Els funcionaris pretenen forçar canvis en la política penitenciària

L’assassinat de Núria L., la cuinera de la presó de Mas d’Enric (Tarragona), en mans d’un intern, que després es va suïcidar, va ser la gota que va fer vessar el vas. L’espoleta. Durant anys, els sindicats penitenciaris han clamat contra el Departament de Justícia de la Generalitat per l’augment dels incidents a l’interior dels centres i pel que consideren una nefasta gestió a les presons. Afirmen que els presos són cada vegada més violents i que els treballadors han perdut el principi d’autoritat que tenien. Lamenten que han d’enfrontar-se a lesions i amenaces "diàries" i que se senten abandonats per l’Administració catalana, un qüestionament que el Govern rebutja. És un xoc de trens. De dues visions de la gestió penitenciària. D’una banda, les reclamacions de mà dura o de més control (com és permetre l’ús d’aerosols o els aïllaments) i, de l’altra, la política del Govern, qualificada de "bonista" pels sindicats, encaminada a la reinserció dels presos, amb l’aposta, per exemple, del règim obert o de semillibertat o l’increment de mitjans per combatre la salut mental dels reclusos. "Línia vermella" Després del crim de la Núria, els sindicats de presons han afirmat que s’havia traspassat una "línia vermella" i van començar les mobilitzacions que durant cinc dies han posat a prova la seguretat de les presons catalanes i la paciència dels reclusos, que s’han hagut de mantenir hores i hores aïllats a les seves cel·les i que, fins i tot, no van poder comunicar-se amb els seus advocats. Una veritable bomba de rellotgeria. Des de divendres i fins aquest dilluns hi ha hagut bloquejos de les presons amb barricades. El dia abans, dijous, els treballadors penitenciaris van fer una protesta davant la seu del departament, amb intent d’ocupació inclòs, que va ser rebutjat per la força pels Mossos d’Esquadra. Ahir, hi va haver una jornada de treva, però per avui hi ha convocada una protesta a la plaça de Sant Jaume. Els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que compareixerà demà al Parlament, i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. No els consideren interlocutors vàlids per negociar i per això els han plantat en diverses ocasions (ahir va ser l’última vegada) a les reunions per solucionar el conflicte. Condicionen les seves renúncies a asseure’s a la taula a negociar. "No volem mans tacades de sang", han explicat en una roda de premsa. Al·ludeixen a l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric en mans d’un pres, crim del qual consideren responsable l’actual cúpula de la conselleria. El Govern ha sortit en defensa tant d’Ubasart com de Calderó, recolzant la seva gestió. Més d’una agressió diària Des de fa anys, els empleats penitenciaris denuncien l’augment d’agressions. Un informe del sindicat CSIF sobre els incidents del 2023 a les presons catalanes recull que es van agredir 582 membres del personal, amb una mesura d’1,6 treballadors atacats al dia. Aquest sindicat va destacar que va haver-hi "86 incidents en els quals 105 treballadors van resultar agredits de consideració greu o molt greu", una xifra que suposa un 54% més que el 2022. I va recordar que les presons més conflictives i amb més incidència d’atacs a funcionaris continuen sent els centres penitenciaris de Brians 1 i Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, i Quatre Camins, a la Roca del Vallès. No obstant, el creixement més important es constata al centre penitenciari de Joves a la Roca, cosa que per a CSIF és una mostra que aquí hi ha els presos "més inadaptats i violents de tot el sistema". Ahir van comparèixer davant els mitjans diversos treballadors penitenciaris per explicar la situació a les presons. La Francina, funcionària de Mas d’Enric, va lamentar el "bonisme" de les polítiques penitenciàries de la Generalitat en els últims anys. Els funcionaris de presons asseguren que hi ha una aposta per la reinserció per part de l’Administració i això fa que es dictin ordres o circulars en les quals s’impedeixen els mitjans per sancionar amenaces o insults. La Francina va explicar que "estem lligats de peus i mans" i que han canviat fins i tot la manera de contenir els presos quan es produeix un incident. "Sense seguretat ni disciplina no hi pot haver tractament, i sense tractament no hi pot haver rehabilitació", va dir la Sandra, una jurista i criminòloga a Lledoners, que també va atacar l’actual cúpula de Justícia a l’assegurar que "les polítiques d’aquesta Administració ens han portat a un assassinat". Per aquesta raó va demanar "més mesures per tornar vius a casa". Els treballadors penitenciaris van lamentar que cada vegada poden fer menys registres a presos i les seves cel·les. Versió que el Departament de Justícia ha desmentit amb dades dels últims anys: el 2022 hi va haver 84.000 registres mentre que el 2023 se’n van comptabilitzar 101.163. Només en un 5% d’aquests registres s’hi va trobar material no autoritzat, com droga, telèfons mòbils o punxons, entre d’altres. Aquest 2024 s’han realitzat fins al moment 16.478 registres a les presons catalanes. Els treballadors del CIRE La Francina també va remarcar que el personal del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire) és el col·lectiu que treballa "amb més risc", ja que ho fan en espais com tallers o cuines, en els quals hi ha tisores, descargoladors, cúters o ganivets, que poden ser utilitzats per atacar. En aquest sentit, va recordar que es va utilitzar una "arma blanca per matar la Núria". Davant aquesta situació, els empleats penitenciaris demanen més personal i eines per poder controlar els interns. La Raquel, funcionària a Quatre Camins, va relatar que la falta de mitjans pot afectar la seguretat quan amb prou feines hi ha mitja dotzena de vigilants en mòduls amb 120 o 150 interns. Per això, va destacar que es tracta d’"una bomba de rellotgeria", ja que hi ha presos amb malalties psiquiàtriques barrejats amb d’altres. Per solucionar aquesta situació de risc, Justícia té previst contractar 111 professionals especialitzats a evitar conflictes i prevenir suïcidis, els quals s’incorporaran al sistema penitenciari, i crear a les principals presons unitats especialitzades en l’atenció de presos amb patologies de salut mental. Puig de les Basses, a Figueres, serà la primera abans de l’estiu i tindrà capacitat per a una vintena d’interns. D’aquesta manera se’n garantirà el tractament i no es barrejaran amb els altres presidiaris. Així mateix, està prevista l’ampliació de la plantilla amb prop de 800 efectius, dels quals 407 són nous funcionaris, més els experts en conflictes i suïcidis i 200 professionals que s’incorporaran a les unitats d’intervenció dirigides a interns amb vulnerabilitat acumulada, que moltes vegades són persones amb comportaments inadaptats. L’ús d’aerosols Els treballadors penitenciaris van afirmar que estan "totalment desemparats" i van recordar que abans n’hi havia prou amb una amenaça de mort perquè un pres fos traslladat a una altra presó. També lamenten que Justícia ha rebutjat algunes de les seves peticions més antigues per fer front a les situacions violentes, com l’ús d’aerosols. Després d’una prova pilot, el Govern va descartar que s’utilitzin pels possibles efectes nocius per a interns i funcionaris en espais tancats.

Els funcionaris pretenen forçar canvis en la política penitenciària

La crisi oberta des de l’assassinat d’una cuinera en mans d’un reclús a Mas d’Enric, la setmana passada, posa en evidència les divergències entre els treballadors i el Departament de Justícia pel model de gestió de les presons

El més llegit