Les morts per coronavirus registrades des de juliol superen ja les de la primera onada

¿Qui no guarda a la retina les imatges d’hospitals col·lapsats, taüts amuntegats al Palau de Gel de Madrid o morts en residències que no eren retirats? És un horror que vam esperar no haver de tornar a contemplar, però la realitat és que des del juliol passat el coronavirus ha segat tantes vides com llavors. Sense fotos de taüts, ni l’exèrcit transportant mortalles, més amb alentiment, la xifra de morts ja és superior en la segona i tercera onada que en la primera. I encara estem al pic d’aquesta última onada, amb la variant britànica, més contagiosa i probablement més letal, estenent-se per Espanya. Aquest dilluns, el Ministeri de Sanitat ha informat de 762 nous morts, la segona xifra més alta de la segona i tercera onada. Amb aquesta nova dada els morts registrats des de l’1 de juliol ascendeixen a 29.559, davant els 29.522 comptabilitzats fins al 30 de juny. Les xifres corresponen als morts amb diagnòstic de Covid confirmat per test que diàriament, tret dels dies festius, notifica Sanitat. Tot i que la xifra real sigui superior, com indiquen les estadístiques d’excés de mortalitat o les d’algunes comunitats autònomes com Catalunya, les dades del ministeri són les que permeten una comparació homogènia entre les etapes de la pandèmia i els diferents territoris. La mateixa gravetat El que va ocórrer en quatre mesos ara ha ocorregut en set, però la gravetat és la mateixa. «El fet que ja s’hagin depassat les morts de la primavera és un indicador veritable de la severitat de la segona i la tercera onades. Amb això n’hi hauria d’haver prou per adonar-nos de la gravetat de la situació en la qual ens trobem», valora l’exdirector d’Emergències de l’OMS, Daniel López Acuña. La comunitat autònoma al capdavant de les morts des de març és Madrid malgrat no ser l’autonomia més poblada. En suma 12.210. En els morts comptabilitzats des del juliol, 3.964, la supera Andalusia, que compta amb dos milions d’habitants més. Catalunya, amb un milió d’habitants més que Madrid ha registrat 2.000 morts menys a la primavera i 1.200 menys després. Malgrat que exhibeix els pitjors registres de la pandèmia, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso va presumir de gestió i va donar lliçons a Catalunya de com afrontar la pandèmia en un míting electoral del PP el cap de setmana passat. Un quart de milió d’hospitalitzats Les xifres d’ingressos hospitalaris apunten en la mateixa direcció. Aquí el ‘sorpasso’ ja es va produir la setmana passada i aquest dilluns la segona i tercera onada sumen unes 4.000 persones ateses als hospitals més que en la primera (129.000 ingressats per 125.000). La suma total espanta. Més d’un quart de milió espanyols han necessitat un llit d’hospital pel coronavirus des del març. La societat estava molt sensibilitzada a la primavera. Aplaudia els sanitaris, que lluitaven per salvar vides sense prou mitjans i arriscant la pròpia vida. Les xifres de morts esgarrifaven. Ara es presenten com una dada més, quan es donen. Ara pugen, ara baixen, sense posar èmfasi en el drama que signifiquen. «Sabem que l’aplicació de mesures més restrictives com abans millor permet reduir més els contagis i per tant, les hospitalitzacions i les morts», recorda López Acuña que va defensar confinaments curts i severs tant a l’inici de la segona onada com de la tercera, juntament amb altres especialistes. Lluny de perjudicar l’economia, aquestes mesures, haurien permès reiniciar l’activitat en millors condicions i no «amb aquesta agonia que es prolonga durant mesos d’unes mesures més laxes», afegeix. «Una terç o la meitat de les morts podien haver-se evitat amb confinaments curts» Daniel López Acuña Amb tot, la qüestió més important és quantes es podrien haver evitat. El tsunami de primavera va agafar tot el món desprevingut, però hi va haver molt temps per preparar-se per al següent envit. Sembla que l’única guia per no prendre mesures més excepcionals és que les ucis no es col·lapsin. Tot i que les ucis no es col·lapsin, l’allau de morts està sent enorme. Només en els últims set dies en són 2.872. I tot i que portem cinc dies amb els contagis lleugerament a la baixa no és previsible que les defuncions caiguin per sota de les 400 diàries actuals fins d’aquí una o dues setmanes. És difícil estimar quantes vides s’haurien pogut salvar amb mesures més severes, reconeix Acuña, però creu que «un terç o la meitat» de les morts es podrien haver evitat. Entre 10.000 o 15.000 persones. Això sense arribar als extrems d’Austràlia on gràcies a la seva política radical d’erradicació del virus va poder celebrar el cap de setmana passat l’Open de tennis amb ple de públic a les grades. Fa mesos que no comptabilitza una sola mort.

Les morts per coronavirus registrades des de juliol superen ja les de la primera onada

A partir de l’estiu 29.559 persones han mort de Covid, davant les 29.522 de la primavera

Madrid continua sent la comunitat on més persones han perdut la vida malgrat no ser la més poblada

El més llegit