El dia en què el Paco va veure el mar després de 52 dies a l’uci per covid: «Vaig reconnectar amb la vida»

Era finals d’estiu i el Paco recorda la calidesa de l’aire d’aquell dia. També el blau del cel, els reflexos rutilants del sol al mar i les diferents veus que ho embolcallaven tot. Hi havia algun micròfon al seu voltant. ¿Qui eren, què volien? Entenia només a mitges. «En la meva memòria tot està com en una nebulosa». Ell, Francisco España, Paco per als amics, va estar 52 dies a la unitat de cures intensives (uci) de l’Hospital del Mar de Barcelona a causa de la covid-19. I aquell dia de principis de setembre, després de gairebé dos mesos sedat, amb tres sanitaris empenyent el llit en què ell encara reposava convalescent, creuant pacientment el pas zebra que separa el centre sanitari de l’exterior, el Paco, col·locat davant la barana del passeig de la Barceloneta, va tornar a veure el Mediterrani. I com oblidar-ho. Va passar el 2020. El Paco va entrar amb coronavirus a l’uci el 14 de juliol i va sortir, per primera vegada, el 4 de setembre. Ell va ser un dels primers pacients que l’hospital va treure en llit a veure el mar com a part de la seva recuperació de la malaltia. «Aquell dia em vaig sentir com si sortís de la nevera i tornés a reconnectar amb la vida i amb el món», relata aquest home que complirà 62 anys al maig.Un any i mig després de tot allò, el Paco continua de baixa i no ha pogut encara reincorporar-se a la feina. «Crec que em vaig contagiar al mercat municipal de l’Hospitalet on treballo. Allà o al transport públic», explica el Paco, assegut en una taula del bar Txirimiri, al carrer de la Princesa de Barcelona. És el bar on baixa cada dia a prendre el cafè, just davant de casa seva. Explica que va trucar a la seva família el mateix dia en què va entrar a l’uci per avisar que l’intubarien. Llavors el van sedar i ja no recorda res més fins al dia en què, encara molt desorientat i després d’una PCR negativa, el van treure a veure el mar. Allò va tenir alguna cosa de primera vegada. «Aquells colors» «Hi havia periodistes per allà, no sé ni què els vaig dir. Recordo la sensació de ser a l’aire lliure i aquells colors. Van venir dos amics a veure’m», rememora. Un d’ells explicava al Paco totes les novetats esportives: Messi, que encara estava al Barça, feia pocs dies que havia enviat aquell famós burofax en què informava que se n’anava del club, una cosa que finalment es va frustrar. El Paco es va despertar després de 52 dies adormit i de sobte el futbolista argentí volia anar-se’n de l’equip de la seva vida. No entenia res. «Aquest ha sigut l’ensurt de la meva vida. Ho veig tot d’una altra manera, disfruto més del dia a dia i he deixat de pensar a llarg termini» Aquella sortida a veure el mar des del passeig de la Barceloneta va durar entre 15 i 20 minuts, no sap exactament quant. «Jo estava despert però al 60%. Comprenia només algunes coses. Està tot borrós», comenta davant una tassa de cafè amb llet. Tot i que el Paco va sortir de l’uci a principis de setembre, va estar ingressat a la planta de l’Hospital del Mar i després en un centre sociosanitari fins al 5 de gener de l’any següent. És a dir, va estar gairebé sis mesos ingressat per coronavirus. «Aquest ha sigut l’ensurt de la meva vida. Ho veig tot d’una altra manera, disfruto més del dia a dia i he deixat de pensar a llarg termini», reflexiona aquest barceloní. «Jo vaig entendre les coses quan em vaig recuperar, per això mai vaig arribar a pensar que em moriria. Perquè, a l’estar tant temps sedat, ho vaig viure tot com un somni», afegeix. Mentre ell era a l’uci, els metges van trucar diverses vegades a la seva família per informar-los que, en qualsevol moment, el Paco podia morir. «Ells han viscut la meva recuperació com un miracle». Ucis més humanes La sortida del Paco al mar directe des de l’uci forma part del programa d’humanització de l’uci de l’Hospital del Mar dirigit a pacients que fa molt temps que estan ingressats en aquesta unitat. «A mi em va anar bé. Va ser com tornar a la vida després d’un estiu a l’uci», valora. La seva experiència amb el coronavirus també l’ha empès a tornar a dibuixar, una cosa que feia anys que no practicaba.Alguns dels seus dibuixos són còpies, d’altres han sigut ideats per ell. En molts retrata sanitaris treballant. «És la meva manera d’agrair el que van fer per mi. No només em van salvar la vida, sinó que, després de veure la feina que fan –i jo ho vaig veure perquè vaig ser allà dins–, t’adones que és una feina gairebé altruista», assegura el Paco, que desitja veure exposats els seus dibuixos dins de l’Hospital del Mar. Ara mateix, aquest supervivent del coronavirus fa vida normal. No ha desenvolupat covid persistent, però encara no sap quan tornarà a treballar ni si podrà tornar a incorporar-se. Al barri del Born, comparteix pis amb més companys. Ell, que va aconseguir esquivar la infecció durant el primer confinament malgrat que anava a treballar cada dia (era personal essencial), va acabar topant de cara amb el virus pocs mesos després, quan els indicadors estaven a la baixa, en el que va ser el primer estiu pandèmic. Gairebé dos anys després d’allò, el Paco està vacunat i creu que la pandèmia s’acosta al seu final. Malgrat el que ha viscut, a més, no té excessiva por del virus, tot i que sí que pren «precaucions». Perquè «s’ha de continuar vivint», opina. Ell en té més ganes que mai.

El més llegit