Madrid no aconsegueix reduir la saturació de les seves ucis després de dos mesos de restriccions

Gairebé dos mesos després que Madrid prengués la primera mesura de cert calat per tallar el creixement exponencial dels contagis, l’ocupació de les seves ucis segueix a un nivell semblant. L’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso va posar en marxa el tancament de 37 àrees de salut el 21 de setembre passat. Llavors 412 pacients de Covid ja ocupaven els seus llits de crítics. Divendres passat 13 de novembre, la xifra era encara superior, 434. L’ocupació d’aquestes instal·lacions a Madrid es manté més de deu punts per sobre del 25% d’ocupació que el ‘semàfor’ del Ministeri de Sanitat considera el llindar de risc molt alt i no per caprici. Una saturació d’aquest nivell afecta l’atenció dels pacients greus d’altres malalties i situaria aquestes instal·lacions a punt del col·lapse davant l’aparició d’un repunt brusc dels contagis. El greuge Fa una setmana que el sentiment de greuge dels sectors més afectats per les dures restriccions imposades a Catalunya davant les més laxes de Madrid està alimentant el debat de si seria possible rebaixar la corba obrint més la mà, com ha fet l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso. Se cita com a principal argument que aquesta comunitat ha aconseguit rebaixar la incidència de casos a més de la meitat però s’oblida que les xifres de contagis a Madrid són un indicador poc fiable a causa de les distorsions introduïdes pel sistema de testatge. Per això és millor prendre com a referència, per exemple, els ingressats a les ucis, una xifra que no admet discussió i en què es descobreix que la regió de la capital d’Espanya no és precisament un exemple a seguir. Catalunya es va avançar no només a Madrid sinó també a altres comunitats al tancar els bars i restaurants, un apart dels comerços i equipaments esportius amb una incidència relativament baixa. A l’observar que els contagis estaven fora de control va intentar aturar-los amb mesures dràstiques. A les ucis hi havia només 270 d’ingressats però, tal com es preveia, la xifra es va disparar a més de 600 en les següents tres setmanes, fins que la passada va entrar en una fase d’estabilització. Els experts calculen que la caiguda dels contagis s’ha de notar a les ucis a les dues o tres setmanes màxim des del moment en què es notifiquen. L’objectiu Salut Pública compta que les seves restriccions la situïn en unes setmanes més en menys de 300 ingressats a les ucis. Un objectiu raonable des del punt de vista sanitari que no sembla fàcil d’aconseguir i més si comencen a relaxar les restriccions a partir del 23 de novembre, com s’ha anunciat. Seria més fàcil amb el confinament total de curta durada que recepten molts experts i que el Govern ha rebutjat. Necessitem els 10 propers dies per: 1️⃣ Superar el pic de pressió assistencial. Donar oxigen al sistema sanitari 2️⃣ Continuar disminuint dia a dia el número de nous contagis ✅ Començar a implantar un pla de desescalada per reobrir els sectors afectats... i mantenir-los oberts! pic.twitter.com/OOL1v5azQ9 — Marc Ramentol 🎗 (@mramentol) 13 de noviembre de 2020 Amb mesures com les de Madrid seria directament impossible arribar a l’objectiu que es planteja Catalunya. La corba d’aquesta autonomia es va mantenir estancada durant més d’un mes des que el 2 d’octubre es comptabilitzaven 513 persones ingressades a les unitats de crítics. Una cosa que si passés a Catalunya comportaria més d’una dimissió.

Madrid no aconsegueix reduir la saturació de les seves ucis després de dos mesos de restriccions

Els hospitals madrilenys tenien divendres passat 434 pacients en unitats de crítics davant els 412 del 21 de setembre

Seria impossible per a Catalunya complir l'objectiu de rebaixar a la meitat el seu nivell d'ocupació amb les mesures més laxes preses per Ayuso

El més llegit