Les llistes d'espera a Catalunya es disparen un 50% en 6 mesos

Les llistes d’espera a la sanitat pública catalana estan més disparades que mai. La pandèmia de coronavirus ha agreujat, encara més, un problema social que Catalunya arrossegava des de feia dècades, en bona mesura a causa de les retallades aprovades el 2010 pel Govern de l’antiga Convergència i Unió (ara PDECat). El temps mitjà d’espera ha augmentat un 62% per accedir a les proves diagnòstiques, un 52% per visitar l’especialista i un 52,3% per a les intervencions quirúrgiques entre el desembre del 2019 i el maig d’aquest any, últim mes del qual el Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix xifres. Fonts del CatSalut atribueixen aquest retard a una «incidència tècnica» i asseguren estar treballant per actualitzar les dades. Però, en ocasions, aquests augments són de fins a un 70% o un 90%, més si es posa el focus en proves, consultes i operacions concretes. Per exemple, si el desembre de l’any passat calia esperar 60 dies per a una ecografia ginecològica, el maig d’aquest 2020 l’espera era de 117 dies (un 95% més). Un altre exemple: si al desembre l’espera per tenir cita amb el dermatòleg era de 84 dies, al maig ho era de 141 (un 68% més). I un altre: si al desembre calia esperar 75 dies per operar-se de cataractes, el maig passat en calia esperar 142 (un 89% més). Més indicatiu que el nombre de pacients que esperen per realitzar-se aquestes proves és el temps mitjà d’espera, un número que reflecteix millor com el sistema s’ha anat alentint i guanyant demores. I s’ha disparat en pràcticament totes les malalties, greus i no greus. Els qui ara hagin d’operar-se de galindons hauran d’esperar 262 dies (davant els 197 del desembre, un 33% més). Els qui hagin d’anar al traumatòleg esperaran 168 dies (davant els 106 d’abans, un 58,5% més). Però les dades del CatSalut publicades fins al maig també tenen una altra lectura alarmant: en les cirurgies de neoplàsies malignes (càncers) el temps mitjà d’espera ha augmentat un 41,7% entre desembre i maig. El que més ha crescut és el temps d’espera per operar-se de càncer de pàncrees: si al desembre era de 18 dies, al maig era de 52 (un 189% més). Després el dels òrgans genitals: ha passat de 19 a 52 dies (un 173,7% més). I a continuació el de pell: va augmentar de 22 a 45 dies (una pujada d’un 104,5%). La pandèmia de Covid-19 va obligar el maig, en hospitals i centres d’atenció primària (CAP), a ajornar les consultes i cirurgies no urgents. L’urgent, com infarts o ictus, mai va deixar d’atendre’s. Però sí moltes proves que, per exemple, formen part de programes de detecció preventiva de tumors, com les mamografies (càncer de mama) o colonoscòpies (càncer de còlon). Els experts sanitaris temen un augment de casos d’aquestes malalties i fins i tot de la seva mortalitat durant els pròxims anys perquè no han sigut diagnosticats precoçment. Les xifres, sens dubte, conviden a la preocupació: per a una colonoscòpia, per exemple, calia esperar al maig una mitjana de 162 dies, davant els 109 del desembre (un 48,62% més). Per a una mamografia, al maig calia esperar 109 dies, davant els 64 de finals del 2019 (un 70% més). «El sistema ja funcionava al 100%» «Estàvem malament i estem empitjorant. El previsible s’ha fet realitat. Hi ha patologies que són ateses amb tal excés d’espera, que acabarà passant factura», denúncia Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Segons ell, abans de la pandèmia, el sistema ja estava funcionant «al 100%», pel que «era evident que qualsevol vicissitud, i més d’aquesta magnitud, el desestabilitzaria». «Per a la majoria de les proves el temps d’espera ha pujat un 50%. Ara vindrà la grip, la qual cosa ho agreujarà més tot perquè l’atenció primària ja està col·lapsada. En un any tindrem el temps d’espera duplicat per a les proves urgents», augura. Les llistes d’espera són un «problema històric» de la sanitat a Catalunya, assegura Puig. «I el pla de xoc seria senzill: posar més diners perquè el sistema pagui els professionals. Una altra cosa és la voluntat política de trobar aquests diners», opina. Denuncia que la Generalitat ha augmentat un 30% el seu pressupost del 2010, una pujada de la qual no ha arribat «res» a la Conselleria de Salut. «Salut està un 1% per sota del pressupost del 2010», es queixa. De moment, Salut no explica quants diners ha posat a sobre de la taula per abordar específicament la problemàtica de les llistes d’espera. El CatSalut va aprovar el 13 de juliol un programa plurianual per recuperar l’activitat hospitalària, que durarà fins al 2021. Però el CatSalut no precisa a aquest diari quin és el pressupost d’aquest pla, malgrat assegurar que sí que té dotació econòmica. «Aquest pla serveix per estimular econòmicament les organitzacions perquè facin no només l’activitat quirúrgica, sinó també proves diagnòstiques. Amb dues mirades: d’una banda, aquella activitat clínicament rellevant i, per un altre, aquella més banal, és a dir, que no posa tan en risc la salut de les persones», explica Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut. Segons Acebes, tot i que el CatSalut no ofereix dades de llistes d’espera a partir del maig, des d’aquell mes i fins al setembre, el sistema està «recuperant activitat». Assegura que a l’agost s’havia arribat «al 80% de l’activitat de l’any passat».

Les llistes d'espera a Catalunya es disparen un 50% en 6 mesos

La pandèmia de coronavirus agreuja un «problema històric» que el sistema arrossega des de les retallades del 2010

El més llegit