Durant la investigació i judici al xef Daniel Sancho per l’assassinat i esquarterament del seu nòvio, Edwin Arrieta, vaig mirar de mantenir-me el més allunyat que vaig poder de l’assumpte. El meu gust pel true crime és molt limitat: nul quan el true crime s’emet en directe, amb els seus tentacles de justícia paral·lela, sentimentalisme catòdic i distorsió. Podia entendre, no obstant, les raons per a la fascinació col·lectiva: passa en un país exòtic, són dos amants, hi ha diferència d’edat, els diners, la bellesa física, la fama, el macabre. El cas ho tenia tot per cremar a les graelles on la carn humana es rosteix davant els nostres ulls i es consumeix sense que ningú es cremi els dits.
CONTEXT
Preguntes pendents
¿A qui s‘ha de retreure el tractament mediàtic del tema, si és que la cosa mereixés un retret? ¿Qui alimenta el dipòsit de combustible de la màquina?

El més llegit
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- Mor Esperanza García, exdiputada del PP i delegada de la Junta d'Andalusia a Catalunya
- Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar
- Una cinquena alumna acusa el professor del Conservatori del Liceu de tocaments