"Si no fos per la meva mare i la teràpia, seria a la presó"

Al principi, la carretera és plana. Als vorals sembla haver-hi flors, salten blancs conillets. La sensació de perill no existeix. Hi ha benestar. Però a poc a poc en aquest camí hi comença a haver roques difícils de saltar. Apareixen els deutes. Les roques són cada vegada més grans i, en un moment donat, t’adones que darrere d’elles només hi ha un precipici. Així descriu el Joan (nom fictici), de 25 anys i veí de Castelldefels (Baix Llobregat), els seus inicis en el consum de porros. Tenia 15 anys i, en el dia d’avui, segueix en recuperació després de diverses recaigudes i algun ingrés en un centre de desintoxicació. Perquè el que no sabia el Joan fa ja 10 anys és que la marihuana, en el seu cas, acabaria sent la porta d’entrada a drogues més dures, com la cocaïna, i a altres addiccions, com l’alcohol. Aquesta és la història d’un usuari del centre Spott, de la Diputació de Barcelona i especialitzat en la prevenció i tractament de les addiccions. "La meva història arrenca el 2014. A l’escola no vaig gaire bé, m’ajunto amb amistats que no són bones i em començo a separar dels estudis. Començo a consumir cànnabis en petites quantitats, en festes. Al principi jo només consumia cànnabis, que barrejava amb tabac i alcohol. Després va venir la cocaïna i l’èxtasi. Als set mesos de tot allò, ja entro a Spott, on em deriven a un centre de desintoxicació". El Joan fa memòria de l’esdevingut en l’última dècada des del menjador de casa seva, mentre la seva mare escolta. "Em va costar moltíssim prendre la decisió d’ingressar-lo al centre de desintoxicació. Però no hi havia manera, traficava. Estava en una escalada brutal", precisa la dona. A la seva mirada, encara hi ha por i preocupació. En el passat, va arribar a posar-li les maletes al carrer. "Agressiu, alterat, trasbalsat" "Des de la meva experiència i des de la de la gent que m’ha envoltat, l’entrada a aquest món ha sigut el cànnabis", relata el Joan. "Bé, el tabac. I arran del tabac, entra el cànnabis". ¿Què passa perquè un adolescent de tercer de l’ESO comenci a drogar-se? "Jo de petit vaig patir bullying al col·le. Crec que sentir que no ets vist per la gent, ni per professors ni per les noies, pot ser un dels desencadenants del consum". Tot i que el Joan no recorda gaires de les coses passades, la família li ha explicat que en aquella època ell estava "agressiu, alterat, trasbalsat". "Si no fos per la meva mare i per la teràpia que faig a Spott, ara mateix seria a la presó o mort", diu. El Joan va patir brots psicòtics i paranoics com a conseqüència de les seves addiccions. "Són alguns dels efectes que pot tenir el consum del cànnabis", adverteix. El centre Spott tracta menors de 12 a 21 anys que presenten un problema d’addicció a les drogues o a les pantalles. El 2024, va atendre 235 adolescents, dels quals 151 necessitaven un tractament d’addicció a substàncies. El cànnabis és la droga principal: fins a un 94% dels usuaris de Spott que prenen drogues la consumeixen. "També està augmentant la cocaïna i l’èxtasi", explica Gemma García, cap de la Subsecció d’Intervenció en Drogodependències de Spott. La prevalença és més alta en ells que en elles. L’edat d’inici de tractament està en els 16 anys en nois i en noies està disminuint: si abans eren els 17, ara són els 15 o 16. Segons García, hi ha normalment una "baixa consciència associada a la problemàtica": gairebé el 70% dels xavals consideren que no tenen cap problema. El 45% d’ells tenen un baix rendiment escolar i, fins a un 47%, registra absentisme, abandonament o expulsions. "El consum de cànnabis, sobretot en adolescents, és un factor de risc. I tenen una accessibilitat molt fàcil", apunta García, que assegura que, tot i que es pot sortir de l’addicció, els tractaments són "llargs, intensius i fluctuants". "Hi sol haver més coses que no funcionen en aquesta persona", apunta. "Tota la vida amb això" El centre Spott es dedica no només a donar suport als adolescents i joves amb addiccions, sinó també a les seves famílies. "Els oferim atenció preventiva i d’intervenció, assessorem els ens locals en matèria d’addiccions i portem a terme campanyes de sensibilització ciutadana. Aquesta intervenció de mirada global és la que hem comprovat que funciona i per això mantenim un ferm compromís amb aquest servei", defensa Alba Barnusell, diputada de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat. El Joan dona per fet que "això" l’acompanyarà tota la seva vida. "Fa tres anys que no consumeixo, però no sé si demà recauré. És una guerra interna amb un mateix", reconeix. En els últims anys, malgrat les recaigudes, ha anat traient-se cursets. De mosso de magatzem, d’impressores 3D, de monitor. I el 2020 va decidir treure’s un grau mitjà de cuina. Ara treballa de cuiner i té nòvia. ¿Què li diria el Joan d’ara a aquell xaval de 15 anys? "Sobretot que no toqués res des del primer dia. Si jo no hagués consumit aquell dia, potser m’hauria canviat la vida", reflexiona. En el futur vol muntar el seu propi restaurant, però "lluny" de Castelldefels. La seva mare està ara "agraïda" pel procés que està seguint. "No ha sigut fàcil, però ha sigut capaç de tenir uns estudis. Ara podem parlar de projectes de futur, cosa que abans era impossible", reconeix.

"Si no fos per la meva mare i la teràpia, seria a la presó"

Un jove de 25 anys explica a EL PERIÓDICO com es va enganxar fa una dècada a la marihuana, que en el seu cas va ser a més porta d’entrada a la cocaïna, l’èxtasi i l’alcohol. "Deu anys després segueixo en tractament i no sé si demà recauré", assegura.

Gairebé el 70% dels xavals consideren que no tenen cap problema

«L’entrada a aquest món ha sigut el cànnabis; bé, abans el tabac», recorda el Joan

Se’n pot sortir, però els tractaments són «llargs, intensius i fluctuants», diu una especialista

El més llegit