Famílies vulnerables de Sabadell pateixen sense llum l'onada de calor: «Malvivim sense ventilador ni nevera»

La Doha arriba del casal d'estiu amb molta gana i set. Vol aigua freda. Obre la nevera i la tanca sense trobar gairebé res. Repeteix el moviment de manera sistemàtica durant un minut de rellotge. Es rendeix i, sense aconseguir el seu objectiu, es dirigeix cap al lavabo per dutxar-se. L'interruptor l'apaga i l'encén, com a mínim, unes 20 vegades. Al final desisteix: la llum està tallada «per alt risc d'incendi dels comptadors», segons fonts d'Endesa. S'enfurisma i dona cops a les parets mentrestant, amb una mirada perduda però a la vegada valenta, busca la seva mare, Sara Badani. La nena de nou anys té diagnosticat un tercer grau d'autisme i una discapacitat del 73%. Viu amb la seva mare en un dels 27 pisos ocupats en el número 47 del c/ Puig i Cadafalch per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca de Sabadell (PACH) des del març del 2020, encara que la PACH va començar a ocupar l'immoble el 2015. Allà es concentren ara unes 150 persones (28 famílies), entre les quals hi ha 30 menors i tres persones dependents. L'edifici d'aquestes famílies és en el que Endesa, juntament amb els Mossos d'Esquadra, van tallar la llumdimecres passat, 12 de juliol, a causa de l'esmentat risc per a la seguretat de les famílies. Aquestes lluiten per tornar a la seva ‘normalitat’ després de sis dies sense llum i reclamen els comptadors socials als quals, confirmen des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), tenen dret des de l'històric acord Generalitat-Endesa al servei d'electricitat encara que no puguin pagar-la si justifiquen la seva vulnerabilitat. Segons expliquen els activistes de la PAHC, l'actual situació es pot allargar entre dos i sis mesos més. Des de la Plataforma asseguren que per accedir als pisos ocupats és requisit imprescindible justificar el certificat de vulnerabilitat de Serveis Socials. L'Ajuntament de Sabadell confirma que està fent seguiment de les famílies, encara que des de la regidoria d'Acció Social no poden concretar de quantes. EL PERIÓDICO ha passat un dia amb quatre d'aquestes famílies vulnerables –amb informes contrastats per aquest diari– per conèixer de primera mà com se sobreviu sense electricitat a una onada de calor. «Et sol·liciten més papers i requisits que un banc», ironitza Andrés Uceno, un altre dels veïns del bloc, sobre la documentació que els sol·liciten. «Prescindir de l'electricitat en plena onada de calor ens ha submergit en una realitat que ens ofega. La situació és insostenible. Ara vivim amb por per si ens tallen l'aigua. La dutxa és l'única rutina que conserva la meva filla», afirma Badani, mare de la Doha. Atemorida, amb la boca petita i els ulls humits, Badani, de 31 anys, nascuda a Nador (Marroc), obre les portes del seu pis de l'edifici gestionat per la PACH amb l'objectiu de «donar resposta a l'emergència habitacional de les 28 famílies en situació de vulnerabilitat». «La meva filla té por d'anar al lavabo sense llum» No és fàcil la convivència de la Doha dins d'aquesta situació. Ja que «quan se li trenca la rutina a una persona amb autisme és com si li desestabilitzés la vida i ho paga desordenant la casa, donant-li cops als mobles, a les parets i fins i tot a ella mateixa», explica Badani. «Si la gestió emocional de la Doha ja era complicada, amb aquesta nova realitat els sentiments de la nena operen com una muntanya russa», apuntala la mare. I ho exemplifica amb una acció quotidiana: «La meva filla no entén per què ha d'anar al lavabo a les fosques i té por. S'altera. Com no ha d’anar sola al lavabo?», apunta la seva mare, que assegura que «abans de demanar ajuda es fa totes les necessitats a sobre». De fet, Badani explica que l'ajuntament està al corrent de la situació. Els estan fent un seguiment des de fa anys. Tanmateix, explica que va conèixer la PACH perquè els mateixos Serveis Socials «em van suggerir recórrer a aquesta plataforma». «M'he quedat sense medicaments» Rafi