Objectiu: acabar amb l’hepatitis C a la Mina

La llei de cures inverses, enunciada pel metge i sociòleg Julian Tudor Hart el 1971, diu que l’accés a l’atenció mèdica varia en proporció inversa a la seva necessitat en la població assistida. És a dir, que les persones amb més necessitats són les que tenen més dificultats per accedir als recursos mèdics. Desobeir aquesta llei –que s’ha fet més que evident durant la pandèmia, amb la telematització de tants serveis– és un dels afanys del programa per a la detecció i el tractament de l’hepatitis C implantat a la sala de venipunció de la Mina gràcies a una col·laboració entre l’Hospital Clínic –institució que posa els professionals experts en hepatitis– i el Parc de Salut Mar, del qual depèn el centre de reducció de danys d’aquest estigmatitzat barri de Sant Adrià de Besòs, fronterer amb la capital catalana. L’èxit del programa rau en la seva flexibilitat total envers els pacients. «Si he d’enviar els medicaments a la presó perquè el pacient hi ha entrat pres, els envio a la presó. Si els he de manar a un CAS d’un altre barri perquè pel que sigui la persona no pot tornar a la Mina, també ho faig. Si prefereixen fer el tractament a casa, els el dono perquè se l’emportin, i si prefereixen que els el guardi aquí, el guardo», afirma Mont Gálvez, infermera de l’Hospital Clínic la petita però aprofitadíssima consulta del qual és a la sala de venipunció de la Mina. «El meu objectiu és fer un cribratge entre tots els usuaris i que tots els positius es tractin», diu Gálvez. 100% a distància Que aquest programa del Clínic s’hagi traslladat físicament a la Mina –i es desenvolupi el 100% en aquest espai, sense que els pacients hagin de trepitjar ni una sola vegada l’hospital– té un perquè clar. La meta és eliminar l’hepatitis C abans de l’any 2030, i el col·lectiu en què aquesta malaltia té més prevalença és el de persones consumidores de droga injectada. El 60% del col·lectiu té o ha tingut hepatitis C, xifra altíssima, que preocupa especialment pel 24% de persones que es reinfecten. L’exemple de la presó donat per Gálvez no és anecdòtic. Una tercera part dels pacients procedents del centre ingressen a presó durant els mesos del tractament i el seguiment. Dues terceres parts no té feina i una tercera no té casa, cosa que dificulta enormement el seguiment dels tractaments. Es tracta dels més vulnerables entre els vulnerables. De les 919 persones consumidores de droga injectada que Gálvez ha convidat a fer-se la prova –una prova senzilla i ràpida, amb una gota de sang– 420, el 46%, van acceptar fer-se-la. La resta, no. O encara no. La feina de Gálvez també és la d’estar sempre allà amb la porta oberta, ser pacient i saber trobar el moment. Dels 420 que van acceptar fer-se la prova, 234, el 55,7%, van ser positives i 168, el 72%, van començar el tractament. Les dades les aporta el cap de la unitat d’hepatitis del Clínic, el doctor Xavier Forns, l’hepatòleg que fa el seguiment dels pacients captats per Gálvez a la Mina a distància, des de de la seva consulta a l’hospital. A més de curar-se de la malaltia –òbviament, l’objectiu perseguit per tots–, els professionals del programa destaquen que gràcies a la vinculació d’aquest, alguns hàbits d’aquestes persones han millorat disminuint el consum. A més, la compartició de la parafernàlia ha disminuït d’un 43% a un 19% –un dels causants principals de la reinfecció– i les relacions de risc d’un 33% a un 16%. És per coses com aquestes que la història del centre de reducció de danys de la Mina és una de les ‘G-Stories’, programa de la biofarmacèutica Gilead Sciences creat per explicar històries d’èxit en l’àmbit sanitari amb l’objectiu de donar-les a conèixer a la població general, conscienciar i fer divulgació sobre diferents malalties. El centre i el barri Noemí González, coordinadora de la sala de venipunció, assenyala que la relació amb el veïnat ha passat per moltes fases, una cosa molt habitual en aquest tipus d’equipaments, tan necessaris com complexos. «El que sempre hem volgut fer entendre al barri és que el que atrau els usuaris de drogues aquí no és el centre de venipunció, sinó els venedors de droga. El centre és aquí perquè han de ser a prop dels punts de venda i els punts de venda són aquí. Està calculat que el temps màxim entre la compra d’una dosi i el seu consum és de 10 minuts. No tindria sentit un centre de venipunció allunyat dels punts de venda», diu la coordinadora del centre, que el 2020 va atendre 2.126 persones diferents, un 91% homes. 45.281 consums segurs en un any, un any, a més, estrany, el 2020. Un any, a més, en què el centre no va tancar un sol dia i en el qual es van atendre 188 sobredosis. 188 vides salvades. La sala obre 10 hores el dia i els veïns reclamen més horari. Tanca a les vuit de la tarda i a partir d’aquesta la venda de droga segueix, amb la qual cosa el servei continua sent necessari. Entre les activitats que fan amb els usuaris per establir un vincle amb ells, més enllà d’oferir-los un lloc segur on consumir, hi ha sortir a recollir xeringues pel barri. «És una activitat que és remunerada; és una feina per la comunitat, però una feina, a més d’una manera de generar convivència», afirma González. També fan sortides a un hort comunitari del barri i els posen les notícies de diversos països: atenen molts georgians, per exemple, a qui costa assabentar-se del que passa al seu país (molts no només no tenen casa, tampoc mòbil). Malgrat que, actualment, hi ha més casos d’hepatitis que del VIH, socialment l’estigma i la preocupació encara està més centrada en el VIH. De vegades les persones acudeixen a la consulta a demanar la prova ràpida del VIH i Gálvez aprofita i els convenç per fer-se també la de l’hepatitis.

Objectiu: acabar amb l’hepatitis C a la Mina

La sala de venipunció de la Mina, gestionada pel Parc de Salut Mar, s’alia amb l’Hospital Clínic en un programa per atendre i curar malalts d’hepatitis C en el mateix centre de reducció de danys, sense que s’hagin de desplaçar a l’hospital.

El més llegit