Vaig pujar per les escales corrents, en direcció al crit. Era un crit d’home, dolorit i furiós, va sonar durant uns segons mentre corria escales amunt i després va parar de sobte i jo vaig córrer encara més ràpid. Al cinquè pis les portes estaven tancades; allà no podia haver estat, havia sonat massa clar per haver sortit de darrere d’una porta tancada. Vaig pujar un pis més, i res. Començava a pensar que potser m'ho havia imaginat, però vaig trobar una porta oberta al sisè, donava a l’interior d’un pis amb un passadís fosc com una panxa. Vaig aturar-me per encendre el llum de les escales, que s’havia tornat a apagar. Un rectangle de llum blanca entrava al rebedor, i de pis endins venia una remor de veus i algú que es queixava. El Ministre, m’havia seguit, va miolar en veu baixa, com si a ell tampoc li fes gràcia.