Les convencions que oficialitzen la nominació dels candidats a la presidència dels dos grans partits solen ser cerimònies d’exaltació del guanyador de les primàries, amanides amb el crit de quatre anys més quan el president es presenta a la reelecció, com és habitual. Tots aquests ingredients es donen en la convenció republicana que va començar ahir a Milwakee, corregits i augmentats per l’atemptat en el qual Donald Trump va salvar la vida per un marge de mil·límetres en el tret. Al sobreviure a l’atac, l’expresident és, més que mai, un líder ungit, que va reclamar la unitat dels seus conciutadans al cap de poc de ser ferit, però que és la viva imatge de l’agitador disposat a treure tot el partit possible a la divisió sense treva. En el lèxic guerracivilista de Trump no hi ha espai per a una altra manera de fer política que la crispació permanent, la utilització de l’apel·latiu woke (despert, alerta) com a arma llancívola contra l’univers liberal, contra l’Amèrica amenaçada -Paul Krugman, en un article- per no seguir els seus passos.