Pugen els intents de suïcidi pel deteriorament de la salut mental

La pandèmia de coronavirus està impactant notablement en la salut mental de la població. No només augmenten el nombre de persones amb trastorns com l’ansietat o la depressió, sinó que també s’agreugen aquells casos diagnosticats abans de l’arribada del virus. Però aquesta realitat amaga també el seu costat més fosc: les temptatives de suïcidi han augmentat aquest any després del confinament, després de la «contenció» que es va produir del març al juny. En paral·lel, puja també el consum d’ansiolítics, antidepressius i analgèsics. No hi ha xifres actuals d’aquesta tendència, entre altres coses perquè l’Institut Nacional d’Estadística (INE) les actualitza cada dos o tres anys. Però els psiquiatres i les entitats testifiquen aquesta realitat. «No hi ha dades objectives perquè no hi ha estudis encara de quant han incrementat. La sensació és que estem veient més intents de suïcidi des del desconfinament», assenyala Aina Fernández Vidal, de la Unitat de Prevenció del Suïcidi del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Segons dades de la consultoria farmacèutica Iqvia, del gener al setembre d’aquest any, a Espanya ha augmentat un 4,8% el consum d’antipsicòtics, un 3,2% el d’hipnòtics i sedants, un 4,2% el de tranquil·litzants i un 4,1% el d’antidepressius Durant els dos mesos i mig de quarantena que Espanya va viure la primavera passada, a Catalunya es van reduir els suïcidis, com va revelar al setembre la Conselleria de Salut amb les dades a la mà del Codi Risc de Suïcidi (CRS). En els mesos de tancament, hi va haver una baixada abrupta de pacients que anaven a les urgències dels hospitals (tret que tinguessin Covid-19 o fossin sospitosos de tenir-ne). Hi va haver «més contenció» en les famílies. No poder sortir al carrer limitava els mètodes per executar el suïdici, certifica Vidal. Però ara la situació s’ha invertit. Des del desconfinament i especialment durant els mesos de juny i juliol, han augmentat les visites a les urgències dels hospitals «per tots els motius», inclosos les temptatives de treure’s la vida, diu Vidal. Els pacients que després passen a ser tractats en la Unitat de Prevenció del Suïcidi de Sant Pau són «casos greus», que, no obstant, no requereixen un ingrés hospitalari. Aquesta psiquiatra està veient «de tot». «Persones que ja tenien un trastorn de base i han recaigut, persones que han debutat amb una síndrome ansiosodepressiva a causa d’una situació estressant –dificultats econòmiques, quedar-se a l’atur, un erto, la mort d’un familiar...–. Hi ha molts dols», destaca Fernández. I remarca, a més, que també es constata un «esgotament» en els professionals de l’hospital, a qui el centre ha fet un seguiment. «És com que no hi ha tanta energia. Després del treball que es va fer, les vacances van ser limitades», afegeix. Fernández adverteix que l’actual situació farà que augmentin les persones amb símptomes ansiosos i depressius, cosa que augmentarà el risc de conductes suïcides. A partir de l’estiu L’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi (652 873 826) està tenint aquest any entre un 20% i un 30% més de sol·licituds. Aquesta entitat acompanya familiars i amics de persones que, o bé verbalitzen la possibilitat de treure’s la vida, o bé ho han intentat. «Ens contacten més famílies que necessiten recursos», diu Clara Rubio, la presidenta. «Des de l’estiu, la majoria esmenta la Covid-19, la qual ha empitjorat la situació de malestar de l’afectat/da. Parlen de pèrdues de feina. Els factors de risc associats al suïcidi s’han accentuat o han empitjorat a causa de la pandèmia», afegeix. La tresorera de l’entitat, Laura Horcajo, destaca també que estan tenint molts usuaris que asseguren que el seu familiar no havia experimentat abans ni ansietat ni depressió. I que, a més, aquesta situació s’està notant especialment durant aquesta segona onada de coronavirus, més que en la primera. El Telèfon de l’Esperança (682 300 003 / 682 900 500 / 681 101 080), un servei amb més de 50 anys d’experiència de la Fundació Ajuda i Esperança, va rebre un 26% més de trucades des del 14 de març al 30 de juny respecte al mateix període de l’any anterior. Si abans de la Covid-19, el Telèfon de la Esperança rebia una trucada d’algú que es volia suïcidar cada tres dies, ara n’està rebent una mitjana de cinc al dia relacionades amb aquesta problemàtica. La franja d’edat més present en les trucades és la de les persones d’entre 50 i 59 anys (26,6%), seguida de la dels 40 a 49 anys (19%). La majoria dels qui truquen són dones (un 63%, davant un 27% d’homes). I un 43,3% dels qui truquen viuen sols. «El principal motiu de les trucades és la salut mental [un 48,7%]. Després, la solitud [un 36%] i, finalment, la Covid-19 [un 25,7%]. La crisi de la Covid agreuja les problemàtiques ja existents», assegura el psicòleg de la fundació Sergio García. La Fundació Ajuda i Esperança també gestiona el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555) de l’Ajuntament de Barcelona, que és gratuït i funciona les 24 hores. Es va posar en marxa a l’agost, per això no es poden fer comparatives amb anys anteriors. Des d’aleshores i fins a l’11 de novembre, va rebre 446 trucades, 18 de les quals, per un suïcidi imminent. La majoria dels que truquen a aquest número són joves d’entre 18 i 29 anys, en els quals s’observa, segons García, «principalment trastorns d’ansietat o simptomatologia ansiosa».

Pugen els intents de suïcidi pel deteriorament de la salut mental

El Telèfon de l'Esperança rep una mitjana de 5 trucades al dia d'aquesta problemàtica; abans, una cada 3 dies

El més llegit