Sentia un gat que miolava pel forat de l’escala. Potser si hagués estat un gos no hauria continuat pujant, em feien pànic des d’un estiu que vam passar a casa dels avis, quan una tarda en què estàvem agafant préssecs de l’hort del mas Ventura un gos gran com un cavall ens va perseguir fins gairebé la porta de casa. Anàvem en bici, i recordo que plorava mentre pedalava amb totes les meves forces. El Samuel i el Xavier, que ens havien vingut a veure uns dies, s’havien posat al meu costat, intentant fer fora el gos, clavant-li puntades de peu. El gos va fer caure el Samuel de la bicicleta i li va mossegar un braç, el vaig sentir que cridava de dolor al meu darrere, i vaig derrapar i vaig caure i tot i les rascades vaig agafar un munt de pedres i les hi vaig llançar amb fúria, una rere l'altra li van caure a sobre i l’animal va ajupir el cap. Llavors el Xavier va saltar de la bici i es va llançar contra el gos amb un pal, i el Samuel es va aixecar i va cridar correu, correu i vam córrer sense mirar enrere i agafats de les mans fins que vam arribar a casa de la iaia, que ens va renyar i li va curar el braç al Samuel.