Al voltant de 500.000 persones a Europa, i uns dos milions a tot el món, viuen amb esclerosi múltiple. Només a Espanya, el nombre d'afectats oscil·la entre els 45.000 i els 50.000. Una xifra que augmenta -amb 1.800 casos nous a l'any- però que cada vegada compta amb més tractaments. És la primera causa de discapacitat entre els joves als països occidentals, tot i que l'increment de la seva incidència està sent general a tot el món, fins i tot en països on abans no n'hi havia a penes casos.
Segons el doctor Xavier Montalban, que és neuròleg especialista en la malaltia i director del Centre d'Es-
clerosi Múltiple de Catalunya, hi ha factors ambientals que influeixen en aquest creixement de la malaltia. Un seria el dèficit de vitamina D. «L'aconseguim gràcies a l'exposició solar i cada vegada treballem més a l'interior d'edificis», afirma. «Els nivells baixos de vitamina D augmenten la susceptibilitat de la malaltia i la progressió de la discapacitat». Això i el tabaquisme poden explicar, segons explica Montalban, que la proporció de la incidència en la dona hagi augmentat de dos casos per cada home a quatre.
Un altre dels factors són les dietes riques en sal. «Especulem que afavoreixen el procés autoimmune», comenta. Tot i que encara no hi ha cap estudi que ho demostri, ja s'han publicat els resultats preliminars de la investigació a la revista científica Nature. «També hi ha la teoria de la higiene. Com més higiene, patim menys infeccions però sofrim més alteracions immunològiques», explica.
Aquests factors actuen sobre una base genètica. «És molt complexa, amb més de 200 gens implicats en més o menys mesura», explica. No obstant, no és una malaltia hereditària. Ser familiar d'una persona amb esclerosi, fins i tot en el cas de bessons idèntics, no implica de cap manera que les possibilitats de patir-la siguin molt més altes.
MALALTIA CAMALEÒNICA / Els símptomes són molt variats. «A l'esclerosi múltiple se l'anomena el camaleó de les malalties immunològiques», diu. La pèrdua de visió d'un ull o de sensibilitat i força a les cames -durant dies o setmanes- faria sospitar. Amb aquests símptomes, al voltant del 50% de les persones són diagnosticades des del primer dia amb una ressonància magnètica. Així poden començar abans el tractament que, en general, ajudarà a fer que l'evolució posterior sigui millor.
L'edat mitjana dels diagnosticats oscil·la entre els 20 i els 40 anys. Després s'ha de veure si es requereix o no tractament. En l'actualitat hi ha 10 fàrmacs registrats i s'espera que l'any que ve en surtin tres més. «Hem passat del no res el 1993 o el 1994 a aquest avanç», afirma Montalban. Recentment ha tingut lloc l'últim congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació de l'Esclerosi Múltiple
(ECTRIMS), on es va presentar un fàrmac que, per primera vegada, demostra que es pot modificar de manera positiva l'evolució en pacients amb una forma d'esclerosi múltiple primària, almenys durant l'assaig.
Però fins ara, els fàrmacs que hi ha al mercat estan indicats per a la fase inflamatòria de la malaltia, que és sobretot a l'inici. «Aquí som molt bons. Som capaços d'anul·lar pràcticament la inflamació de la malaltia», explica. «Però en la fase degenerativa, que s'observa en alguns pacients, encara podem fer-hi molt poca cosa», lamenta.
L'avanç en la investigació de la malaltia ha sigut colossal, en paraules del doctor. «Crec que no s'ha viscut en cap àrea de la medicina en els últims anys, excepte en l'hepatitis», diu. «Ha passat de ser una malaltia incurable i intractable a ser una en quèpodem fer moltíssimes coses, tot i que encara ens queda el component neurodegeneratiu. Aquí és on hem de doblar els esforços investigadors».