«Si no aturem el problema sanitari, el següent serà la pandèmia social»

El president del Consell General del Col·legis de Metges d’Espanya (CGCOM) i expresident del Col·legi de Metges de Còrdova, Serafín Romero Agüit, analitza la situació que la pandèmia del coronavirus està causant en la sanitat a ‘Diari Còrdova’, que pertany al grup Prensa Ibérica igual que EL PERIÓDICO. Romero fa especial recalcament en el dèficit de metges i altres professionals sanitaris, que ja existia abans de l’actual crisi sanitària i en la necessitat que les administracions adoptin mesures urgents i altres a llarg termini per afrontar aquesta falta de recursos en una situació excepcional com l’actual i evitar el col·lapse del sistema sanitari. -¿Quin balanç pot realitzar del que hem viscut des del març? -En el que portem de pandèmia hi ha hagut dos grans escenaris. Ens va agafar aquest tsunami sense esperar-ho. Es van mostrar totes les carències, noves i conegudes, del sistema sanitari. Semblava que no havíem après que era necessari comptar amb material de protecció, després de la grip A o l’Ebola. Aquesta falta de material de protecció i la inseguretat amb què s’ha treballat ha provocat que més de 60.000 sanitaris s’hagin vist afectats per la Covid-19. Ja han mort a Espanya 63 metges pel coronavirus exercint la seva professió. Un d’ells va ser nostre apreciat Manuel Barragán, metge de família que va morir el març a Còrdova. A més, més de cent professionals mèdics del país han requerit hospitalització, fins i tot durant períodes molt llargs a l’uci. També tenim un cas a Còrdova. Molts presenten complicacions que els impediran tornar a treballa r.-A més, també faltaven PCR. -Sí. En la primera fase faltaven tests i no es podia detectar si hi havia casos en els contactes pròxims dels positius. Es va haver d’aturar la pandèmia amb mesures de confinament inèdites. La situació d’ara no sabem si és segona onada o rebrot de la primera. Hi està havent comportaments i actuacions que als metges no ens agraden gens i que han elevat la incidència. Primer van ser les campanyes agrícoles que van disparar la pandèmia a Aragó i Catalunya. També hi ha hagut una transmissió important de contagis per les relacions socials i esdeveniments, i la gent s’ha relaxat. Un altre focus important va ser l’oci nocturn, que ja es va limitar. Això no impedeix que hi continuï havent aquest oci d’una altra manera per imatges que veiem diàriament. Hem sortit a l’estiu i intentat entre tots sostenir l’economia de la que vivim, que és el turisme. Hi ha hagut alguns focus que venen de fora perquè hi ha hagut mesures molt laxes als aeroports i també tenim el coronavirus que arriba pel drama de la immigració. Quan advertim a finals de febrer als metges que no anessin a congressos per evitar la transmissió del coronavirus vam ser molt criticats i ens hauria agradat equivocar-nos. «Una demora de set dies per a una cita no es pot suportar, perquè satura urgències» -En aquesta segona fase de la pandèmia, ¿on hi està havent més pressió assistencial ?-La primera onada va causar una sobrecàrrega més gran als hospitals, però ara s’està veient més afectada l’atenció primària i estem davant una situació preocupant, perquè temem que pugui ser el repunt de la primera onada amb les conseqüències que això pugui tenir. Al juny, a la comissió de reconstrucció que es va constituir al Congrés dels Diputats, vaig exposar 45 mesures que els metges entenem que era necessari prendre, però no s’han dut a terme i el virus s’ha posat per davant. Esperem que s’aplani la corba amb un augment de mesures, perquè la segona fase s’esperava per a la tardor i es va avançar. La primera etapa ens va agafar fora de joc, però a la segona haruíem d’haver-hi arribat a temps. -¿En què consistien aquestes mesures que va presentar al Congrés? -Son 45 mesures més a llarg termini i d’altres amb menys demora, i en total es van aprovar 71 propostes entre tots els integrants d’aquesta comissió. A l’agost, els metges vam dir que, a més de les mesures immediates, i de l’activació de reformes estructurals necessàries, era fonamental donar un «cop de timó» en la governança de la lluita contra la Covid-19 si es volia evitar la segona reactivació de la pandèmia i un nou tancament de l’activitat econòmica al país. Vam