Llamas, de 51 anys, concentra el seu malestar generalitzat en la seva veu entretallada. Pateix de diabetis i el fet de no poder disposar de refrigerador li agreuja la situació: «Les insulines les guardo a la nevera de la meva sogra. A casa meva ja no puc», diu Llamas. També viu al bloc batejat per la PAHC –i popularment conegut– com ‘Guillem Agulló’, si bé no amb tot l'indispensable per gestionar la seva diabetis. Si Llamas té una pujada de sucre, haurà d'esperar almenys 30 minuts per posar-li remei. El dia a dia de Llamas? Calors, marejos, acaloraments i un cansament acumulat. També pateix constantment per no poder carregar el mòbil: «Si tinc una emergència, què faig?», es pregunta. Viu amb la seva parella, Carlos Suárez, d'origen uruguaià, que encara no ha aconseguit la nacionalitat espanyola ni, per extensió, feina. Per això, sempre que pot surt amb el seu carro a buscar «tresors» a les escombraries del centre de la ciutat. «Tot el que tenim a casa és dels contenidors, menys la taula», detalla. Llamas i Suárez viuen al costat dels seus dos gossos gràcies a la pensió d'ella. Ingressa un total de 395 euros al mes. El Servei d'Urgències i Emergències (SUE) i l'Ajuntament de Sabadell ja els coneixen. Des del 2013, de manera rutinària, Llamas cada 15 dies va a buscar el menjar, però «ara hi ha menys quantitat, ja que més gent que recorre al servei», exclama la veïna. «Vull pagar, però és el menjar o l'habitatge» «Veure la policia a casa meva? A mi ja no m'espanta res. Només una mica les serps». Ho comenta el Roman (nom fictici), un dels menors que viuen al bloc (12 anys), dos dies després que li donessin l'alta d'una pulmonia. Un dia, explica, es va aixecar amb més de dues furgonetes d'antiavalots al portal de casa seva. Des d'aleshores, la seva vida va fer un gir de 180 graus. El metge li ha recomanat repòs i estar a casa per recuperar-se de la malaltia. «Com s'ha de quedar a casa amb la calor que fa i sense pràcticament distraccions? Tant el seu pare com jo passem el dia fora», es pregunta la Fouzia (44 anys), la seva mare. El seu comandament de la 'PlayStation' s'ha convertit en una espelma que subjecta per rentar-se les dents. «Al principi es pensaven que era una festa, sobretot a la nit, quan ens quedem completament a les fosques. El primer dia els fa gràcia, però el sisè ja és desesperant», explica la seva mare, que viu amb els seus tres fills –de 12, 9 i 7 anys– i el seu marit, que està fent cursos per entendre el català i per treballar amb plaques solars al Vapor Llonch de Sabadell. Fouzia va aconseguir la seva nacionalitat el 8 de març passat. «Des que tinc el NIE la vida m'ha canviat, tot i que encara ens queda molt per fer», explica la mare, que treballa cuidant una persona gran. Amb els ulls entelats i un somriure semidibuixat anhela trobar un lloguer social. «No es mereixen això, els meus fills. No han d'anar a dormir amb una llum que funciona amb gas. Una cosa molt perillosa», lamenta. En aquesta línia s'expressa Andrés Uceno: «Jo vull pagar, però trobar un lloguer assequible es converteix en una odissea. És el menjar o l'habitatge». Uceno viu amb la seva dona i denuncia que la pobresa sigui un problema estructural. «Els pocs estalvis els hem de destinar a comprar una cuina de gas, llums –també de gas–, neveres portàtils, piles, entre altres objectes que no utilitzarem mai en recuperar el subministrament elèctric». Ell, certificat de vulnerabilitat en mà, lloa la tasca de la PACH mentre posa el focus en la necessitat de viure «unes vides dignes». Més notícies de Sabadell en l'edició local d’EL PERIÓDICO Sabadell

Famílies vulnerables de Sabadell pateixen sense llum l'onada de calor: «Malvivim sense ventilador ni nevera»

EL PERIÓDICO visita algunes de les 150 persones, entre elles 30 menors, que pateixen talls elèctrics en pisos ocupats per «risc d'incendi»

PRECEDENT | Tallen la llum a cinc famílies vulnerables de Sabadell en plena onada de calorTallen la llum a cinc famílies vulnerables de Sabadell en plena onada de calor

El més llegit