Un conte de vampirs (2): No beuen sang | Text i podcast

Aquesta tarda he parlat per telèfon amb la mama, i m’ha dit que al final no podré anar amb ella en tot l’estiu perquè té molt merder. Jo no m’he posat a plorar però en tenia ganes. Li he dit que al poble m’avorreixo. La meva àvia m’estava sentint per l’altre telèfon o des de la porta i després m’ha dit que no l’hi dirà al meu pare, perquè això li faria molt mal, i després ha estat rara amb mi tota l’estona. Odio la filla del Mateo. La meva mare l’estima però és una cursi i una fastigosa. Té tres anys i encara porta bolquers. Aquest dibuix soc jo vomitant. La meva mare viu al carrer de Roger de Llúria amb el Mateo i la cursi, que es diu Carme. És tonta perduda i subnormal. Els dimarts i els dijous durant el curs em porten allà, i l’endemà el Mateo em porta a l’escola perquè la meva mare no pot. Després el meu pare està enfadat quan em recull de l’escola, tot i que jo no he fet res. La Carme es posa a plorar per qualsevol cosa per buscar-me problemes. Ho juro. Ho fa perquè vol. Un dia la faré plorar de debò i se’n penedirà. Sempre que torno de casa de la mama, el meu pare m’envia a fer els deures i si li dic que els he fet em diu que vagi a la meva habitació a jugar o a llegir un llibre dels que em regala. A l’hora de dormir em fa un petó i em diu que m’estima molt. Em pregunta de què hem parlat a casa de la mama i si ella ha dit alguna cosa d’ell. La mama mai pregunta pel papa però el papa sempre vol saber el que diu ella. Mai li explico les coses bones del Mateo, com que ha fet pizza, perquè no li agrada saber-ho. El meu pare odia el Mateo tant com jo odio la Carme. Però a mi el Mateo em cau bé. Sap jugar a la consola. El meu pare em va preguntar un dia si la consola que tinc a casa de la mama no vull portar-la aquí, però li vaig dir que no, perquè allà diuen que la consola també és de la Carme, tot i que ella és idiota i no sap jugar a res i porta bolquers perquè es fa caca. Però sí que m’agradaria portar la consola aquí perquè ella no la toqui. Un dia em va esborrar la partida, la idiota. La mama se’n va anar a casa del Mateo quan va començar el curs i ara el curs s’ha acabat. He tret bones notes en gairebé tot menys en anglès. Per què vull parlar anglès si tothom parla castellà i català. Aquí al poble no els agrada com parlo i si em senten parlar em diuen que soc molt fi. Tinc dret a no aprendre tantes coses. L’hi he dit a la mama per telèfon i ha rigut. Després li he explicat allò del vampir. Hem estat parlant dels vampirs i espero que aquesta part no l’hagi sentit la meva àvia. El meu pare no vol dir-me res del vampir, i la meva àvia fa com si no existís, així que li he hagut de preguntar a la mama, perquè ella també venia a la casa al poble abans d’anar-se’n amb el Mateo, i jo crec que sap coses. Els grans volen que els nens aprenguem, però després no ens volen dir les coses que ens interessen. Ahir, quan l’àvia no estava mirant, em vaig acostar a la porta de la casa del vampir. Llavors vaig sentir un soroll a dins i vaig sortir corrents i gairebé caic tres vegades i xoco amb la porta per entrar a casa, perquè si el vampir t’enxampa ja no et deixa anar, que això sí que m’ho ha dit el papa. Li vaig preguntar a la mama si els vampirs mengen normal, o sigui, com nosaltres, i em va dir que els vampirs no mengen ni com nosaltres ni com els dromedaris. Però jo li vaig dir que soc bastant gran perquè em digui la veritat perquè no m’espanto, i que el papa m’ha dit que en una casa del poble al final del carrer hi viu un vampir. Llavors ella ha començat a preguntar-me quina casa, i quan li he dit com està pintada per fora ha rigut molt fort i m’ha dit que «així que t’han dit que allà hi viu un vampir, doncs bé». I llavors m’ha dit que els vampirs mengen el mateix que mengen totes les persones, tot i que són molt delicats amb els seus gustos, i s’ha posat a riure una altra vegada. Li he preguntat si no llepen sang i m’ha dit que no, i que tenen molt mala fama perquè són més llestos que els humans i que volen viure a la seva manera. Si li dic això al papa sé que s’enfadarà, segur. La mama m’ha dit que els vampirs no són dolents i que no m’espanti si el veig, i que la gent només els té por perquè tenen idees pròpies. No sé si entenc bé això i és possible que la mama estigui explicant mentides, com diu el papa. ► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu relats d’estiu Llavors la mama m’ha preguntat: ¿Escolta, i saps que els vampirs també tenen noms com nosaltres? I li he preguntat si sap el nom d’aquest vampir i m’ha dit que sí: però que ningú pot dir el nom d’un vampir, només el vampir pot dir el seu nom, i que l’hi pregunti si el veig.

Un conte de vampirs (2): No beuen sang | Text i podcast

El meu pare no vol dir-me res del vampir, i la meva àvia fa com si no existís, així que li he hagut de preguntar a la mama, perquè ella també venia a la casa al poble abans d'anar-se'n amb el Mateo, i jo crec que sap coses

El més llegit