Un 20% dels malalts de Covid es poden reinfectar als tres mesos

L’agost passat es va confirmar a Hong Kong el primer cas de reinfecció de Covid-19 al món. Avui, set mesos després, ja s’han reportat, a tot el planeta, un total de 64 reinfeccions (que han comportat la mort de dues persones). Són molt poques si es té en compte que globalment ja hi ha hagut uns 119 milions de contagis. A més, hi ha 12.408 casos més de reinfeccions sospitoses, dels quals haurien mort 35 persones, segons el rastrejador ‘Covid-19 reinfection tracker’, que s’actualitza diàriament i és utilitzat per investigadors i el Ministeri de Sanitat. Passa que, a l’inici de la pandèmia, el març del 2020, a moltes persones no se’ls va fer cap prova diagnòstica i, per tant, no tenen cap registre d’haver passat el coronavirus ni se’n pot confirmar la reinfecció. Però, no obstant, sí que han passat per símptomes com l’anòsmia (la pèrdua de l’olfacte i el gust), la cefalea, la tos o la febre: tots ells inequívocs de Covid-19. «Per confirmar una reinfecció de Covid-19, s’ha de tenir una seqüència del primer virus i una altra del segon. Però al començament de la pandèmia no es feia aquesta anàlisi de manera sistemàtica», explica Roger Paredes, cap de Secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona) i investigador de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. Els casos de reinfeccions confirmats són pocs («anecdòtics», diuen alguns investigadors), però també més dels estrictament documentats. El quid de la reinfecció Una persona que va passar el SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, pot continuar donant positiu durant diverses setmanes sense estar ja malalta o ser infecciosa, cosa que no és el mateix que una reinfecció. Les PCR són tan precises que de vegades detecten a l’organisme restes d’un virus que ja està inactiu. Però una reinfecció és una cosa diferent: es confirma quan dues proves diagnòstiques, fetes en períodes diferents, mostren que la composició genètica de cada virus és diferent en un grau que no pot explicar-se mitjançant l’evolució ‘in vivo’. «Ara s’està infectant gent que ja s’havia infectat fa un any, quan no es feien PCR», afirma Paredes. El desconeixement entorn d’aquest nou virus que és el SARS-CoV-2 encara és gran un any després de la seva aparició. Per això, per predir com actuarà, els investigadors observen el comportament d’altres coronavirus que el van precedir, com el SARS el 2002 o el MERS el 2012. «En aquests coronavirus, molt semblants a la Covid-19, hi ha descrits casos de fins a quatre reinfeccions», diu aquest investigador de Can Ruti. Se sap que la majoria de les persones que passen la Covid-19 generen anticossos que duren «un mínim de nou mesos» i que «fins i tot [podrien durar] anys»: «Fa pinta que serà així, com amb el SARS i el MERS», apunta. No obstant, entre un 15% i 20% dels infectats no tenen d’aquests «anticossos duradors» i es tornen a reinfectar. Són pacients de totes les edats i solen tenir una «Covid lleu». Les reinfeccions acostumen a produir-se en un interval de dos o tres mesos entre el primer i segon contagi. A més, segons el cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), Tomàs Pumarola, la majoria de les reinfeccions són «asimptomàtiques». «L’infreqüent és tenir reinfeccions amb quadros clínics aparents. La reinfecció greu és extraordinàriament inusual», afirma el microbiòleg. L’Hospital de Can Ruti té en aquests moments uns 250 pacients sospitosos d’estar reinfectats de Covid-19. La majoria, adverteix Paredes, no aconsegueix confirmar-se. «Només tenim una confirmació genòmica i 10 casos altament probables», diu. Aquest cas confirmat de reinfecció és Ramon Valls, metge de l’Hospital de Palamós que es va contagiar el març del 2020 i després a l’agost. És l’única reinfecció registrada a Espanya, de moment, pel Ministeri de Sanitat. A Catalunya no hi ha un registre específic de reinfeccions de Covid-19. «Les reinfeccions de Covid-19 estan infraestimades. Per això s’ha d’estendre la seqüenciació dels virus», defensa Paredes. Segons l’informe ‘Malaltia per coronavirus, Covid-19’ del Ministeri de Sanitat, actualitzat per última vegada el 15 de gener i que es remet a un estudi poblacional al Regne Unit, la variant britànica (més contagiosa) no causa més nombre d’hospitalitzacions ni reinfeccions que la de Wuhan. Anticossos: preguntes i respostes La incògnita entorn del SARS-CoV-2 és, en aquests moments, la immunitat. ¿Quant temps duren els anticossos després d’haver passat el virus? ¿I quant els generats per la vacuna? «Observem altres coronavirus i recorden el que veiem ara: com més greu és una infecció de Covid-19, més alts són els anticossos que genera una persona i més triga aquesta a recaure», afirma Isabel Sola, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el Centre Nacional de Biotecnologia. «Cap coronavirus ha tornat 15, tres o cinc anys després. Hi ha immunitat i sabem que protegeix, almenys, durant uns nou o 10 mesos. Durant quant temps protegiran és la incògnita», diu Sola, qui qualifica d’«anecdòtic» el nombre de reinfeccions de Covid-19 aquest últim any. Però la immunitat no depèn només dels anticossos, sinó que també té una altra branca: la resposta cel·lular. Si els anticossos són, segons defineix Sola, «projectils dissolts a la sang que reconeixen el virus i el neutralitzen», la resposta cel·lular ve donada per aquelles cèl·lules capaces d’identificar les altres cèl·lules infectades («les fàbriques de virus») i «destruir-les». «La suma de les dues branques [anticossos i resposta cel·lular] acaba sent molt eficaç –destaca aquesta investigadora del CSIC–. Els anticossos són molt fàcils de mesurar perquè estan per tota la sang i n’hi ha prou amb una petita punxada. Però per a la resposta cel·lular es necessita més sang i una tecnologia més complexa». Tot això serveix per explicar que la protecció contra un virus o contra una reinfecció d’aquest no ve donada només pels anticossos, sinó per la funció d’unes cèl·lules, més difícils de mesurar, però que també ofereixen un tipus de protecció que no sempre es calibra. «Tot i que els anticossos baixin –són molt alts al mes i després es redueixen progressivament–, això no vol dir que deixis d’estar protegit: la teva immunitat té record. Tot apunta que la immunitat [contra la Covid-19] és duradora», afirma Álex Soriano, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic (Barcelona). Per això, és «possible» que la immunitat contra el coronavirus «no duri de per vida», però sí que «quedi alguna cosa» en l’organisme que faci que la segona infecció sigui «més lleu». Passa amb els refredats, per exemple. Però amb altres virus, com el dengue, les reinfeccions són més malignes. «En coronavirus, una cosa així no s’ha descrit mai», precisa. En tot cas, per saber quant durarà la immunitat contra la Covid-19 falta una cosa que ara per ara els investigadors no tenen: temps. «No ha passat prou temps des de la primera onada. I, precisament perquè no sabem amb certesa durant quant temps estarà protegida una persona, no podem abandonar les mesures de protecció», conclou aquesta investigadora.

Un 20% dels malalts de Covid es poden reinfectar als tres mesos

Les segones infeccions de coronavirus descrites al món són «anecdòtiques» però, alhora, estan «infraestimades»: en la primera onada no es van fer gaires PCR

Els investigadors posen el focus en els qui perden els anticossos al cap de poques setmanes de contagiar-se i corren més risc de tornar a recaure

El més llegit