Eufòria, loquacitat i certa incoordinació de pensaments són símptomes que acostuma a presentar el bevedor esporàdic quan el nivell d'etanol (alcohol etílic) en sang se situa entre els 50 i els 100 mil·ligrams, mentre que en el cas d'un bevedor crònic amb aquesta quantitat d'alcohol no se'n perceben a penes efectes. Quan el nivell d'etanol en sang es mou entre els 100 i els 200 mil·ligrams, el bevedor crònic sí que presenta certa incoordinació i eufòria, mentre que per al bevedor esporàdic, per aquesta mateixa quantitat, presenta disàrtria (dificultat per articular paraules), atàxia (desordre i irregularitat dels moviments); somnolència; nistagmes (oscil·lació espasmòdica del globus ocular) i diplopia (veure-hi doble). Letargia, agressivitat, vòmits i llenguatge incoherent apareixen ja quan els nivells sanguinis d'etanol estan entre els 200 i els 300 mil·ligrams en bevedors considerats esporàdics. El bevedor crònic, amb aquesta mateixa quantitat d'alcohol, presenta alteracions emocionals i motores lleus, que es transformen en somnolència quan l'alcohol puja en sang a un nivell entre 300 i 400, la qual cosa suposa un coma etílic per als bevedors esporàdics. Quan el nivell d'etanol en sang arriba a 500 mil·ligrams, el bevedor esporàdic pateix depressió respiratòria i es pot morir, i el crònic, letargia, estupor i coma.