-¿De què emmalalteixen els nens actualment?

-De moltes coses per les quals han emmalaltit sempre, per exemple, les infeccions respiratòries lleus o greus, les gastrointestinals que causen diarrees, les urinàries que afecten el ronyó. El que resulta perillós no és la infecció en si sinó l'estat de vulnerabilitat dels nens que les pateixen. Com més petit és el pacient, més greu és qualsevol procés infecciós. Sobretot, si té mesos de vida.

-¿Els nens estan ara més protegits, immunològicament parlant, que fa 20 anys?

-Molt més, fins i tot per l'ús dels cascos. Però com que els cuidem més i sabem com atendre millor els que estan molt greus, s'ha elevat la proporció de nens hospitalitzats amb malalties molt complexes. Ara hi ha més nens amb càncer o trasplantats, perquè ha augmentat la seva supervivència. En un altre moment no haurien sobreviscut.

-¿L'ús de cascos, diu?

-Sí. Fonamental. Al final, observant de què es moren els nens a Espanya, resulta que els accidents estan en primera línia. Es pot incidir gairebé més en les causes de malaltia i mort infantil procurant que les carreteres estiguin en bon estat i que existeixin cadiretes adequades per a la seva edat que amb altres paràmetres mèdics.

-¿És millorable aquest flanc?

-Sí. A Espanya moren cada any més de 500 nens en accidents, la majoria de trànsit. Com a vianants o bé com a ocupants d'un cotxe. I segueix havent-hi massa morts per ofegament en piscines. Els accidents s'han convertit en la primera causa de mort en la infància a partir del primer any de vida.

-¿La cura mèdica rebuda en la infància defineix l'esperança de vida dels adults?

-És molt difícil saber-ho, perquè hi ha molts factors modificadors. Però, a grans trets, sí.

-¿Fins i tot en els països on, com Espanya, l'esperança de vida ja supera els 80 anys?

-És delicat ser rotunds en això. Podem teoritzar que si es creen bons hàbits de vida, d'alimentació i exercici, indubtablement hi acabaran influint. Però, sincerament, no sé com estarem d'irradiació, cancerígens i tòxics d'aquí 40 anys. Hi haurà tantes modificacions, entre elles el canvi climàtic, que és molt difícil saber com estarà la durada de la vida en països on el llindar ja és molt alt.

-¿Anem cap a un món més saludable del que tenim ara?

-No. Hi ha massa interessos de tot tipus. No vull fer cap demagògia ni culpar el món. Molts avenços tecnològics acaben resultant perjudicials per al medi ambient, encara que siguin boníssims per a unes altres coses. Només cal observar la capa d'ozó. I què n'hem de dir de l'alimentació...

-Els al·lergòlegs diuen que en el seu àmbit sí que s'ha empitjorat. Que els nens de l'Àfrica pobra pateixen menys al·lèrgies que els europeus.

-Sí, però a un preu que no sé si compensa. Tenen menys al·lèrgies perquè pateixen més infeccions, i es moren més. ¡Quin negoci! ¿Què és millor, quedar amb seqüeles d'una malaltia infecciosa greu o patir una al·lèrgia? Potser fa falta una estructura sanitària que tingui una visió global. Hi ha més al·lèrgies, però es diagnostiquen abans i millor.

-És a dir, no subscriu la teoria sobre l'excessiva higiene actual, que debilitaria el sistema immunològic.

-Sincerament, no. Encara que hi ha estudis que indiquen que si a un nadó li cau el xumet a terra és bo que s'embruti i que els seus pares se'l  posin a la boca... hi ha coses sorprenents, que potser quadren en una societat perfecta com la nòrdica, on els pares es renten les dents correctament i el terra no està gaire brut. Però això no és vàlid per a la majoria del món.

-¿Quina proporció de cobertura vacunal existeix ara a Catalunya?

-En els primers mesos de vida, són vacunats més del 95% dels nens. Després, aquesta xifra baixa.

