Un jove de 23 anys, des del Clínic: «Em semblava impossible ingressar per Covid»

La mitjana d’edat dels contagiats de Covid-19 a Catalunya és de 29 anys. Si l’any passat les persones grans i d’edat mitjana eren la diana perfecta del virus, ara, un any després, ho són les persones joves. I ho són fonamentalment per una raó: perquè aquest és, juntament amb els dels nens, l’únic col·lectiu en què encara no ha penetrat la vacuna. Els mateixos joves que mesos enrere es cuidaven per no contagiar els seus pares i avis surten ara a festejar com no han pogut fer-ho l’últim any. Ho fan perquè volen, però també perquè poden: perquè han continuat aquests cants de sirena, procedents de les autoritats, que enganyosament traslladaven el missatge que el final de la pandèmia era molt a prop. Aquestes mateixes autoritats van aixecar, una vegada més prematurament, restriccions. I en només una setmana Catalunya ha doblat la xifra d’hospitalitzats. Un d’ells és el Víctor Navas. Impressiona veure’l tossir. És una tos seca, desesperant. Li costa fins i tot parlar i necessita oxigen per respirar. Està ingressat, des de dilluns passat, en una de les sis ‘plantes Covid’ de l’Hospital Clínic de Barcelona. Té una pneumònia bilateral. Té només 23 anys i encara no acaba de creure’s que s’ha contagiat de coronavirus. «Quan vaig venir a l’hospital sabent ja que era positiu de Covid-19, no em vaig agafar ni el carregador del mòbil perquè pensava que simplement em receptarien algun medicament. Mai vaig pensar que em quedaria aquí», explica a EL PERIÓDICO. Els metges han dit al Víctor que li donaran l’alta, en principi, dilluns que ve. El Víctor reconeix que ni tan sols volia anar al metge perquè pensava que a un jove «això no li podia passar». «Notava que em faltava una mica de respiració, però era impossible que jo ingressés. Amb 23 anys, seria el meu cas. Això era més de gent gran. I aquí estic: amb 23 anys i amb oxigen. Abans he anat a la dutxa, m’he tret l’oxigen i no he pogut», relata. Aquest jove sap bé on es va contagiar: en un casament celebrat el dissabte 3 de juliol, on hi va haver fins a 20 positius. També els seus dos germans petits estan amb Covid-19, però no han necessitat ingrés hospitalari. Un de cada cent joves amb Covid-19 acaben a l’hospital. Un de cada mil, a l’uci. Per això, tot i que majoritàriament no emmalalteixin greu, com més contagis hi hagi, més joves hi haurà que requereixin un ingrés hospitalari. «Jo vaig començar amb símptomes forts dimarts al matí: febre alta, tremolors, desorientació, dolor muscular. El següent, com que anava a pitjor, vaig venir al metge i em van dir que era pneumònia bilateral», explica aquest estudiant de Dret i d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) ajagut al llit. El Víctor no havia passat el virus. Li tenia por, confessa, sobretot perquè veia molta gent del seu entorn contagiant-se, tot i que superant la infecció. Però el seu cas va anar un pas més enllà. «Jo seguia amb febres molt altes, dolors musculars molt forts... Em costava respirar i aquí em vaig espantar». Pandèmia a l’alça Tots els indicadors de la pandèmia estan a l’alça. Catalunya és ara mateix la regió d’Europa més fuetejada pel virus. La variant delta del coronavirus, que es va barrejar amb un augment de la interacció social durant la setmana de Sant Joan, està provocant una explosió d’infeccions sense precedents en aquesta pandèmia. El virus circula tan ràpid dins de la població, que molta gent ni tan sols sap com es va contagiar. Per exemple, el Raúl Condomines, de 24 anys i company d’habitació del Víctor. Va ingressar el 13 de juliol. «No tinc ni idea d’on em vaig contagiar; és una cosa que he pensat bastant. La setmana passada només vaig estar en contacte amb els meus avis i els meus companys de feina. Només se m’acudeix el transport públic o el gimnàs; potser em vaig despistar», explica. Tot i que el Raúl no necessita oxigen per respirar, admet que l’«impressiona moltíssim» veure’s a l’hospital. És la primera vegada que ingressa. «Tenia por del virus, però mai vaig sentir de veritat aquesta possibilitat de poder agafar-lo. Sempre vaig prendre precaucions, evitava les reunions multitudinàries, les festes...», explica el Raúl. Fins que vius aquesta situació en primera persona, diu, no entens «com de rellevant pot arribar a ser». Té «una barbaritat» d’amics que, com ell, s’han infectat. Tant el Víctor com el Raúl rebutgen que es criminalitzi els joves per estar sent el gruix de contagis en aquesta cinquena onada pandèmica. «També hem fet molts esforços», precisa el Víctor. A més del molt que afecta la pandèmia a la salut mental: «Et destrossa», afegeix. «És veritat que ara hi ha una explosió de casos de Covid-19 entre joves, però perquè no estem vacunats. Nosaltres seguim les indicacions. Vaig anar a un casament perquè estan permesos», recorda el Víctor. Ell, assegura, sempre ha portat mascareta i s’ha aïllat les vegades que ha estat en contacte amb un positiu. Les seves paraules són secundades pel Raúl, que considera «un error» criminalitzar el col·lectiu i considerar que tots els joves són iguals. «És veritat que hi ha gent més inconscient que una altra, però no tots som iguals i en general hem fet un esforç. Ara ens ha agafat aquesta onada i ens afecta bastant», conclou el Raúl. Finalment, tots dos llancen un missatge a la gent de la seva edat: «Vacuneu-vos tan aviat com pugueu». «Esperàvem un estiu tranquil i no serà així»

Un jove de 23 anys, des del Clínic: «Em semblava impossible ingressar per Covid»

Dos xavals de 23 i 24 anys ingressats per una pneumònia bilateral a causa del coronavirus fan una crida, des d’EL PERIÓDICO, a tots els joves a vacunar-se «tan aviat com puguin». «Em semblava que això era més una malaltia de gent gran», diu un.

El més llegit