plantejar un escenari de comandament únic en salut pública perquè cada regió no prengués les seves pròpies decisions. -A més, l’Organització Metge Col·legial també s’ha sumat a la petició que molts experts sanitaris, a través de la reconeguda revista ‘The Lancet’, han realitzat perquè es faci una avaluació externa de la gestió de la pandèmia a Espanya. -Sí. És la segona vegada que ‘The Lancet’ es fa ressò d’aquesta petició, que no és capdavantera políticament, sinó per experts que demanen al Govern d’Espanya una avaluació independent per no caure en els mateixos errors i detectar actuacions ineficaces. Demanem el mateix que l’altra vegada perquè l’evolució de la pandèmia no sigui la del març o l’abril. El Consell General de Col·legis de Metges dona suport a aquesta avaluació i també que hi hagi un comitè d’experts independent. «Han d’extremar-se les precaucions en l’homologació de facultatius extracomunitaris» -¿A qui hauria d’integrar el comitè d’expert s?-Han de ser experts que comptin amb consens polític i que transmetin un mateix missatge, sota una agència nacional de salut pública, sense protagonisme polític. La figura de portaveu, que seria escollida per aquest comitè, possiblement hauria de ser una altra de diferent a Fernando Simón. Em pregunto per a què ha servit la comissió de reconstrucció. Cap de les 75 mesures s’ha dut a terme. Hi ha d’haver un lideratge compartit entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes en salut pública, amb mesures iguals per a totes les regions. No es tracta de treure les autonomies, però un país ha de tenir un mateix calendari vacunal, per posar un exemple d’actuació en salut pública, i una mateixa gestió per a una pandèmia tan greu com aquesta. -¿En què ha pogut errar Espanya per tenir ara una incidència de coronavirus tan alta? -Una de les qüestions és la falta de recursos. Els col·legis de metges plantegem que els especialistes que acabaven la residència al maig poguessin seguir als seus llocs de feina amb un contracte temporal, mentre durava l’estat d’alarma sanitària. Però no es van contractar tots ni es van aconseguir els reforços necessaris perquè els contractes que s’oferien eren moltes vegades precaris. No s’ha disposat dels recursos necessaris ni en plena pandèmia. -¿Com es pot evitar el col·lapse de l’atenció primària ?-En la primera fase de la pandèmia molts hospitals van reajustar l’assistència i determinats especialistes van adaptar la seva tasca per col·laborar les uns amb els altres en la lluita contra la pandèmia. És el que es diu govern clínic. Sota aquest esperit va estar funcionant l’hospital d’Ifema de Madrid i altres hospitals de campanya, que van ajudar a reduir la sobrecàrrega hospitalària. En l’actualitat, l’atenció primària ha d’atendre el gruix més gran de pacients amb coronavirus o sospita de la infecció. En els centres de salut s’atén els pacients lleus, asimptomàtics, usuaris de residències, membres de comunitats educatives, entre d’altres, i a més assumeixen tota la càrrega burocràtica de rastrejos i seguiment dels casos i contactes. Per això, hem demanat a les autoritats sanitàries un pla que descarregui l’atenció primària de burocràcia, la que ja assumia abans i la que li ha sobrevingut per la pandèmia. I el rastreig cal encarregar-lo a altres professionals, que no tenen per què ser metges o infermers. «L’atenció primària s’està veient ara més afectada i en temem les conseqüències» -En aquest context de sobrecàrrega laboral els metges denuncien que no hi ha relleus en borsa per resoldre el dèficit de plantilles que s’arrossega des de fa anys. -La falta de recursos humans és la que hi ha hagut des de l’última crisi econòmica. Perquè aquest any hagi sobrevingut una pandèmia no poden de sobte sortir llicenciats de les facultats de Medicina ni residents, perquè la seva formació requereix anys. Cap centre d’atenció primària té la plantilla al 100% i, per la situació de la pandèmia, metges de família han perdut la vida i altres que s’han jubilat i no han pogut ser substituïts. Durant l’estiu, metges i altres sanitaris han agafat vacances perquè estaven molt saturats i necessitaven descansar abans de la tardor. La telemedicina s’ha convertit en un suplici i causa desassossec també entre els ciutadans. Hi ha usuaris que han fet cues a les portes dels centres de salut aquest estiu amb 40 graus, perquè no els agafaven el telèfon ni els donaven cita. Els professionals d’atenció primària estan desbordats. Una demora de set dies per aconseguir una cita en primària no es pot suportar, perquè satura les urgències. -¿Qui podria col·laborar amb el seguiment de la Covid i dels rastrejos per descongestionar l’atenció primària ?