-Les famílies que deixen de vacunar els seus fills no són marginals.

-No. Al revés. És una tendència molt perillosa, que està basada en l'error. En el desconeixement. Els han enganyat. Aquesta tendència, que és més del centre i nord d'Europa que del sud, forma part de la societat totpoderosa on prima el «jo decideixo», «jo m'estudio què convé». És un gran error.

-Un error.

-¿Les vacunes són perfectes? No, però són el millor que tenim i les hem de cuidar perquè ens han permès arribar on hem arribat. Com tot a la vida, tenen els seus efectes adversos, i potser l'error ha sigut dir que eren perfectes. Però les controlem molt bé.

-¿Com pot incidir en això la comunitat científica?

-Creient-nos el que defensem, sent prou coneixedors de la matèria, per poder-ho explicar. Recentment hem tingut un debat sobre si els pares han d'estar obligats o no a vacunar els seus fills. Jo defenso que no. Les vacunes són massa bones per què faci falta declarar-les obligatòries. Si una cosa és bona, hem de ser capaços d'explicar-la.

-¿I no és així?

-Hi ha confusió. Hi ha famílies que es consideren protegides perquè les que tenen al seu voltant estan vacunades. Quan una vacuna té molt d'èxit, la malaltia no està present i llavors hi ha qui pensa que si ja no hi és ¿per què s'ha de vacunar? Però la malaltia segueix existint, encara que la seva incidència hagi baixat. No està erradicada. Si no fos així, no vacunaríem per prevenir-la. Només la verola està erradicada al món. La resta de malalties objecte de vacuna reapareixen si la població no es vacuna suficientment.

-Aquí està l'error.

-Efectivament. És una ignorància per part de gent que no és ignorant.

-Qui no vacuna els seus fills diu que aquests fàrmacs intoxiquen, que són portadors de la malaltia que diuen que protegeixen i, per sobre de tot, que ells tenen la llibertat de decidir.

-A Espanya no són obligatòries. Ja existeix aquesta llibertat. Però en lloc d'esbiaixar cap a la mentida, informem adequadament.

-¿Com actua una vacuna?

-El seu principi fonamental diu que passar la malaltia de la qual protegeix és molt pitjor que vacunar-se, malgrat els seus potencials efectes secundaris. S'ha de saber que quan s'introdueix una vacuna al calendari oficial és perquè tenim un problema amb la malaltia contra la qual es pretén protegir. A les vacunes se'ls exigeix més seguretat que a la resta de medicaments.

-¿Com està l'episodi d'enterovirus sofert a Catalunya aquest any?

-En principi, controlat. D'enterovirus sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà. Són poquíssims els casos que deriven en una alteració neurològica greu, com va passar aquest any aquí. Estem investigant aquesta evolució.

-¿Dels 115 nens infectats, quants han quedat amb seqüeles?

-Menys de cinc. Molt pocs.

-¿Creu que els ciutadans han d'estar informats si s'està produint un episodi víric atípic?

-Els ciutadans han de saber. La informació és bona, però és bona quan tens alguna cosa a dir, saps què has de dir i dones algunes respostes. Soc absolutament contrari a deixar anar la bomba davant dels mitjans sense donar una resposta, una sortida. Ho hem vist. S'ha d'anar amb molt de compte.

-Es refereix a l'episodi de que parlàvem, el de l'enterovirus.

-Els metges del nostre servei d'urgències van experimentar un fenomen impensable: fins que la notícia va arribar als mitjans de comunicació, la informació que ens donaven els pares que anaven al servei era molt certa, útil per als metges. Nos-

altres sabíem què havíem de preguntar, ells s'explicaven, i captàvem detalls importants. En el moment que es va difondre el brot, tot això ho vam perdre. Tots els nens que arribaven a urgències semblaven tenir els símptomes difosos. Vam perdre una informació que era molt valuosa.