Josep Maria Argimon, un vell conegut de l'atenció primària

Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958), el nou secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), és un alt càrrec de la Conselleria de Salut des dels temps d’Eduard Rius (CiU), que va ser conseller entre 1996 i el 2002. Especialista en medicina preventiva i salut pública, va passar pels governs de Marina Geli (2003-2010), Boi Ruiz (2010-2016), Antoni Comín (2015-2017) i Alba Vergés (2018-actualitat). Del 2012 al 2016, Argimon va ser el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas). I subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) del 2016 al 2018. Per a alguns és un «alt càrrec sense brillantor» que ara «sembla del millor» enmig» que ara «sembla d’allò millor» enmig de la «mediocritat» de la resta de personalitats de Salut, si bé reconeixen que és un «tècnic eficaç» tot i que «gris». Per a d’altres, no obstant, Argimon és «un bon gestor» i un «bon epidemiòleg», algú que va convertir l’Aquas en un organisme que produeix «molt bons documents sobre qualitat i eficiència». Totes les fonts consultades coincideixen que ara aterra a l’Aspcat per «posar ordre» després de dos mesos sense ningú al capdavant de l’agència i durant els quals la consellera Alba Vergés va perdre un valuós temps per, entre altres coses, posar a punt el sistema de vigilància epidemiològica de Catalunya, que avui encara està a mitges. El nou secretari de l’Aspcat és, a més, un vell conegut de l’atenció primària. Argimon és també gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) des del 2018, càrrec que encara exerceix i que compatibilitza amb el de Salut Pública. Com a gerent de l’ICS, Argimon gestiona el 80% de l’atenció primària catalana i vuit hospitals. Al novembre del 2018, va haver de fer front a una gran vaga de metges de capçalera que denunciaven una falta d’inversió en l’atenció primària, el dèficit de personal, la pèrdua de poder adquisitiu, unes llistes d’espera interminables i el poc temps per atendre el pacient. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), Catalunya va perdre, en els últims anys, uns 900 metges d’atenció primària, tot i que arran de la vaga del 2018 es van recuperar entorn de 250. Catalunya és la setena comunitat que menys inverteix en atenció primària: el 2010 li dedicava un 14,78% de la despesa sanitària pública total; el 2016, un 13,38%. Per davant se situen Madrid (11,64%), Aragó (11,66%), les Balears (12,18%), Galícia (12,57%), Astúries (12,78%) i el País Valencià (13,15%). Recel als CAP Per això Argimon no és vist amb bons ulls en molts centres d’atenció primària (CAP). «No entenem que les mateixes persones que han sigut responsables de la descapitalització en recursos humans i artífexs de la disminució de la inversió en sanitat, sobretot en primària, continuïn ascendint i dirigint. I ara, a sobre, per partida doble», assenyalen alguns metges de capçalera. No obstant, col·legues com l’epidemiòleg Antoni Trilla el defineixen com un «professional excel·lent» amb «gran experiència en el sistema sanitari». Les idees polítiques d’Argimon són, segons fonts que el coneixen des de fa anys, més a prop de Junts per Calunya (JxCat) que d’ERC. Ell es defineix obertament com a independentista. Actualment la Conselleria de Salut és en mans d’ERC i la gestió d’aquesta crisi sanitària està fent visibles, una vegada més, les fortes diferències i la lluita acarnissada entre els dos partits del Govern. Ahir mateix, el president Torra va assegurar en el Parlament que va ser ell qui va posar sobre la taula el nom d’Argimon per dirigir Salut Pública després de donar-li 48 hores a Vergés per desencallar aquest assumpte. També li va ordenar posar remei a l’escassetat de rastrejadors. Un lleig públic a la consellera. Un punyal més de la guerra de poder oberta entre els neoconvergents i ERC.

Josep Maria Argimon, un vell conegut de l'atenció primària

El nou secretari de Salut Pública és alhora el gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS) des del 2018

Metges de capçalera desconfien d''un dels artífexs que va disminuir la inversió' en sanitat

El més llegit