¿Per què és enganyós continuar parlant d’immunitat de grup (o de ramat)?

A hores d’ara de la pandèmia de Covid-19, parlar d’immunitat grupal o de ramat (és a dir, el moment en què la població es fa immune a una malaltia al tenir un determinat nombre de persones vacunades) és enganyós. No n’hi haurà prou amb tenir vacunada el 70% de la població, com es va dir al principi, ni tampoc el 85%, com es va dir després. La variant delta del coronavirus, molt més contagiosa i amb més càrrega viral que les anteriors, ha marcat un abans i un després en aquesta malaltia: és capaç de propagar-se, tot i que a nivells molt menors, també en persones vacunades. Són ja diversos els experts que, tot i que insten a continuar punxant el major nombre de persones, demanen no marcar-se llindars d’immunitat grupal. «Amb aquesta variant és més probable que no arribem a la immunitat grupal, cosa que no és cap drama i no fa canviar l’estratègia de lluita. S’ha de continuar mirant de vacunar el major nombre de persones perquè, tot i que no arribarem a una protecció global, sí que ens permet fer un control funcional de la pandèmia», afirma l’epidemiòleg i cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic (Barcelona), Antoni Trilla. El missatge instil·lat és el següent: fins i tot quan s’aconsegueixin les màximes taxes de vacunació, les restriccions, tot i que algunes es puguin suavitzar, seguiran. L’Rt dels virus Quan una població arriba a la immunitat de grup en una determinada malaltia, l’índex de reproducció (la tan coneguda Rt) se situa de manera estable i mantinguda en el temps per sota d’1, com explica Trilla. Això vol dir que la malaltia deixa de transmetre’s. I per a això n’hi ha prou amb una vacuna. «Va ocórrer amb el xarampió [molt més contagiós que el coronavirus], per exemple. El del xarampió és un virus que des de fa anys no canvia i la vacuna et protegeix, des de petit, en un 95%. Així vam aconseguir eliminar-lo i només es donen ja petits brots en alguns llocs», explica. Però no ocorre el mateix amb el coronavirus, un virus canviant i davant el qual les vacunes, molt eficaces per prevenir la malaltia greu i la mort, no eviten la infecció. I hi ha un altre factor, a més: «La població es mou i Catalunya no és impermeable a aquest fet. A més, apareixeran variants que es transmetran cada vegada amb més facilitat i rapidesa», afegeix aquest epidemiòleg. Per això insisteix a buscar el màxim d’immunitzats, perquè la vacuna sí que dificulta la circulació del virus, cosa que permetrà retirar a poc a poc mesures de prevenció. «Així arribarem, si no apareix una variant perillosa, a una situació endèmica: el virus viurà entre nosaltres i infectarà de tant en tant algunes persones, com passa amb la grip». La Covid-19, diu, deixarà de ser «la malaltia» per ser «una malaltia més». Catalunya s’ha marcat com a objectiu posar dos milions de vacunes aquest setembre i arribar així al 80% de catalans immunitzats a finals de mes. Tant a Catalunya com a tot Espanya ja hi ha un 70% de persones amb la doble pauta i, si el ritme torna a ser el que era abans de l’aturada d’agost, és previsible que a l’octubre ja estiguin vacunats el 90% dels espanyols. La immunitat decreix Segons la immunòloga i investigadora del CSIC Matilde Cañelles, des del moment en què s’ha demostrat que la persona vacunada sí que pot transmetre el virus i que la immunitat va decreixent amb el temps, «es fa bastant difícil parlar de quin percentatge de la població cal tenir vacunat per arribar a la immunitat grupal». «Se’ns escapa de les mans», diu Cañelles, que no obstant sí que veu «lògic» que els països es marquin objectius. «Era molt lògic marcar-se l’objectiu de tenir un 70% de la població vacunada a l’estiu. En aquest aspecte, soc relativament optimista: en aquesta cinquena onada, malgrat aquesta variant, han descendit moltíssim les hospitalitzacions