Detectat un cas de virus del Nil en un cavall a Catalunya

Catalunya ha registrat el primer cas, aquest any, de virus del Nil en un cavall d’Amposta. En territori català no hi ha hagut, fins al moment, contagis en persones, tot i que sí en animals anys enrere. Des d’agost, un brot del virus del Nil a Andalusia ha causat uns 60 infectats, dels quals 30 han sigut hospitalitzats, vuit han estat en unitats de cures intensives (ucis) i tres han mort. El cas del poltre infectat a Amposta (Tarragona) va ser detectat el 4 de setembre pel Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (Irta). L’animal no té símptomes de la malaltia, però se li van detectar anticossos del virus malgrat que no havia estat vacunat prèviament. Els investigadors recalquen que el virus del Nil no és, en els humans, «majoritàriament» perillós, ja que la major part (un 80%, aproximadament) de la gent és «asimptomàtica». No obstant, en un «percentatge molt petit» pot causar una malaltia greu i fins i tot la mort. El cavall tampoc s’havia mogut fora de Catalunya, una cosa que confirmaria que la infecció es va produir a la zona del Montsià (Tarragona). «El fet de detectar anticossos indica que la circulació del virus és relativament recent, és a dir, que va tenir lloc l’últim mes, màxim els últims dos mesos», explica Núria Busquets, una de les investigadores de Cresa. Les anàlisis realitzades a l’Irta-Cresa van ser posteriorment confirmades pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid) i notificades per la Xarxa d’Alerta Sanitària Veterinària (Rasve) del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Un mosquit infectat El virus del Nil es transmet mitjançant la picada del mosquit culex (o mosquit comú, molt comú a la península Ibèrica) infectat que, al seu torn, es va contagiar prèviament a través d’una au. Així, en aquest cas, el mosquit va picar el cavall i li va transmetre el virus. «Hi podria haver més animals contagiats. Segurament a la zona hi ha aus infectades i potser més cavalls infectats. Estem investigant-ho», assenyala Busquets. Aquesta investigadora reconeix que existeix un «perill» que es contagiïn també les persones, però mai a través del cavall, ni tampoc a través d’una persona contagiada. «El cavall és un hoste accidental. El contagi sempre és a través d’un mosquit infectat. La gent no ha de tenir por dels cavalls, ja que ells no poden transmetre la malaltia», afegeix. Els símptomes principals de la febre del Nil són similars als de la grip: mal de cap, vòmits, febre, aparició d’erupcions cutànies o cansament. No obstant, si es tracta d’una encefalitis o meningitis els signes d’alarma són mals de cap, febre elevada, rigidesa de clatell, estupor, desorientació, coma, tremolors, convulsions, debilitat muscular i paràlisi, segons detalla l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La mortalitat depèn de si la persona infectada té factors de risc, com els més grans de 80 anys o els trasplantats. Emergent a Europa des de 1996 El virus del Nil es denomina així perquè els primers casos van ser detectats el 1937 als voltants del riu Nil, a Uganda. «L’OMS considera aquest virus emergent a Europa des de 1996. Des de fa 20 anys s’estan veient brots en humans i cavalls», explica per la seva part Judith Villar, responsable de la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital del Mar (Barcelona). Villar assenyala que, des del 2010, hi va començar a haver forts brots del virus del Nil en cavalls, sobretot en explotacions equines de Sevilla, Huelva i Granada. «Sempre amb la combinació d’explotació equina i ambient amb molts ocells. Per exemple, Doñana, un aiguamoll amb molts mosquits». Entre el 2010 i el 2016, Espanya va registrar sis casos d’aquest virus en persones. Des del 2016 fins aquest any, quan es va produir el brot de Sevilla, no n’havia tingut cap. No obstant, a la conca del Mediterrani, des del 2016 hi va haver més de 3.000 casos amb prop de 200 morts. «Abans circulava sobretot a l’estiu, d’abril a novembre. Però, en els últims anys a causa del canvi de temperatures, també s’han donat brots en cavalls el desembre i el gener», explica Villar. Vigilància activa La vigilància del virus del Nil Occidental en èquids és un component molt important del programa de vigilància d’Irta-Cresa a Catalunya com a servei de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. El cas d’aquest poltre d’Amposta es va detectar pel mètode de vigilància activa d’aquest programa, en el qual prenen mostres dels èquids sense símptomes, tot i que també es fa una vigilància passiva amb els èquids que tenen símptomes sospitosos. Arran dels casos, aquest estiu, d’Andalusia, el servei de Prevenció en Salut Animal de la conselleria va emetre el mes passat un comunicat a les persones relacionades amb els cavalls, com els veterinaris clínics, els propietaris o els centres d’hípica. Fonts de la conselleria expliquen a aquest diari que, de moment, no tenen previst prendre mesures addicionals davant aquest contagi en un cavall, ja que, en principi, no es tracta d’un brot. L’Irta-Cresa insisteix que és «necessari» controlar les poblacions de mosquits que són «potencials transmissors» d’aquest virus.

El més llegit