La Mercè tindrà més vigilància privada i més cara

La seguretat privada es referma a Barcelona com a suport als cossos de seguretat públics, tant per externalitzar tasques preventives com per afrontar pics de feina. És el cas de les festes majors més massives, com la Mercè i Gràcia. Les primeres acaben d’adjudicar els seus dos contractes de vigilància habituals, que mantenen la previsió d’hores de servei malgrat un notable encariment: més del 40% en dos anys pel nou conveni del sector. Les segones han finalitzat amb èxit una experiència inèdita amb vuit vigilants uniformats. L’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) ha resolt aquest mes un important paquet de contractes de vigilància privada per als grans esdeveniments culturals dels dos anys vinents. El pressupost dels 11 lots de la licitació arriba a 3,3 milions d’euros. Els dos primers lots són per a la Mercè, un específicament per als concerts i l’altre per a la resta d’activitats. Els altres contractes cobreixen, entre d’altres, les festes de Santa Eulàlia, els festivals Llum BCN i Grec, el pessebre de la plaça de Sant Jaume, l’espectacle de Cap d’Any i la cavalcada de Reis. "En el cas de la Mercè s’adjudiquen els dos lots a empreses diferents per no tenir la feina acumulada en una única empresa", argumenten fonts municipals. No només és una precaució, sinó una necessitat davant la gran demanda de personal: en els moments de màxima activitat la Mercè té uns 200 vigilants operatius de manera simultània. Les dues beneficiàries han sigut l’empresa mataronina Wakeful (434.935,81 euros) i la berguedana Sistach (335.575,93 euros). El preu de l’encàrrec es calcula amb una previsió provisional d’hores de servei, explica el consistori, en funció de quants dies duri aquell any la Mercè i de l’experiència en les anteriors edicions. La paperassa comença abans que estiguin tancades la programació i l’operativa de seguretat, així que el cost final per a les arques municipals s’ajusta a posteriori. "Es fa liquidació al final de l’esdeveniment, ampliant o reduint el total dins dels límits legalment permesos", apunten portaveus municipals. L’Icub té ja una previsió preparada per a la Mercè 2024. Estima que faran falta 13.590 hores de vigilància, lleugerament per sobre (+1,33%) de les requerides l’any passat i l’anterior (+1,32%). No obstant, el cost serà molt superior: 318.393,28 euros més IVA, cosa que suposa un encariment del 21,77% respecte al 2023 i del 41,51% respecte al 2022. Nou conveni "Tot i que s’ha mantingut un nombre d’hores similar, l’increment de cost és considerable a causa de l’augment de preus que ha comportat el nou conveni del sector de seguretat", revela el consistori. El 2022, encara s’aplicava el conveni aprovat el 2018, l’any passat se’n va fer un de transició i ara ja s’apliquen els preus unitaris del nou conveni, "que podrà prorrogar-se fins al 2029", avancen les mateixes fonts. La seguretat privada a la Mercè s’encarrega principalment del control perimetral d’activitats. Es coordina directament amb les diferents policies quan es destina a tasques de vigilància i suport, mentre que forma equip amb controladors d’accés i informadors si se’ls demana regular fluxos de públic o custodiar talls de carrers. La celebració gracienca va comptar per primera vegada amb vuit treballadors d’una empresa de seguretat professional, com a reforç dels 69 controladors que vetllen per la fluïdesa de les visites als carrers decorats. Concretament cada tram engalanat compta amb dos en horari diürn, ubicats a l’entrada i a la sortida, i un tercer per a la nit. Igual que els agents cívics, la seva funció no pot ser gaire més que la d’avisar quan sorgeix un incident. Els vigilants, en canvi, canvien de posició al llarg de la jornada segons les instruccions que reben de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. I, en cas de conflicte, tenen més capacitat d’actuació que un controlador, per exemple si cal custodiar algú per a la seva detenció. "No tenen ni poden tenir les mateixes competències que un agent de policia, avisen sempre abans d’actuar i coordinar l’actuació amb la Urbana o els Mossos a través de les ràdios portàtils que porten", matisen fonts municipals. No obstant, per als veïns que organitzen les festes el més important era incrementar el limitat efecte dissuasori dels pitets reflectors. "Al sud de Gràcia hi ha sempre més tensió perquè els carrers són estrets i es concentren molts trams decorats en una àrea petita. Cada any hi ha visitants que no volen seguir les indicacions d’accés unidireccional als carrers, o que volen saltar-se les cues, o que es posen macos perquè han begut de més...", relata Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. Millor amb uniforme "Ens vam adonar que aquests perfils canvien d’actitud al veure un uniforme, així que vam negociar amb l’ajuntament i vam aconseguir que es contractessin vuit vigilants", exposa. "Com que ha anat molt bé, demanarem mantenir aquest dispositiu", avança López, que celebra que no hagin hagut de lamentar cap succés greu. La seguretat és un dels maldecaps –i despeses, ja que als controladors nocturns els paga la fundació– que amaga aquesta setmana d’alegria i creativitat. "¡Ningú s’imagina la moltíssima feina que hi ha darrere de les festes de Gràcia!", reivindica.

La Mercè tindrà més vigilància privada i més cara

BCN adjudica els contractes de seguretat per a la festa major amb una pujada respecte al 2023 de l’1,33% en hores i del 21,77% en preu

El més llegit