La boira mental de la covid persistent: «No puc fer diverses coses alhora»

Sheila Lozano i Tim Py tenen, respectivament, 25 i 28 anys. Es van contagiar de coronavirus en la primera onada i tots dos pateixen des d’aleshores covid persistent. El juliol del 2021, conversaven en EL PERIÓDICO sobre els símptomes d’una malaltia enigmàtica, que encara no tenia tractament. Tots dos destacaven la boira mental que pateixen. De fet, diversos estudis destaquen la pèrdua de matèria grisa i l’alteració de les funcions cognitives entre les seqüeles de la covid-19. Ara, gairebé un any després d’aquella conversa, expliquen que continuen tenint problemes cognitius. Sheila Lozano: «Em costa llegir un ‘email’ de quatre línies» Sheila Lozano no avança. Fa dos anys que està malalta de covid persistent, immersa en una espècie de boira mental, entre molts altres símptomes. Es va contagiar de coronavirus el març del 2020. «Quan em vaig infectar, tenia 23 anys, ara 25. Continuo tenint tots els símptomes: astènia, fatiga molt intensa, dolors articulars, seqüeles cardíaques i cefalees, marejos i vertígens», explica aquesta infermera que des d’aleshores que no pot treballar. Al cervell, el virus pot provocar des de reaccions inflamatòries fins a alteracions del gust i l’olfacte. «Jo vaig perdre l’olfacte i el gust i, tot i que els he recuperat, els tinc distorsionats. És perillós perquè, per exemple, no oloro el gas», relata aquesta veïna d’El Vendrell (Tarragona). Aquesta jove viu cada dia amb aquests símptomes, tot i que de vegades són menys intensos que d’altres. Destaca, d’entre tots ells, la nebulosa mental. Com li costa concentrar-se, les dificultats per fer «diverses coses alhora», la «lentitud» a l’hora de processar informació. I la pèrdua de memòria. «M’oblido de les coses que he de fer: l’agenda del mòbil és la meva salvadora», diu aquesta jove que, temps enrere, abans d’infermera, es va treure el grau d’Infermeria i dos màsters amb qualificacions excel·lents. «No em costava en absolut concentrar-me ni fer treballs extensos. I, de la nit al dia, em costa llegir un ‘email’ de quatre línies». Són símptomes, relata, «incapacitants» que li impedeixen viure plenament la seva joventut. «Els jocs de taula, per exemple, em provoquen una gran fatiga cognitiva. No sempre puc anar al cine, depèn del dia. És bastant invalidant», es lamenta Sheila. Fa més d’un any que fa rehabilitació cada dia de dilluns a divendres. Diu que nota una lleugera millora, però tot és molt lent. La seva fortalesa mental fa que no caigui en el desànim ni en depressions, malgrat que no sap si es recuperarà ni quan. «És com una muntanya russa. Perquè, després de dos anys, ni tan sols hi ha tractament, tot això passa factura», afegeix. Tim Py: «Si em concentro molt, torna la fatiga cognitiva» Tim Py, de 28 anys, fa dos anys que té covid persistent. Ha aconseguit recuperar-se però només fins al 80% o 90% perquè hi ha símptomes que reapareixen, sobretot en moments d’estrès. «Per exemple, quan estic treballant en un projecte que requereix molta atenció, torna la fatiga cognitiva i un esgotament molt gran», relata Tim. Sobretot, explica, li han quedat els símptomes cognitius. Tim és instructor d’esports aquàtics. També, com a missioner protestant, treballa en projectes socials d’ensenyament cristià. «Si requereix molt estrès, a les dues hores ja no em puc concentrar més. És com quedar-te en blanc. Em quedo sense energia mental», explica aquest jove de Barcelona. Com Sheila, Tim destaca la «resistència de concentració» que tenia abans de contagiar-se de covid-19. Fora d’això, fa «vida normal», sempre que les activitats no siguin «gaire exigents a nivell intel·lectual». ¿Què ja no pot fer Tim? «Doncs, per exemple, escriure un article com tu ara, o fer una anàlisi de text, o una investigació», respon. Reconeix que la malaltia ha modificat el seu estil de vida. Abans feia classes en una escola, ara ja no pot. I anímicament, diu, es va «adaptant». Com molts afectats de covid persistent, Tim ha après a anar baixant el ritme de treball, a dedicar temps a la meditació, a anar a caminar pel camp i a prendre alguns suplements vitamínics. Al juliol, quan conversava amb EL PERIÓDICO, Tim confessava que últimament, a causa de la malaltia, no havia pogut ser el mateix. Un any després d’aquella conversa, continua sense estar al 100%. «Arribo amb facilitat a un punt alt de saturació», resumeix per definir com se sent a causa de la covid persistent.

La boira mental de la covid persistent: «No puc fer diverses coses alhora»

Dos malalts parlen dels estralls que provoca el virus al cervell humà

El més llegit