Els CAPs surten del túnel del coronavirus i recobren la normalitat

L’atenció primària, històricament infradotada dins del sistema sanitari, ha sigut la que ha liderat la gestió de la pandèmia pràcticament des de l’inici. Pels CAPs passaven (i passen encara, perquè la Covid-19 no ha acabat) la detecció de positius, la realització de les proves diagnòstiques, la vacunació. Tasques que es combinen amb el que només van deixar de fer durant la primera onada, el març del 2020: l’atenció al pacient no Covid. Aquesta és una radiografia de l’atenció primària catalana a través del relat de quatre professionals (una metge, una infermera, una treballadora social i una administrativa) del CAP Casanova, a Barcelona. ¿En quina situació es troba la primària? «Està commocionada. Està intentant trobar el seu lloc. Ha fet moltíssim en la pandèmia i no ha pogut fer molta altra feina», explica la metge de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Ethel Sequeira. Aquesta doctora explica que, en aquest moment, el CAP Casanova mira de tornar a atendre altres realitats («escoles, geriàtrics»), alhora que el «pacient crònic». Per a la treballadora social Susanna Torres, la situació és de «calma falsa». «Els professionals es troben molt cansats, en una situació d’estrès continuada. I ens sentim molt qüestionats per la població: ha pujat molt el nivell d’exigència. La gent vol les coses aquí i ara», diu. Torres testifica un «augment dels problemes econòmics». «Hi ha gent amb patologies cròniques que no es pot comprar la medicació. I molts problemes emocionals entre la gent gran». Els CAPs es troben també en procés de recuperació de la presencialitat. «Estem intentant agafar el ritme d’abans», certifica l’administrativa Laura Balcell. La presencialitat es va posar en marxa a principis de juliol, però la cinquena onada de la Covid-19 va frustrar els plans. «Nosaltres ja oferim als pacients que truquen venir al CAP si volen. Per a algunes coses –renovar plans de medicaments, donar resultats d’analítiques que són bons– intentem continuar fent-ho per telèfon», compte Balcell. De totes les visites que fa la infermera Mireia López, aproximadament 15 són presencials i unes 23 són telefòniques i e-consultes. «Estem intentant rescatar totes aquestes patologies cròniques que no vam poder seguir durant aquest any i mig i ens trobem en recerca activa dels pacients», diu López, que també és membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (Aificc). ¿Quins són els reptes per a aquesta tardor i hivern? Per a Balcell, el repte a curt termini més gran és «incrementar encara més les cites presencials». I distribuir bé els espais. «Sabem que no deixarem de visitar Covid, així que cal posar ordre entre aquests pacients i els que tinguin altres patologies. Ara començarà la campanya de la grip, a veure com podem fer-ho», diu l’administrativa. Tot i que el «principal repte» segueix sent «dotar la primària de recursos», econòmics i personals. Ho diu Sequeira, amb certa resignació. «Ens han donat copets a l’esquena i ja està», diu aquesta metge que també veu necessari diagnosticar més, oferir longitudinalitat (que el pacient sigui atès sempre pel mateix metge i infermera) i, igual com Balcell, tenir espais especialitzats per continuar diagnosticant els casos de coronavirus. I un altre repte pendent és recuperar el pacient crònic perdut i que els metges de família deixin d’atendre visites purament burocràtiques que els treuen temps. «No saps la d’hores que ha ocupat els professionals el certificat Covid. La d’enutjos amb nosaltres de gent que venia per demanar-lo», diu Sequeira. Per a Torres, com a treballadora social, un dels reptes pendents és «captar» pacients de manera proactiva. «La gent continua tenint por de venir. També hem de reactivar les activitats grupals o comunitàries per al barri, ja que moltes es van parar amb la Covid». I López insisteix a potenciar les noves tecnologies. ¿Què fa falta als CAPs? Segons Torres, el que fa falta a molts CAPs i, entre aquests, el de Casanova és «espai físic». I, per descomptat, falta personal. Tot i que s’han incrementat les infermeres i les auxiliars, és insuficient», diu. Ho diu també Balcell: «Necessitem més administratius. Cada vegada fem més tasques. I el sistema informàtic s’ha de començar a renovar, els espais queden curts», assegura. Els professionals de primària també reclamen més places d’especialistes. López reclama que es doni més visibilitat a l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària perquè els estudiants de grau s’animin a presentar-se als exàmens del Ministeri de Sanitat. «Així, podríem tenir futures especialistes que es quedin a Catalunya després de la formació, ja que l’habitual és que vinguin de fora i, a la llarga, tornin a les seves comunitats», opina López. ¿Hi haurà una altra onada de Covid? Els professionals de primària estan segurs que, si no hi ha sisena onada, apareixeran altres agents infecciosos que incrementaran la pressió en els CAPs. «¿Sabem més que abans? Sí. I les mesures estan posades; hem fet un esforç brutal per vacunar. Hem après a ser molt més ràpids prenent decisions, anem cap endavant i cap enrere amb més facilitat», diu Sequeira. «Tindrem una altra onada segur. No tenim por perquè hem après a viure amb aquestes onades», opina la treballadora social Susanna Torres. Però els CAPs tampoc es confien. «En la cinquena onada, al juliol, ja vam pensar que ho teníem tot controlat i no. El problema no és cap altra onada, sinó confondre la Covid amb altres malalties. I la por de contagiar la família», diu López. ¿Què ha sigut el més impactant de la pandèmia? «Veure que, de cop, deixaves de veure aquests pacients grans que eren habituals del CAP, perquè havien ingressat a l’hospital o l’uci», explica emocionada Balcell. També recorda, en la primera onada de la pandèmia, la molta cura que van haver de posar a «no malgastar mascaretes», ja que no n’hi havia suficients. «Un dia vaig haver de retallar bosses d’escombraries perquè un metge es fes un equip de protecció individual (epi)», afegeix Balcell. També creu que els administratius han guanyat «visibilitat» durant la pandèmia. «Va arribar la vacuna i tots érem un equip: la infermera posava la vacuna i nosaltres la registràvem», recorda. A Torres li va impactar significativament la quantitat de gent que arribava al CAP amb «problemes per menjar». El centre té un conveni amb el Banc Farmacèutic i amb Creu Roja per als medicaments, i amb Càritas i l’ajuntament per al menjar. «A mi em va marcar, durant el confinament domiciliari, rebre ‘e-mails’ de pacients en què em preguntaven si estava bé. La població que havies cuidat sempre ara et cuidava a tu», diu Sequeira. Des de la primera onada, fa ja més d’un any, López segueix sense olfacte i molt cansada. No està diagnosticada encara de Covid persistent, però creu que ho té. «Al principi no teníem recursos per atendre. Era com anar a una guerra sense pistoles; em sentia impotent de no poder atendre els pacients en condicions de no risc», afegeix aquesta infermera. Totes coincideixen que la pandèmia va suposar una «reinvenció constant».

El més llegit