Un conte de vampirs (3): Roald Dahl ho faria | Text i podcast

Ahir a la nit vaig passar molta por perquè ¡vaig veure el vampir! Aquest dibuix és ell. Està tirant una pedra. Sembla un home però és geperut i sinistre, i fa molta por. Jo estava fent punteria al final del carrer, on ja és camp, tirant pedres a unes llaunes de pintura rovellades que em dona el del taller mecànic perquè faci punteria. Al camp es veia tot negre més enllà de l’últim fanal del poble. La bombeta estava parpellejant i feia por i aprensió. Llavors em va semblar veure una cosa que es movia en la foscor. Jo tenia una pedra a la mà per tirar-la a aquesta llauna de pintura i vaig pensar que si venia el vampir l’hitiraria a la cara. Llavors vaig veure que el vampir estava acostant-se pel camp i que saludava amb la mà. Anava amb pantalons llargs i això que fa molta calor, però els vampirs tenen fred perquè estan morts en vida. Es va ajupir a terra, va agafar una pedra i la va tirar al pot de pintura des de superlluny. ¡I va encertar de ple! Té molta punteria fins i tot de nit, perquè els vampirs hi veuen de nit com els gats. Després d’encertar a la llauna va començar a acostar-se i arrossegava els peus i ensenyava les dents que eren terribles i brillaven en la foscor i si et mossega tu et converteixes en el seu esclau per sempre més. Em vaig espantar molt i vaig sortir corrents i cridant, i unes senyores que hi havia en una porta prenent la fresca em van cridar: ¡nen! I vaig aconseguir arribar fins a la porta de casa de l’àvia on hi havia l’àvia de xerrada amb la veïna i em vaig ficar a casa i l’àvia va dir: «Aquesta criatura està com un llum», que significa que estic boig. Però jo no estic boig. ¡A veure què fa ella, que no pot córrer, si es troba el vampir així de prop i tirant pedres! El meu pare caminava per casa, que gairebé mai surt, i era amb un llibre a la butaca de la sala. Com que jo anava corrent em va preguntar què em passava una mica enfadat. Jo no volia que s’enfadés amb mi i li vaig dir que estava jugant. I vaig començar a dissimular superbé i ell simplement em va dir que no vagi cridant, que és tard i molesto la gent. I em va dir: va, ves-te’n al llit a llegir o alguna cosa, que no llegeixes gens. Llegeixo un munt però el meu pare sempre diu que no llegeixo gens. Des de fi de curs ja he llegit: un llibre de 328 pàgines, un de 140, un de 98 que era curt però que tenia la lletra superpetita i era difícil... ¡UN DE 678 PÀGINES! Però el meu pare: que llegeixi, que no llegeixo gens. Ja que cap de la meva classe llegeix tant i segur que els del poble tampoc. La meva àvia no sap llegir i no li diu res, però és que ella no va anar a l’escola i li he de llegir jo les coses. El vampir no sé si sap llegir. Tenia aquest dubte i aquest ha sigut l’origen de totes les meves desgràcies. Estic castigat sense sortir al carrer perquè el meu pare s’ha enfadat molt que no pari de preguntar-li coses del vampir. Ell em pregunta coses de la mama sempre que parlo amb ella o vaig a casa seva i ara resulta que jo pregunto massa. El meu pare és injust amb mi i tinc dret a preguntar el que vulgui perquè estic aprenent. Tinc només vuit anys i si no pregunto les coses a veure com me n’assabentaré i seré gran. Bé. Aquest matí m’havia acabat el llibre de 678 pàgines que és de Harry Potter i li vaig dir al meu pare: ja m’he acabat el llibre, mira. I l’hi he ensenyat perquè ell observa el llibre i sap si me l’he llegit de veritat o m’he saltat pàgines. I m’ha dit: molt bé, ¿vols que et compri el següent de Harry Potter a Amazon? I jo li he dit que en prefereixo un altre de Roald Dahl perquè aquest paio és de riure i estic una mica embafat de mags. I ell m’ha dit: d’aquests n’hi ha aquí, i me n’ha portat un que té 296 pàgines i es diu ‘Les bruixes’. Llavors li he preguntat si en té algun de vampirs, i m’ha dit: ¿encara estàs amb això? I jo he notat que ja estava enfadant-se una altra vegada, però no he pogut evitar-ho i li he preguntat si els vampirs llegeixen també llibres. I llavors sí que s’ha posat fet una fúria i m’ha dit que què sabia jo de vampirs i que deixés ja el tema perquè soc una «murga de paio». ► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu relats d’estiu Bé, doncs me n’he anat a l’habitació a llegir ‘Les bruixes’, que és superbo, com tots els de Roald Dahl. Aquest escriptor sap que els nens no som idiotes (tret de la Carme, que és subnormal i porta bolquers, ha, ha, ha, aquest dibuix és d’ella cagant-se a la taula, no m’ha sortit bé la cara però és igual perquè és lletgíssima). A mi m’agradaria que el meu pare i la meva mare em parlessin sense pensar que soc idiota i m’expliquessin més coses del vampir. Roald Dahl ho faria.

Un conte de vampirs (3): Roald Dahl ho faria | Text i podcast

El vampir no sé si sap llegir. Tenia aquest dubte i aquest ha sigut l'origen de totes les meves desgràcies. Estic castigat sense sortir al carrer perquè el meu pare s'ha enfadat molt que no pari de preguntar-li coses del vampir

El més llegit