Del pa de pagès al manxec

Espanya és el tercer Estat comunitari amb més nombre d’indicacions reconegudes, 377, per darrere d’Itàlia i França. El valor en origen de les produccions espanyoles amb denominació de qualitat va ascendir el 2022 a 6.924 milions d’euros, dels quals més de 4.300 van correspondre a la indústria vinícola. ¿Quina importància tenen aquests segells de qualitat? ¿De què els serveixen als agricultors i a la indústria alimentària? Denominació d’origen protegida (DGP). Una denominació d’origen protegida (DOP) és un règim de qualitat emparat per la legislació europea, que té per objectiu protegir els productes alimentaris i els productors que els elaboren d’una zona geogràfica concreta. Per assegurar la qualitat, els productes alimentaris que s’inclouen en aquesta figura necessiten complir tres requisits. El primer és que el producte ha de ser originari d’una zona determinada, tot i que hi ha casos excepcionals en els quals aquest territori s’amplia, com és el cas de la DOP del cava, que inclou diferents comunitats autònomes. El segon precepte és que les característiques i la qualitat del producte es deguin exclusivament a la zona geogràfica. En aquest aspecte, per exemple, pren gran importància el tipus de terreny i les condicions de cultiu. En tercer lloc, totes les fases de producció s’han de dur a terme a la mateixa zona geogràfica. En el cas del vi, per exemple, això inclou des del cultiu de la vinya fins a l’embotellament. A Espanya hi ha un total de 213 DOP, que inclouen des de vins i caves (aquests últims s’agrupen sota una mateixa etiqueta) fins a pernils, olis d’oliva, formatges, mels, hortalisses i fruita seca, espècies i productes de rebosteria. Indicació geogràfica protegida (IGP). Els requisits són una mica més laxos en aquesta indicació. La diferència amb les DOP rau en el fet que en les IGP no és necessari que totes les fases del procés d’elaboració d’un aliment (o de criança, segons el cas) es duguin a terme al territori delimitat, sinó només l’origen del producte per si mateix. La IGP és una mica menys exigent quant condicions que la denominació d’origen. Són productes reconeguts amb IGP el pa de pagès català, l’oli d’oliva de Jaén, el formatge de tetilla gallec o l’anyell d’Aragó, entre una llista de més de 100 productes a Espanya. Especialitat tradicional garantida (ETG). Són productes agrícoles o aliments tradicionals que presenten trets específics que els diferencien d’altres aliments de la mateixa categoria. Aquí el requisit es fixa sobretot en el procés d’elaboració, més enllà de l’àrea geogràfica on es produeix. L’ETG determina les matèries primeres tradicionals o la composició, el mode de producció o de transformació tradicional o artesanal. Espanya té quatre ETG: el pernil serrà, els panellets, la llet de granja i les coques d’oli. A la Unió Europea, el país que lidera aquesta distinció és Polònia, amb 11, seguida per Bulgària, amb 7. El formatge de Roquefort va obrir el camí. Les bases de les denominacions d’origen es van fixar a França, el 1666, quan el Parlament de Tolosa va decretar que només els habitants de Roquefort tenien l’exclusivitat del curat d’aquest producte, que es produeix a coves d’aquesta mateixa població. Segons apunta un article publicat per Jesús Cambra i Antonio Villafuerte, de la Universitat Pablo Olavide i l’Institut Internacional de San Telmo, per encàrrec de la fundació Cajamar, aquesta distinció conferia al producte "un valor especial, reconeixent-se qualitats singulars degudes a les característiques naturals i climatològiques de la zona, així com als sistemes històrics, tradicionals, de cultiu, criança i transformació". Amb tot, les designacions geogràfiques més antigues sorgeixen amb el vi i l’oli d’oliva, ja que es tracta de dues produccions que poden ser molt diferents d’un territori a l’altre. Des de l’antiguitat, de fet, els vins ja eren identificats pel seu lloc d’origen per distingir-los d’altres, prossegueixen els dos investigadors. A Espanya, els primers van ser els vins. Amb l’ingrés d’Espanya en la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE), el 1986, van arribar a Espanya els primers reconeixements de denominació d’origen. Els primers anys els receptors d’aquestes distincions van ser els vins: n’hi va haver 27 l’any 1986, un total de 13 el 1989 i 7 més el 1992. El juny del 1996 es van començar a reconèixer aliments tradicionals com la cecina de Lleó, la fabada asturiana, els formatges manxec i idiazabal, la mel de l’Alcarria, el torró d’Alacant i l’oli d’oliva de les Garrigues, entre la llista de 49 productes que van rebre el segell de qualitat aquell any. Els últims a incorporar-s’hi, aquest mateix 2024, han sigut la carn de cabrit d’Extremadura, al gener; el vi del Campo de Calatrava, al febrer, i aquest dilluns passat, el Vino de Pago Rosalejo, que es produeix entre les províncies de Toledo i de Ciudad Real.

El més llegit