Aproximadament un 10% de les persones que s’infecten de coronavirus, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), continuen tenint símptomes com a mínim tres mesos després d’haver-se contagiat malgrat que les proves diagnòstiques donen negatiu i no hi ha restes del virus. Moltes porten fins i tot un any així. Aquests símptomes, que en teoria no s’haurien de prolongar més enllà de tres setmanes, són variats i van des de la fatiga, la dispnea (o dificultat respiratòria), el dolor toràcic i de cap fins a les taquicàrdies i fins i tot la boira mental. Això és el que s’anomena síndrome de la Covid persistent (o ‘long Covid’ en la literatura científica anglosaxona), sobre el qual encara no hi ha consens mèdic a causa del seu gran desconeixement. A Catalunya, unes 1.500 persones amb aquesta síndrome formen part del Col.lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, però segurament n’hi ha moltes més que no formen part d’aquesta organització. A tot Espanya hi ha uns 3.000 d’organitzats en altres col·lectius. Totes es van contagiar durant la primera onada de la pandèmia, continuen tenint símptomes un any després i els uneix un sentiment comú: «Trobem que la medicina no dona resposta a la nostra problemàtica. És una malaltia nova, necessitem investigació i això s’aconsegueix amb més inversió en salut», defineix a l’altra banda del telèfon una de les seves portaveus, Sílvia Soler. Fins al gener passat, el Ministeri de Sanitat no incloïa la Covid persistent en la seva informació científica sobre coronavirus.