El cas Mercuri i molt concretament el contracte del servei de recollida d’escombraries i neteja viària de Sabadell (Vallès Occidental) amb l’empresa Smatsa arribarà aquest 2022 a la gran pantalla a través d’un documental. Es tracta d’una iniciativa sorgida fa dos anys i que ha portat els seus impulsors a examinar documentació pública i material periodístic i entrevistar una vintena llarga de representants polítics, periodistes i advocats.

Tot i que la producció ja ha acabat, ara es treballa a recaptar fons a través d’un procés obert de mecenatge i poder fer front al muntatge final, per al qual es necessiten 6.840 euros. La previsió és que s’estreni a finals d’any a Sabadell i Barcelona.

Impulsat per un grup de persones vinculades al món audiovisual i al jurídic i amb la producció d’Arsomnia Productions, el documental se centra en el cas Mercuri, en el qual s’investiga la gestió del govern de l’alcalde de Sabadell entre 1999 i el 2013, Manuel Bustos (PSC), concretament en els seus últims anys al capdavant del consistori. Una de les peces de la macrocausa, la número 28, aborda la concessió del servei de recollida de les escombraries i la neteja viària a l’empresa Smatsa, del grup Vendex.

El 2011 es va treure a concurs el contracte, en què finalment la concessionària va quedar per davant de dues ofertes públiques més. Un total d’11 persones apareixen a l’escrit de la jutge que instrueix el cas, entre ells l’exalcalde Bustos i el seu germà i exregidor Paco, a més dels responsables de l’empresa Eugenio Díaz i Gervasio Rodríguez.

Ara el documental Els residus del Mercuri aborda el cas i molt concretament la concessió d’aquest contracte, sobre el qual la jutge s’ha fixat en aspectes com els presumptes tractes de favor a l’empresa guanyadora, a qui se sospita que li haurien facilitat informació prèvia perquè tingués avantatge respecte a les altres competidores a l’hora de presentar una oferta. «L’objectiu és plasmar aquest cas de corrupció i que la gent estigui informada», explica Mar Milà, corealitzadora del documental.

Procés d’investigació

Per a això han partit de la informació pública de l’ajuntament que té a veure amb el cas, així com els articles periodístics apareguts a la premsa local i a la generalista des de l’entrada dels Mossos d’Esquadra al consistori per extreure’n informació i proves, el 27 de novembre del 2012. També s’han basat en els dos llibres que s’han escrit sobre el tema, El final de l’era Bustos, dels periodistes sabadellencs Antonio Santamaria i Jordi de Arriba, i La gal·làxia Bustos, de la periodista Sara González.

Això els va permetre iniciar un procés d’entrevistes, parlant amb una vintena llarga de polítics, entre ells els exalcaldes Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida per Sabadell), periodistes com Jordi Ribalaygue i Roger Tugas, i advocats, entre els quals el de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció Raül Garcia Barroso, que actua com a acusació popular. «No tenim cap partit polític darrere, hem volgut desmarcar-los, hem intentat plasmar totes les veus i a tothom se li ha ofert la possibilitat de parlar al documental», afegeix Milà.

Així, de l’àmbit polític han parlat amb representants d’ERC, la Crida o les llavors Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya-EUiA, així com Ciutadans, entre d’altres. «No hem pogut parlar ni amb l’empresa, que era clau, ni amb el PSC perquè ens ho han denegat», afegeix la també corealitzadora Clàudia Mas.

L’eix narratiu està acompanyat de les interpretacions dels actors Pep Planas (El cor de la ciutat, Ventdelplà, Com si fos ahir) i Laia Artigas (Estiu 1993, Paquita Salas), que protagonitzen la part ficcionada de la cinta.

Conflicte amb l’ajuntament

El documental aborda les tibantors entre l’empresa i l’ajuntament a partir del 2015, quan hi va entrar a governar una aliança de quatre forces (ERC, la Crida, Guanyem i Sabadell En Comú), agafant el relleu del PSC. La focalització de l’executiu entrant sobre les gestions administratives del govern Bustos va fer que les relacions amb Smatsa anessin com més va pitjor.

La firma va posar sobre la taula un expedient de regulació d’ocupació que afectava 43 dels 300 empleats, amb la justificació que la Instrucció Tècnica de Facturació, que havia implantat el nou govern local una vegada analitzat l’expedient de contractació i per establir els criteris de serveis de la concessionària, no permetia suportar el mateix nombre d’empleats. «Hem volgut centrar-nos en els conflictes d’aquest tipus que es van generar», detalla Mas.

Ara s’ha posat en marxa un sistema de mecenatge per recaptar fons per assumir la postproducció del documental, que es xifra en 6.840 euros. La previsió és que pugui estrenar-se en l’últim trimestre de l’any, probablement a Sabadell i Barcelona.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO