La diversitat com a postureig

Necessitem saber-nos semblants a d’altres, persones coincidents que ens fan sentir part d’un tot. L’ésser humà defuig, per naturalesa, la soledat imposada. Aquest sentiment de pertinença es multiplica fins a l’infinit en l’edat adolescent, en la qual els i les joves troben la seva supervivència emocional precisament en aquesta comunió amb la seva tribu social. Els joves migrants es troben a aquesta edat arrossegant anys d’esforços, insistència i frustració per no aconseguir formar part d’un microcosmos social que els reafirmi en el que realment són: adolescents de Catalunya, amb unes arrels que també lluiten per preservar. Si en la diversitat està la riquesa, ells i elles la tenen tota. El problema és que, a aquestes edats, no n’hi ha prou que ho vulguin i ho creguin ells. El futur acadèmic i per tant vital d’aquests joves dependrà de la capacitat de l’Administració perquè la integració sigui plena i efectiva. Empoderar, acompanyar i detectar les potencialitats dels i les estudiants és la salvació d’un sistema educatiu que ha de fer un pas més. Fins aquí els objectius idíl·lics, estem encara en un altre estadi. Només cal recordar com l’Administració catalana establia una relació directa entre l’alt percentatge d’alumnat immigrant i els mals resultats de l’últim informe Pisa. La radiografia era tan maniquea com condescendent: "Pobres, és que són immigrants, no els podem demanar més". El rerefons denota un desconeixement preocupant de la multiidentitat catalana contemporània. Els nostres joves són de Reus i de Macau, de l’Hospitalet i de Quito, de Tremp i de Marràqueix. Barregen idiomes, roba, músiques i costums. I aquesta realitat és la que després hem de traslladar a les aules no només en forma de percentatge. Transformem la màxima que un 24% de l’alumnat català és immigrant de primera o segona generació canviant l’accent: un 24% de l’alumnat immigrant és també català. Mereixen un sistema educatiu que els ofereixi les mateixes garanties i oportunitats. Que els faci sentir part i no els aparti.

El més llegit