Més infarts, arrítmies i asma per la contaminació

La contaminació atmosfèrica també causa malalts. Tot i que no té tant pes com altres factors de risc, la pol·lució ja està considerada responsable de moltes malalties respiratòries i cardiovasculars a causa que la majoria de la població mundial hi està exposada. Les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (la matèria particulada PM2,5) i les de menys de 10 micres (la PM10), que inclouen substàncies químiques orgàniques, pols, sutge i metalls i que procedeixen dels cotxes, fàbriques, crema de fusta o altres activitats, afecten la salut de les persones. «Les PM2,5 són les que més evidencia científica tenen que afecten la salut. Provoquen malalties cardiovasculars», assenyala el cardiòleg del Hospital de la Vall d’Hebron Jordi Bañeras. Els dies en què hi ha episodis de contaminació les urgències reben més atacs de miocardi (infarts) i més greus, assegura Bañeras. Els contaminants entren en l’organisme de les persones a través de l’aparell respiratori. Arriben als pulmons, però acaben passant a la sang. I és allà on provoquen diferents reaccions, «sobre tot protrombòtique i processos d’estrès oxidatiu que fan malbé les cèl·lules». «Aquests contaminants causen una inflamació de l’organisme, igual que ho fan el colesterol o la hipertensió arterial. Això pot provocar infarts de miocardi o altres malalties cardíaques», explica Bañeras. És a dir, la pol·lució no només afecta els pulmons. De fet, l’òrgan més afectat per aquesta és el sistema cardíac. «Hi ha més malaltia cardíaca per contaminació que respiratòria», assegura aquest cardiòleg. A nivell científic, la contaminació atmosfèrica està reconeguda com un factor de risc cardiovascular, com el tabac, les dietes no saludables o el sedentarisme. «Viure en un entorn contaminant és un altre factor de risc més», insisteix. «No és bo» «Respirar aire contaminat no és bo. És una obvietat que de vegades no tenim en compte», diu per la seva banda el pneumòleg de l’Hospital Clínic Àlvar Agustí, especialista en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Els dies en què hi ha un augment de la contaminació, pugen també les consultes a les urgències dels hospitals per malalties respiratòries i cardiovasculars, corrobora Agustí. I també hi ha estudis que demostren que les ciutats que han aconseguit reduir les xifres de contaminació atmosfèrica han millorat la capacitat respiratòria dels nens. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va endurir al setembre els límits permesos de contaminació de l’aire, que provoca anualment set milions de morts prematures, especialment als països amb menys recursos. Quant al diòxid de nitrogen (NO2el màxim passa de 40 a 10 micrograms per metre cúbic (la UE coincideix amb aquests 40 de límit, per ara). A Barcelona, els nivells d’NO2 van ser l’octubre de 41,1 micrograms per metre cúbic segons la web contaminació.barcelona. Les partícules fines (les PM2,5es van reduir de 10 a 5 micrograms per metre cúbic, van ser al juny (últim mes del qual la web ofereix dades) de 15,3. Barcelona evitaria 1.500 morts a l’any si complís els estàndards de l’OMS, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). ¿Quines malalties causa? Arrítmies, infarts i insuficiència cardíaca són les malalties més freqüents causades per la pol·lució. Però també asma. «En nens s’ha vist que aquells que viuen en zones contaminades, al ser adolescents, tenen més asma o menys capacitat pulmonar. Aquest tipus d’alteracions poden demostrar-se més fàcilment en nens que en adults, perquè en aquest últim grup poblacional solen intervenir altres factors de risc», diu per la seva part María Jesús Cruz, cap del Grup d’Investigació en Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La contaminació pot agreujar patologies respiratòries ja existents, però també empitjorar la salut de persones sanes, idea aquesta última que pren cada vegada més rellevància si bé és més difícil de demostrar. Als països més industrialitzats, segons Cruz, l’asma augmenta des dels últims 10 o 15 anys. «Nosaltres fem estudis centrats en l’asma i la contaminació ambiental i veiem que les partícules dièsel incrementen l’asma i fins i tot les al·lèrgies. Quan un al·lergogen s’inhala de manera concomitant amb les partícules dièsel, aquesta al·lèrgia es torna més potent», afegeix aquesta pneumòloga. Gairebé la meitat dels catalans seran al·lèrgics el 2050, segons un estudi de fa dos anys d’Al·lergo Centre, i això és a causa de l’augment de la contaminació. ¿Què cal fer? Agustí ho té clar: «Cal canviar de societat». Segons ell, la societat ha d’aconseguir «contaminar menys». «El debat actual del canvi climàtic té molt a veure amb la contaminació», assenyala. A més, sobretot en episodis de contaminació, els metges recomanen portar mascareta i que no surtin al carrer les persones de risc. «La contaminació no és el factor de risc més potent, però el problema aquí és que tots hi estem exposats. No és un factor tan potent com per generar tanta malaltia, però com que tots hi estem exposats, pot fer molt mal. S’haurien de posar solucions», afegeix Bañeras. La contaminació no consta en la història clínica dels pacients com a factor de risc. Els hospitals no tenen unitats específiques dedicades a aquests malalts, sinó que són tractats en unitats de malalties cardiovasculars, per exemple. «És molt difícil demostrar que has tingut un infart per la contaminació. Tot i que sí que tenim identificades algunes persones que viuen en zones contaminades que han tingut un infart, tot i que es pot deure també a altres coses», conclou Bañeras.

El més llegit