Vacunar-se a la Xina, una qüestió d’ous

«La nostra vacuna s’utilitza a mig món sense problemes. ¿Per què l’hauria de rebutjar?», inquireix Liu. Manté la seva defensa del producte local dos mesos després de citar-se amb la xeringa, però lamenta aquella urgència mentre assenyala les veïnes jubilades. «Ara regalen 30 ous amb la primera punxada i 30 més amb la segona», explica. L’ambiciosa campanya de vacunació xinesa compta amb una part de la població entusiasmada i amb diversos estímuls per a l’altra. Diverses gelateries de la ciutat ofereixen un dos per un als immunitzats. Aquelles cinc dotzenes d’ous per als més grans de 60 anys que reparteix Dongcheng, un districte cèntric de Pequín, empal·lideixen davant els 200 milions de iuans (més de 25 milions d’euros) en descomptes en supermercats que ha atorgat Daxing. En aquest anodí suburbi meridional que va ser premiat amb el nou aeroport internacional ja es voregen el 80% de vacunats. Soldats i gremis La Xina va ser la primera a patir la pandèmia i també a vacunar la seva població. Va començar al juny amb soldats i els gremis més exposats, però el control del coronavirus a les seves fronteres va alentir la campanya i va abocar els esforços en l’exportació. Fins a les vacances d’Any Nou només havien sigut vacunats 50 milions de xinesos, una ridiculesa en un país de 1.400 milions d’habitants. El seu percentatge d’immunitzats amb prou feines arriba actualment al 10% davant el 50% dels Estats Units o el 56% del Regne Unit. Zhong Nanshan, l’epidemiòleg en cap, va alertar mesos enrere que la immunitat de grup era utòpica amb aquest ritme. L’economia xinesa ha sigut l’única de les grans que va créixer l’any passat, però encara troba a faltar el turisme internacional i ja es comencen a albirar els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín. Així que la Xina va prémer l’accelerador: a finals de juny estaria vacunada el 40% de la població. Són 560 milions de persones en setmanes, un repte logístic enorme fins i tot per a la Xina. Passa també que l’èxit de la lluita contra el coronavirus del Govern se li ha girat en contra. La Xina disfruta de la vella normalitat des de fa més d’un any, amb prou feines pertorbada per rebrots esporàdics i ràpidament apagats. La pandèmia ha deixat de ser un tema de conversa quotidià i la quinzena de casos detectats la setmana passada a la província de Yunnan, fronterera amb Birmània i Laos, semblen molt llunyans des de Pequín. I allà apunta el pragmatisme: ¿Per a què la vacuna? Dubtes entre els ciutadans «Els funcionaris han vingut diverses vegades a casa meva per convèncer-me que em vacuni, però no hi veig cap utilitat i tampoc sabem quins efectes tindran en el futur», raona Sun, propietari d’una cocteleria a Dongcheng. El seu cambrer sí que va passar pel tràngol perquè aquest any estudiarà al Regne Unit. «L’endemà vaig sentir febre. Em vaig espantar molt, tot i que se me’n va anar ràpidament», explica. Unes hores de febre i una setmana d’abstinència alcohòlica a canvi d’immunitat són una factura raonable a qualsevol país devastat per la pandèmia, però molts la jutgen prescindible a la Xina. El risc és tan insignificant com els beneficis. La vacuna no facilita el turisme, perquè no allibera la de la quarantena el país de destinació ni en la tornada. I el fogós sanejament del sector farmacèutic no ha esborrat encara el pòsit d’aprensió que van deixar els seus antics escàndols. La Xina intenta vèncer el passotisme amb tàctiques dispars. La que apel·la al bé comú funciona en una societat confuciana. Als carrers pequinesos abunden les pancartes recordant que la teva vacuna també immunitza el país. La que n’assenyala els reticents ha greixat la vacunació a Qianmen. Els adhesius a les portes dels seus ‘hutongs’ o barris vells revelen el percentatge de veïns vacunats: per sota del 40, vermell; entre el 40 i el 80, groc; i per sobre del 80, verd. Un segell assenyala els comerços i restaurants que compten amb tots els seus dependents vacunats per atraure els clients. És paradoxal aquesta fiscalització estricta al cèntric districte pequinès, al sud de Tiananmen, que abans del maoisme ajuntava fumadors d’opi, bordells, artistes i altra gent sospitosa. Les unitats locals pressionen els veïns; les empreses estatals, els seus empleats... tots anhelen al més aviat possible el 100% d’immunitzats. La persuasió ha disparat les vacunacions. En l’última setmana de març es van inocular 40 milions de dosis, gairebé tantes com en els tres mesos anteriors. El ritme arriba als cinc milions d’injeccions diàries, però serà necessari doblar-lo per complir la meta del juny.

Vacunar-se a la Xina, una qüestió d’ous

El Govern de Xi Jinping incentiva la vacunació amb menjar gratuït i campanyes que n’assenyalen els reticents

El més llegit