Guia per interpretar una elecció ‘fake’

Ja fa gairebé dues dècades que les eleccions a Rússia van deixar de reflectir les predileccions polítiques de la ciutadania. Al gegant euroasiàtic, tot el sistema electoral està dissenyat per impedir que l’oposició pugui ni tan sols presentar aspirants amb possibilitat d’obtenir victòries o capaços de qüestionar les polítiques del president Vladímir Putin. Aquí oferim al lector una guia per interpretar la consulta electoral, fer-se una idea aproximada de l’estat de l’opinió pública a Rússia i identificar els elements que permetran intuir, entre altres coses, quin és el veritable suport que rep el líder del Kremlin i la guerra a Ucraïna. El funeral de Navalni exposa un gran suport ocult a l’oposició. El primer esdeveniment que permet intuir per on van els trets a l’hermètica Rússia s’ha produït fins i tot abans dels polèmics comicis. La mort d’Aleksei Navalni, un incident considerat per molts analistes com producte del creixent sentiment d’impunitat del Kremlin, amb quilomètriques cues durant dies davant la seva tomba malgrat l’intimidatori desplegament policial, ha exposat una inquietant realitat per a la dirigència russa. Ni l’oposició liberal és tan poc coneguda i popular com sosté, ni Putin o la guerra d’Ucraïna tenen l’aprovació que suggereixen les enquestes. El Kremlin va fer tot el que va poder per impedir el que va acabar passant: que el funeral de l’activista es convertís en un esdeveniment multitudinari i un acte en favor de la pau. L’absència de candidats sparring demostra la inquietud del règim. La situació no és òptima i no s’ha de deixar marge per a sorpreses. Aquesta sembla la màxima que ha presidit les accions dels estrategs del Kremlin. Perquè, a diferència d’ocasions anteriors, en aquestes presidencials no s’ha permès presentar cap candidatura que qüestionés el sistema i, en particular, l’"operació militar especial", eufemisme amb què el Kremlin defineix la invasió d’Ucraïna iniciada el 2022. Primer va ser la periodista i exregidora municipal Ekaterina Duntsova, defensora de la "pau" i d’una Rússia "democràtica", qui va ser desqualificada al setembre per la Comissió Electoral al·legant defectes i errors en els documents presentats. "Ets una dona jove, encara ho tens tot per davant", li va dir la presidenta de la institució, Ella Pamfílova. Després li va tocar el torn a Borís Nadezhdin, regidor durant més de 30 anys, que, sorprenentment, va aconseguir reunir les 100.000 firmes requerides amb un discurs antibel·licista, un programa basat en la restauració de relacions amb Occident i un lema dirigit a l’actual president: "Putin ha d’anar-se’n". Les cues generades en el procés de recollida de firmes de segur que van coadjuvar perquè la seva candidatura fos finalment rebutjada per les autoritats. Res a veure amb les anteriors presidencials, en què la liberal Ksènia Sobtxak, filla de l’exalcalde de Sant Petersburg, Anatoli Sobtxak, o Ievgueni Iavlinski, líder històric del partit opositor Iàbloko, van ser autoritzats a presentar-se (i a rebre pírrics percentatges de vots que amb prou feines van superar l’1%). L’atmosfera als col·legis electorals, més rellevant que els propis resultats. És freqüent que a Rússia, als col·legis electorals, regni durant unes eleccions o una consulta electoral una atmosfera desangelada i passiva. Això va ser particularment evident durant els comicis legislatius de setembre del 2016, en què els actes de campanya amb prou feines van suscitar interès i els centres de vot eren buits. Una de les consultes en les quals es van constatar accions més controvertides en aquest àmbit va ser l’autoproclamat referèndum per al pla de reforma de la Constitució, celebrat l’estiu del 2021, quan els votants van acudir a les urnes amb una plèiade d’incentius extra: des de butlletes de loteria fins a regals, oferts a les entrades d’unes escoles engalanades amb globus, de les quals emergien els acords de conegudes cançons del pop rus. Els resultats no tindran legitimitat, sobretot després que Grigori Melkonyants, respectat analista i fundador de l’oenagé Golos, especialitzat en observació i frau electoral, fos detingut l’agost passat i encara sigui a la presó sota l’acusació de treballar per a "una organització indesitjable". El to de les celebracions donarà pistes sobre com l’elit valora la jornada electoral. L’atmosfera era gèlida a la seu del partit Rússia Unida aquella nit de setembre del 2021 després de les eleccions legislatives. En una festa organitzada per la direcció de la formació oficialista, l’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, no parava de corejar el nom del president rus. El comportament mecànic i escassament entusiasta del públic quedava molt lluny de l’eufòria que sol regnar a les seus dels partits que aconsegueixen una victòria en uns comicis a Occident.

Guia per interpretar una elecció ‘fake’

El multitudinari funeral de Navalvi i els actes per la pau han sorprès els dirigents russos

No s’ha permès presentar cap candidatura que qüestionés el sistema del Kremlin

El resultat electoral no mostrarà el veritable estat de l’opinió pública al país i cal prestar atenció a detalls addicionals per desxifrar la situació de la nació.

El més llegit