El detonant, ja ho he dit, va ser aquell maleït terreny. Va ser com si allà es descrigués el meu futur, com si un magnetisme de segles m’atragués cap a les seves profunditats. Ai, no ho sé, pot ser que exageri. Una vegada comets un crim, ja tot s’hi val. Ho he llegit a la presó, que aquí hi ha una biblioteca amb llibres de cites. Copio el que va dir un tal De Quincey, que, pel que sembla, s’atipava d’opi o de substàncies semblants. Comences per matar algú, va escriure, i acabes faltant a missa els diumenges. I això vol dir, segons entenc jo, que una vegada has matat algú, el que vols és trobar un sentit al que has fet, però crec que el tal De Quincey, que anava fins al cul d’opiacis, exagerava en comparar l’assassinat amb anar a missa, que són coses diferents, cony. Bé, el que vull significar és que em vaig veure impulsada per un forat a la parcel·la que jo ja vaig veure el primer dia, en somnis, i que aquest forat s’havia d’omplir i res millor que omplir-lo amb la persona amb qui acabava de llogar el solar.