidi està tenint. «Els filipins es dediquen molt a l’hostaleria, un sector que s’ha vist molt afectat per la pandèmia», afegeix la infermera. La formació d’aquests 10 guardians de la comunitat filipina va consistir a dotar-los d’eines bàsiques per detectar senyals d’alarma en membres de la comunitat. «Per exemple, saber què preguntar a aquesta persona que està passant un mal moment. Moltes vegades el suïcidi és una cosa impulsiva, per això és important guanyar temps», assenyala Albuixech. La realitat que s’amaga darrere de la comunitat filipina és molt semblant a la de la resta de poblacions immigrants. «Treballem moltes hores. Et pots trobar aquí un cambrer que a les Filipines és enginyer. Però aquí treballem en el servei domèstic, com cambrers o com cuiners», explica Rocafort. Hi ha, continua, molta «frustració» a la comunitat; entre altres coses perquè, a més de treballar per subsistir ells mateixos, solen enviar diners a les famílies que encara viuen al seu país d’origen. Més vulnerabilitat La pandèmia de covid-19 ha empitjorat la salut mental de la població general, però s’ha acarnissat més encara amb la dels grups vulnerables. Un d’aquests són els immigrants. Els diagnòstics de salut mental als barris de Barcelona amb un nivell socioeconòmic baix han augmentat un 10% en els últims dos anys, segons la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Són els barris on hi ha més persones immigrants. «Nosaltres, a l’hora de recollir les dades, no diferenciem entre persones migrants i d’aquí. Però hem vist que, tot i que a Barcelona ha disminuït el registre de diagnòstics de salut mental en els CAP en els últims dos anys –com ha passat amb totes les patologies–, als barris més pobres, on hi ha més persones migrants, han augmentant un 10%», assenyala Iris Alarcón, secretària de la junta de la Camfic. Els pacients, explica Alarcón, han consultat menys el seu metge de capçalera, per això aquesta disminució de diagnòstics. La primària ha estat bolcada amb la covid-19. «No obstant, als barris amb persones migrants hi ha més patologia i han hagut de consultar més. Sobretot veiem depressions moderades i ansietat generalitzada, que necessiten tractament farmacològic», diu Alarcón. La precarietat vital L’Hospital de Dia per a adolescents de la Fundació Sant Pere Claver, on el 50% de pacients són immigrants, han vist com, des de començament d’any, un 65% dels seus joves han tingut algun intent de suïcidi. Aquest percentatge va ser del 60% en tot el 2021. «Des de l’inici de la pandèmia, veiem més intents de suïcidi, sobretot en noies. També més trastorns alimentaris, alteracions del son, absentisme escolar, irritabilitat i aïllament social...», apunta Sònia Soriano, psicòloga clínica i coordinadora d’aquest hospital. La institució constata que les «dificultats econòmiques» augmenten la incidència dels gestos autolítics. «Veiem processos de migració recents. Són persones que acaben d’arribar a Barcelona, hi ha famílies amb càrregues econòmiques», diu per la seva banda Berna Vila-real, treballadora social i coordinadora de l’Institut Docent i Retanca de Sant Pere Claver. L’entorn (la precarietat laboral, la vivenda) influeix, coincideixen totes dues, si bé ho fan també altres factors, com la socialització o la falta d’una perspectiva de futur. El Programa Atenció a la Salut Mental de les persones Immigrades (Satmi), del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que està atenent immigrants des del 1997, també dona compte d’un empitjorament de les condicions de vida en els últims anys. «Hi ha més gent al carrer, més permisos de residència... Si la pandèmia ha impactat en tota la població, imagina’t en les persones migrades», apunta la psiquiatra Yolanda Osorio, una de les fundadores del Satmi. El Satmi atén immigrants que pateixen alguna patologia psiquiàtrica. «Han passat viatges molt traumàtics i, una vegada que arriben aquí, no tenen accés a la vivenda ni papers. Acaben manifestant problemes de salut. Apareixen més sofriments mentals i, dins d’aquests, el suïcidi», afegeix Osorio. El Satmi està veient, sobretot, quadros depressius, somatitzacions i alguns quadros psicòtics. A més de veure’s en les persones migrants, l’impacte de la pandèmia en la salut mental ha sigut més gran en les dones. Elles han estat a la primera línia de les cures i han tingut una gran sobrecàrrega de feina. A més, les dones immigrants són les que més llocs de treball desenvolupen en l’economia submergida. «Amb la pandèmia s’han quedat desprotegides, sense recolzament econòmic», diu la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell.

L’augment de suïcidis posa en guàrdia els filipins de Barcelona

La comunitat va demanar ajuda al CAP Raval Nord, que va formar referents del barri per detectar els senyals d’alarma

Les entitats adverteixen que la salut mental dels immigrants està empitjorant encara més que la de la població general

El més llegit