-Podria ser assumit per personal tècnic, que es formi prèviament, com ho han fet militars. També es va tenir l’oportunitat de contractar metges que ara mateix s’estan preparant el MIR. Van sortir en l’última promoció 7.000 metges de les facultats de Medicina, que estan preparant-se per al MIR, i també ses compta amb els metges que no van obtenir plaça per a una especialitat en l’últim examen MIR. A més, metges jubilats s’han ofert per realitzar tasques de recolzament. -¿Quan es podrà disposar de més metges? -Abans de la pandèmia, partíem d’un dèficit crònic d’especialistes, perquè les comunitats autònomes, pel cost que suposava, no cobrien totes les places reconegudes per a la docència. L’últim any totes les regions van fer un esforç per dotar més places i aquest any se’ls ha demanat un nou esforç perquè convoquin totes les places amb capacitat docent. No obstant, no ens oblidem que tot i que creixin les places MIR, els aspirants no s’examinaran fins al 2021 i no acabaran la seva especialitat fins d’aquí uns quants anys. Cal impulsar un model d’Ifema per a primària i descarregar-la de tanta burocràcia, que els fa perdre tant temps d’assistència. L’atenció primària ha de continuar atenent a pacients pluripatológicos i gent gran–que en molts casos viu sola-, infarts, accidents, molta patologia que no ha desaparegut pel coronavirus. «Experts han demanat al Govern una avaluació per no caure en els mateixos errors» -¿Una altra solució podria ser contractar metges extracomunitaris com han plantejant la Junta d’Andalusia o Madrid? -L’Organització Metge Col·legial estima que s’han d’extremar totes les precaucions en l’homologació de facultatius extracomunitaris, perquè han de passar els controls europeus per garantir la seguretat dels pacients. Aquest any es van homologar a Espanya de forma exprés més de 700 metges i tot just n’hi ha 200 de col·legiats i també caldrà preguntar-se on són els 7.000 metges que no van aprovar el MIR i a qui se’ls continuen fent contractes per temps concret. -¿Quines altres conseqüències està generant aquesta crisi? -Si no aturem amb mesures comunes i precises el problema sanitari, el següent serà la pandèmia econòmica i social amb depressions i altres problemes de salut mental, augment de la bretxa social i econòmica, i menor esperança de vida. -¿Podrà disposar-se aviat d’una vacuna davant la Covid- 19?-Estimo que Espanya ha pres una decisió encertada amb la compra de vacunes dins d’Europa. Europa té set o vuit candidates perquè, quan avancin els estudis, pugui adquirir vacunes per a tots els països. Europa ha comprat 30 milions de dosis de la futura vacuna de AstraZéneca. D’aquesta partida, a Espanya li’n toquen tres milions. Si la vacuna fos de dues aplicacions, a Espanya se’n beneficiarien 1.500.000 persones. Però a Espanya només de majors de 65 anys n’hi ha 10 milions. Ja seria tot un èxit que poguéssim tenir una vacuna per al desembre, tot i que el primer és la seguretat. Caldrà valorar si la vacuna genera un adequat percentatge de defenses i quant temps duren. La infecció que més s’assembla al covid és la de la grip i davant la grip cal vacunar-se cada any. A més, mentre no es pugui disposar d’una vacuna davant la Covid, als hospitals s’està treballant en tractaments de suport per evitar complicacions de la infecció. -¿Considera eficaces les restriccions acordades per a Madrid? -El problema de Madrid és la seva mobilitat i densitat de població, però segurament caldrà prendre més mesures per no tornar a la casella de sortida. Aquestes decisions no són extraordinàries perquè s’han adoptat en punts de Catalunya, les Balears i altres ciutats del país.

«Si no aturem el problema sanitari, el següent serà la pandèmia social»

El president del Consell General de Col·legis de Metges assenyala el dèficit de sanitaris i de recursos com a característiques de la pandèmia de coronavirus a Espanya

El més llegit