Tests ràpids a dues velocitats

Catalunya ha ajornat l’ús dels tests ràpids d’antígens per detectar la Covid-19. Però altres comunitats com Madrid o Andalusia ja els utilitzen des de fa dies, poc després que el Ministeri de Sanitat aprovés la seva indicació. Aquestes noves proves, el principal avantatge de les quals és la rapidesa de diagnòstic (en uns 15 minuts s’obté el resultat, davant les entre 24 i 48 hores que requereix una PCR), evidencien una vegada més, la divisió territorial que existeix entorn de la gestió de la pandèmia: si unes autonomies s’han llançat ja a utilitzar-les en hospitals, centres de salut, escoles i fins i tot en cribratges massius, d’altres han decidit frenar. La Conselleria de Salut esperava implementar-les aquesta setmana en hospitals i centres d’atenció primària (CAP), així com en els seus respectius serveis d’urgències, però finalment el seu ús es retardarà uns dies o setmanes encara per determinar, com han reconegut aquest dimarts en roda de premsa el secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, i el director de la nova Unitat de Seguiment de la Covid, Jacobo Mendioroz. Segons Argimon, Salut espera un informe d’una comissió del Servei Català de la Salut (CatSalut) i que s’acabin d’integrar el sistema informàtic que s’utilitza per a les PCR amb el que s’utilitzarà per als tests d’antígens. Però Andalusia, per exemple, ja els està utilitzant en les urgències hospitalàries, centres de salut i residències de gent gran. I no només això: sinó que acaben de canviar els protocols de les escoles i, a partir d’ara, quan un alumne presenti símptomes, serà traslladat immediatament al centre de salut de referència per sotmetre’l a un test ràpid, informa Julia Camacho. En cas de descartar-se que es tracti d’un positiu en Covid-19, el menor tornarà al centre sense que hi hagi interrupció ni aïllament dels seus companys. Per la seva banda, Madrid ha adquirit cinc milions de tests ràpids d’antígens i va començar a utilitzar-los dilluns de la setmana passada, tant als centres de salut i les urgències com en cribratges massius als barris amb més casos, informa Manel Vilaseró. «És veritat que els tests d’antígens ja s’utilitzen en altres comunitats, però nosaltres no som precisament el territori que menys proves faci [en les últimes dues setmanes, Catalunya va fer 30.000 PCR]. Tenim pressa per utilitzar-los, però hem d’intentar fer-ho de la millor manera possible», ha explicat Argimon. La Generalitat de Catalunya ha comprat un milió de tests antígens de ràpid diagnòstic de la Covid-19 a la farmacèutica Abbott, dels quals ja han arribat al territori unes 600.000 unitats que s’esperen utilitzar aviat. Segons Salut, la sensibilitat d’aquestes proves ràpides és d’entre el 96% i el 97%. Tot i que les proves de coronavirus més fiables continuaran sent les PCR, un dels avantatges dels antígens és que ajudaran a descongestionar el sistema perquè evitarà que el pacient amb símptomes s’autoconfini a casa seva mentre espera el resultat de la prova. Igual com les PCR, els tests d’antígens consisteixen en una mostra nasofaríngia. I tenen un altre gran avantatge sobre les PCR: el preu: un test antigen de ràpid diagnòstic li costa a Salut uns 4,5 euros; una prova PCR, al voltant de 96. Aval científic Catalunya ha validat els tests antígens de ràpid diagnòstic als laboratoris dels hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge i Can Ruti (Badalona). A més, la fiabilitat d’aquesta nova eina de detecció de la Covid-19 també compta amb l’aval d’un informe de l’Institut de Salut Carles III de Madrid. És per això que Salut finalment no farà una prova pilot d’aquests tests en l’atenció primària, com tenia previst en un inici, i començarà directament a utilitzar-los només en persones amb simptomatologia compatible amb la Covid-19: el col·lectiu en el qual s’ha provat la fiabilitat d’aquestes proves. Així, a diferència de Madrid, Catalunya només utilitzarà els tests antígens de ràpid diagnòstic en hospitals i CAPs. Quedaran excloses aquelles àrees en les quals es fan cribratges massius (com, per exemple, les escoles o els barris on hi ha brots), els quals estan destinats a detectar els positius asimptomàtics i tallar així les cadenes de transmissió. «Els tests antígens de ràpid diagnòstic no venen a substituir res, sinó que han de ser un complement de les proves PCR», assegura Robert Fabregat, el director general de Recerca i Innovació de la Conselleria de Salut. «Potser als casos positius els haurem de validar amb una PCR, però els negatius els podem descartar automàticament», afegeix. Antígens i PCR: diferències Els tests d’antígens i les PCR són proves directes que miren si hi ha una proteïna de la membrana del virus (o una partícula viral). Els tests d’anticossos serien un exemple de proves indirectes, perquè miren la immunitat (els anticossos) en funció de si la malaltia és activa o passada. «L’antigen mira la proteïna d’una membrana, però no l’amplifica. La PCR és molt útil perquè, tot i que hi hagi molt poquetes partícules virals, les amplifica i així és més fàcil de visualitzar. Per això de vegades tenim tants falsos positius», explica Judit Villar, metge de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar de Barcelona. Així, com que l’antigen és capaç de detectar una partícula del virus però no és capaç d’amplificar-la, és molt important fer aquesta prova en el «moment adequat». «La sensibilitat de l’antigen depèn del moment exacte, per això és important establir un protocol sobre quan s’ha d’utilitzar. El test d’antígens s’ha de fer entre el tercer i el cinquè dia des de l’inici dels símptomes, si no, la sensibilitat cau molt», explica Villar. Si el test d’antígens s’utilitza bé, té una elevada sensibilitat. Per a aquesta metge l’avantatge dels tests d’antígens és la rapidesa. «A més, no es necessita personal especialitzat, ja que l’anàlisi de la PCR requereix un microbiòleg, mentre que el test d’antigen en té prou amb unes gotes d’un líquid reactiu», precisa. Els antígens tenen desavantatges també. Per exemple, en persones asimptomàtiques «no està demostrada la seva fiabilitat». Per a Villar, aquestes proves són «molt útils» en serveis d’urgències o centres de salut on es necessiten «proves ràpides» amb una «alta sensibilitat» per decidir «què fer amb els pacients». «Si la sospita clínica és alta i l’antigen, negatiu, s’haurà de fer PCR. Els tests d’antígens no ens estalviaran certes PCR, però sí ens estalviaran aquelles en les quals l’antigen sigui positiu», conclou Villar.

El més llegit