"Conciliar és possible si tens una bona parella"

Més de 20 milions d’ulls s’han pogut beneficiar del làser CPA que es fa servir en cirurgia oftalmològica. El seu poder arrela en els polsos òptics ultracurts i d’alta intensitat que permeten talls de gran precisió. El va inventar, junt amb Gérard Mourou, l’enginyera Donna Strickland (Guelph, Canadà, 1959), una apassionada investigadora de la llum que va rebre el 2018 el Premi Nobel de Física. Al CosmoCaixa va avançar futurs usos, com l’abordatge de tumors. ¿Explica de manera gràfica en què consisteix el seu invent? La llum solar s’atura al nostre cos i es converteix en energia en forma de calor, però si xoca contra un vidre, el travessa. El CPA fa una martellada als electrons i pot tallar una còrnia o un vidre de mòbil. ¿Com va arribar als làsers? Sabia que era molt bona en matemàtiques i en física. Recordo que a secundària vaig deixar anar un "uf, ja no estudiaré més història i geografia", em va sentir una professora i em va dir: "Les matemàtiques i la ciència són per a nois". ¡Em va semblar un comentari molt estúpid! Em vaig matricular en Enginyeria Física, on hi havia una branca dedicada a làsers i electroòptica, que als anys 70 sonaven ben bé a ciència-ficció. ¿Quantes vegades ha sentit respostes com la de la professora? La major part d’homes amb qui treballo saben que soc molt bona en el meu camp i no s’atreveixen, però sempre vaig ser conscient que era una rara avis. El meu primer projecte el vaig fer en un dels soterranis de la universitat, on n’hi havia un altre de dedicat als audiovisuals. Quan vaig entrar en el dels làsers, tots els nois van creure que m’havia equivocat. No sabien què fer amb mi. Doncs ha entrat a la història junt amb Marie Curie i Maria Goeppert-Mayer. Tothom recorda Marie Curie, però no la pobra Mayer. La sensació d’obtenir el Nobel és ambivalent. A mi se’m coneix per guanyar-lo, no per crear el CPA fa 35 anys. Ningú li va prestar atenció en el seu moment. De vegades em molesta. I obliga a una agenda endimoniada. La setmana abans de rebre el premi vaig eliminar els meus CPA per experimentar amb un làser de fibra construït per l’equip de Frank Wise de la Cornell University i no l’he pogut fer funcionar perquè estic viatjant, fent conferències i xerrades a dones. L’han d’escoltar amb summa atenció. La veritat que m’incomoda una mica haver de respondre pel 50% de la població. No totes les dones som iguals. De vegades dono respostes que a algú li semblen horribles. Però sento la responsabilitat. ¿Quin és el missatge capital? "Si vols fer ciència, fes-la". El que els altres diguin no té gens d’importància. Al principi, va fer un pas enrere perquè el seu marit escalés. Doug [Dykaar] va obtenir un lloc fix en el centre punter en el nostre camp i jo vaig ser mare 24 hores els 365 dies. Després, el laboratori del meu marit se’n va anar a l’aigua i ell em va seguir a mi. Tot va encaixar. M’agrada jugar amb els làsers, però també soc dona, esposa i mare de dos fills. Ja dirà el secret. En una xerrada al Japó, em van preguntar com conciliar el professional i el personal i vaig respondre que es necessita una bona parella. Ell estava al meu costat i, a l’acabar, una noia va passar del meu autògraf i es va fer un selfie amb Doug. Va ser criat en solitari per una mare que era matemàtica. Creu que la feina d’una dona té tant valor com la d’un home. És una sort. Estic molt satisfeta amb la vida, una cosa que he heretat del meu pare. Per això em sorprèn la quantitat de gent que treballa per guanyar el Nobel. La meva mare deia que cal ser feliç amb el que tens i on ets. El meu avi va viure en un llogarret de pescadors de Terranova i va aprendre a llegir després de jubilar-se; el meu pare es va llicenciar en Enginyeria elèctrica i jo vaig obtenir un doctorat. Soc una d’afortunada que se sap afortunada. Només hi ha tres dones Nobel de Física vives. ¿Tenen grup de Whatsapp? Ens creuem correus electrònics conjunts. Es pot dir que Andrea Ghez, Anne L’Huillier i jo hem creat un club. