Guix: «No teníem eines per afrontar la pandèmia»

«La pandèmia de coronavirus va ser el moment de la meva carrera laboral en què més impotent m’he sentit. No teníem eines. Ens va superar totalment». Són paraules de Joan Guix, el predecessor de Josep Maria Argimon, actual secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat). Guix, que va dimitir del càrrec al maig i a qui Salut va tardar dos mesos a substituir per Argimon, era el màxim dirigent de l’organisme quan tot va començar. ‘Tot’ és la descomunal crisi sanitària (i social i econòmica) en què viu sumit tot el planeta des de fa un any. Aquest dimecres es compleix exactament un any des que Catalunya va diagnosticar el primer positiu del virus al territori. Va ser a l’Hospital Clínic de Barcelona. Era el quart d’Espanya, el primer a la Península perquè els altres tres s’havien detectat a les illes Canàries. L’endemà, el 25 de febrer, la Conselleria de Salut convocava una roda de premsa per informar d’aquest primer cas. «[La Covid-19] És una malaltia molt similar a la síndrome gripal», explicava llavors Guix als periodistes. «La informació que ens arribava anava per aquí. No ens arribava que fos un virus tan agressiu. Potser la informació que arribava de la Xina estava esbiaixada i la informació científica era escassa. Sí que ens arribava que a la Xina estava sent molt greu, però comptàvem que el sistema sanitari que teníem li faria front», explica ara, un any després, aquest epidemiòleg a EL PERIÓDICO. No obstant, Guix reconeix errors, com que, a Occident en general, la Xina l’«agafava molt lluny». Les autoritats sanitàries van minimitzar el risc d’un virus que, al llarg d’aquests gairebé 12 mesos, a Catalunya ja ha segat la vida de 20.565 persones i n’ha contagiat un total de 550.285. «Feia anys que els serveis de salut pública s’havien d’haver incrementat. I el mateix l’atenció primària» El sistema sanitari tampoc estava preparat, malgrat que els responsables polítics de totes les administracions i colors polítics deien que sí. «El sistema de salut està preparat per detectar i atendre qualsevol cas», afirmava fa un any la consellera de Salut, Alba Vergés. Avui sabem que no era així. «Feia anys que els serveis de salut pública s’havien d’haver incrementat. I el mateix ha passat amb l’atenció primària», admet Guix. Totes dues són les «dues potes» principals en què recau la pandèmia. La «pneumònia xinesa» Guix recorda com, a principis del 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va informar del brot d’un virus «molt focalitzat» a la Xina, amb «característiques molt similars a les de la grip». Els mitjans van començar a referir-se al coronavirus com la «pneumònia xinesa». «Els criteris perquè et fessin una PCR a Catalunya era presentar clínica [febre i tos, principalment] i haver estat en contacte amb algú que hagués sigut a la Xina», rememora l’exsecretari de Salut Pública. Per aquells dies, el debat polític i empresarial era si, en aquesta conjuntura, s’havia de celebrar o no el Mobile World Congress, previst per als dies 24, 25 i 26 de febrer a Barcelona. La Conselleria de Salut i el Ministeri de Sanitat defensaven que sí: hi va haver fins i tot una roda de premsa conjunta de la consellera Vergés i el ministre Illa per enviar un missatge de calma. Esgrimien que no hi havia «risc epidemiològic». El mateix Guix parlava llavors, per aquells dies, d’una «epidèmia de por i de xenofòbia».«Moltes empreses del Mobile s’estaven retirant. Ells volien anul·lar, nosaltres no perquè no teníem encara casos de coronavirus», diu ara. El Mobile es cancel·la finalment el dia 12 de febrer i, a finals de mes, el virus comença a créixer al nord d’Itàlia i «comença a esclatar a Madrid». L’OMS no declara la pandèmia mundial per Covid-19 fins a l’11 de març. «El virus baixarà la seva virulència, però fins d’aquí a dos anys no deixarà de ser una amenaça» «El 12 de març vam decretar el tancament perimetral de la Conca d’Òdena [per un brot descontrolat dins de l’Hospital d’Igualada]. La Generalitat va demanar el confinament perimetral de Catalunya, però l’Estat el va rebutjar», explica Guix. Abans, el dia 6, es produeix la primera mort per Covid-19 a Catalunya: una dona de 87 anys. El 14 de març, el Govern central declara l’estat d’alarma. Les altres coses són història. «Jo vaig trobar a faltar temps de reflexió. La sensació de duresa i d’impotència va ser enorme», reconeix l’epidemiòleg. Un any després, Guix creu que «segurament el virus vagi baixant la seva potència d’infecció», tot i que, adverteix, «no desapareixerà». Però, almenys, en un any –sent optimista– o dos deixarà de ser una amenaça. La vella normalitat, aquella vida abans de la pandèmia, ha quedat molt enrere. «Tardarem molt a recuperar la situació del 2019, tot i que aquest estiu, per la vacuna, serà millor», augura Guix. El preocupa, això sí, que «no sembla que s’estigui avançant gaire» en el tractament contra la Covid. «S’està investigant molt, però no hi ha gaire informació». I Guix avança que hi haurà més pandèmies, motivades principalment per la crisi climàtica i la globalització.

El més llegit