La IA i la privacitat

E l 2024 ha sigut l’any de la democratització de la intel·ligència artificial (IA). Durant dècades, els experts han desenvolupat sistemes intel·ligents que, des de fa anys, s’apliquen en diversos sectors industrials. Però no ha sigut fins ara que aquesta tecnologia ha arribat al gran públic, generant debats urgents sobre els seus efectes i, especialment, l’impacte en els drets fonamentals. Quan s’aplica correctament, la IA obre enormes oportunitats de desenvolupament i eficiència en àmbits com la medicina, l’educació, el medi ambient o l’economia. A Catalunya, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha decidit aprofitar aquestes tecnologies per reduir la sinistralitat a les carreteres. Però, ¿aquests avenços poden vulnerar la privacitat de les persones? Primer, no qualsevol ús de càmeres constitueix videovigilància ni afecta necessàriament la privacitat. La llei estableix que la videovigilància policial és aquella portada a terme per cossos de seguretat per prevenir delictes en espais públics. Les càmeres que capten matrícules de vehicles infractors es podrien considerar videovigilància, però la seva funció no és gravar rostres, obtenir dades biomètriques ni registrar detalls privats (com si algú va despentinat, acompanyat o amb certa vestimenta). A més, no es difonen imatges on es puguin reconèixer persones. Per tant, no hi ha vulneració de la intimitat ni de les dades personals. Les noves tecnologies del SCT es divideixen en dos grups. D’una banda, els sensors tèrmics destinats a la prevenció viària. Aquests dispositius detecten animals, ciclistes i vianants a la calçada i alerten els conductors per evitar accidents. Aquest ús no suposa afectació a drets individuals, però sí que ofereix beneficis clars en seguretat viària. D’altra banda, els sistemes predictius basats en IA, com les càmeres intel·ligents i el bessó digital, permeten millorar la gestió del trànsit sense recopilar dades personals ni biomètriques. Les càmeres amb IA, per exemple, identifiquen quin tipus de vehicles circulen per una via concreta. Fins ara, només es diferenciava entre cotxes i camions; ara és possible obtenir detalls més precisos que faciliten solucions per reduir la congestió. El bessó digital, implementat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), recull dades de diverses plataformes públiques per crear simulacions. Aquestes prediccions permeten anticipar-se a escenaris i prendre decisions informades: "Si desviem un carril en aquesta via col·lapsada, ¿què passaria?". Amb el temps, aquest sistema podrà dissenyar estratègies més eficaces i optimitzar la mobilitat urbana i millorar l’experiència dels conductors. La irrupció de la IA en la gestió del trànsit és, per tant, un clar exemple de com la tecnologia es pot aplicar en benefici de tota la societat. I si la pregunta continua sent qui ha d’establir els límits i qui es beneficia d’aquests avenços, en el cas del SCT, la resposta sembla evident: hi guanyem tots.

La IA i la privacitat

Els sistemes basats en intel·ligència artificial milloren la seguretat viària sense recopilar dades personals

El més llegit