Al principi, la carretera és plana. Als vorals sembla haver-hi flors, salten blancs conillets. La sensació de perill no existeix. Hi ha benestar. Però a poc a poc en aquest camí hi comença a haver roques difícils de saltar. Apareixen els deutes. Les roques són cada vegada més grans i, en un moment donat, t’adones que darrere d’elles només hi ha un precipici. Així descriu el Joan (nom fictici), de 25 anys i veí de Castelldefels (Baix Llobregat), els seus inicis en el consum de porros.
"Si no fos per la meva mare i la teràpia, seria a la presó"
Un jove de 25 anys explica a EL PERIÓDICO com es va enganxar fa una dècada a la marihuana, que en el seu cas va ser a més porta d’entrada a la cocaïna, l’èxtasi i l’alcohol. "Deu anys després segueixo en tractament i no sé si demà recauré", assegura.
Gairebé el 70% dels xavals consideren que no tenen cap problema
«L’entrada a aquest món ha sigut el cànnabis; bé, abans el tabac», recorda el Joan
Se’n pot sortir, però els tractaments són «llargs, intensius i fluctuants», diu una especialista

El més llegit
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
- El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)
- Pablo Ortiz, dermatòleg: «El concepte de prendre el sol ha de desaparèixer. Del sol cal cuidar-se»