El nou escenari de la covid: viure sense restriccions i vigilants amb els vulnerables

Fa cada vegada més olor de normalitat. El progressiu aixecament de restriccions (aquest dijous deixa de ser obligatòria la mascareta en exteriors i Catalunya reobrirà l’oci nocturn divendres a la matinada) i el notable augment de les temperatures afavoreixen un augment de la interacció social. S’hi afegeix l’elevat percentatge d’immunitat (entre contagiats i vacunats) i que la variant òmicron provoca una malaltia essencialment lleu. «Som en un escenari diferent, que no vol dir que sigui definitiu», assenyala Clara Prats, investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). ¿Què implica aquest escenari diferent? «Obrir més [aixecar mesures] i protegir els més vulnerables. Passar de controlar la transmissió a nivell global a controlar-la en els entorns més vulnerables», precisa Prats. Aquests entorns serien, per exemple, els hospitals o les residències d’avis. «Els esforços per diagnosticar la covid també estaran centrats en aquests entorns», afegeix. L’entrada en aquest nou escenari, diu, és progressiva, ja que des del setembre s’han anat prenent passos cap a ella, com per exemple la laxitud de restriccions més gran a les escoles. CAPs menys tensats A més, l’actual situació epidemiològica, amb el virus a la baixa, també hi ajuda. Els centres d’atenció primària (CAP) han deixat enrere la saturació de setmanes enrere i porten a terme la seva activitat ordinària. Els CAPs, que van arribar a atendre unes 100.000 visites diàries per covid-19, ara en reben unes 26.000, encara molt lluny de les 4.000 o 5.000 diàries que hi havia a l’octubre. «Estem millor [que fa setmanes], però no en una situació ideal com per dir que estem bé», diu Jordi Mestres, vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja va anunciar fa setmanes que, a partir de l’abril, Catalunya deixaria de fer quarantenes i comptar els contagis. És el que es coneix com a ‘gripalització’ del coronavirus o, el que és el mateix, que el virus entri en una anomenada fase endèmica, en la qual la societat conviuria amb ell igual que fa amb la grip. Tot i així, molts metges creuen que és aviat per parlar d’una nova fase epidemiològica. «Hem de veure què passa les pròximes setmanes, però és cert que la tendència de casos diaris ha anat baixant», diu Mestres. Segons ell, la incidència ha de baixar encara molt més per parlar d’endèmia. Ho diu també el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar (Barcelona), Juan Pablo Horcajada. «La situació epidemiològica està millorant molt ràpid a nivell comunitari; en hospitals, va més lent. Però els indicadors són molt alts com per pensar que s’ha de canviar de fase ja», opina. La incidència acumulada a 14 dies és de 3.493,40 casos per 100.000 habitants. «La situació ideal seria la de ‘no epidèmia’: 50 casos per 100.000 habitants». El bon temps, «crucial» Horcajada creu, no obstant, que «el bon temps és crucial», ja que «està ajudant molt que aquesta onada disminueixi tan ràpid». S’hi suma l’alt percentatge vacunal: gairebé el 86% dels catalans té la pauta completa. «Fa temps que sabem que aquesta primavera haurem de reorganitzar bastantes coses des del punt de vista de la salut pública i de l’atenció clínica», diu Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas). Hernández es resisteix a parlar d’entrada en una nova fase, però sí que pensa que s’ha de pensar ja un nou escenari de cara a la primavera. Sespas defensa continuar portant mascaretes en interiors, respectar la distància personal i esbombar els espais tancats, ja que el coronavirus es transmet essencialment per l’aire i no per les superfícies, com inicialment es deia. «El que hem de pensar és com organitzarem l’atenció a les infeccions respiratòries. Quins nivells de prevenció hi haurà als hospitals i com manejarem les persones vulnerables», afegeix Hernández. Segons ell, l’atenció clínica s’haurà de centrar en les persones més vulnerables i en les no vacunades. «Haurem de decidir com es manegen aquests col·lectius en els serveis sanitaris i quin nivell de precaució s’ha de tenir». Aquest epidemiòleg dona per fet que la societat entrarà ben aviat en una nova fase de la pandèmia («m’és igual si se li diu endèmia o no», precisa). «Es tracta d’una malaltia que es queda aquí amb nosaltres i s’ha de veure com enquadrar-la en l’atenció sanitària», opina. Tot i així, no descarta que tot torni a «desmarxar-se, ja que el virus es transmet «amb molta facilitat». En aquest sentit, des de l’atenció primària, Mestres és dels que defensen que, una vegada s’entri en aquesta fase endèmia, els CAPs funcionin com a «centres sentinella» del virus. «La primària està en una situació privilegiada: totes les onades començaven aquí i després anaven als hospitals. Podem ser un bon lloc on detectar el virus, en coordinació amb la salut pública», diu. Així, uns pocs CAPs en diferents zones de Catalunya funcionarien com a centres sentinella del virus i de les seves possibles variants.

El nou escenari de la covid: viure sense restriccions i vigilants amb els vulnerables

La pandèmia entra a poc a poc en una fase que exigirà reorganitzar els sistemes de salut pública i l’atenció clínica

El més llegit