i morts, el principal objectiu», explica Cañelles. Per això, com Trilla, fa una crida a continuar vacunant. Però no només això: «Ja és moment de començar a posar una tercera dosi als majors de 65 anys perquè la nostra gent gran poden estar perdent la protecció», reclama. Aquesta immunòloga del CSIC estima que, en els pròxims mesos, Espanya mantindrà el virus «controlat» gràcies a la vacuna, si bé aquest no desapareixerà. Augura que almenys els majors de 65 anys s’hauran de vacunar periòdicament. Però es mostra optimista i creu que «probablement a mitjans de l’any que ve» hi deixarà d’haver «onades» per començar a haver-hi «brots epidèmics». «Tret que sorgeixi una variant que invalidi la immunitat», afirma. I, tot i que creu que aquesta tardor serà millor que l’anterior, no serà tot tan ràpid com inicialment es pensava. «Deien que amb el 70% vacunat [objectiu aconseguit ja a Espanya] ja s’acabaria el problema, i no». Objectiu: continuar vacunant L’epidemiòleg i membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) Joan Caylà assenyala que el que està passant a països com la Gran Bretanya o Israel, que tornen a viure elevades taxes de contagis perquè van aixecar restriccions precipitadament, demostra que tenir vacunada a molta gent no evita la transmissió del virus. «Gràcies a les vacunes, fa gairebé 10 anys que no hi ha casos de xarampió, només petits brots per un cas importat. Amb la Covid-19 es pot esperar un comportament similar al del xarampió. Però falten anys. És previsible una sisena onada, però inferior a la cinquena. I a poc a poc hi anirà havent brots epidèmics», explica Caylà, que considera «prioritari» tenir almenys el 90% de la població vacunada. Per a l’investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Daniel López-Codina, el concepte d’immunitat de grup, no obstant, «continua sent molt vàlid» perquè és un indicador de com evoluciona la pandèmia. «A mesura que augmenta la immunitat de grup, també disminueix la velocitat a la qual es transmet la pandèmia, per tant l’estratègia ha de ser augmentar la immunitat de grup. Si arribem a models molt alts, podem aixecar algunes mesures. Però ara toca, com a mínim, mantenir les mesures com ara», opina López-Codina. Tot i que és impossible fer prediccions sobre la pandèmia, un escenari possible és que la Covid-19, com la grip, es torni estacional. Però, per a això, cal continuar vacunant perquè, amb percentatges d’immunització molt alts, «el control de la pandèmia serà progressivament més fàcil», insisteix López-Codina. Donar aire al sistema sanitari Reforça aquesta idea Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas). «La perspectiva [de la pandèmia] ha canviat perquè, a mesura que hem anat augmentant el coneixement, hem vist que la vacuna, tot i que té efectes, no evita la transmissió. Això fa que els paràmetres de reproducció del virus no vagin a zero, sobretot per la variant delta», explica Hernández. Segons ell, «és bastant improbable que arribem aviat a una immunitat de grup» com es pensava al principi. Però, com els seus col·legues, insisteix: «Cal continuar vacunant». «Hi ha un objectiu indubtable que continua sent present: que els serveis sanitaris recobrin les seves capacitats», destaca aquest epidemiòleg, que fa una crida a reforçar els serveis de salut pública d’Espanya, els quals han estat sempre infradotats. També adverteix que «la major part de la humanitat segueix sense estar vacunada», cosa que afavoreix encara més la transmissió del virus i augmenta el risc de noves variants.

¿Per què és enganyós continuar parlant d’immunitat de grup (o de ramat)?

La variant delta, molt més contagiosa, complica arribar a aquest objectiu fins i tot tenint un 85% de vacunats

Els experts criden a continuar vacunant perquè el fàrmac sí que alenteix la circulació del virus i permet controlar la malaltia

El més llegit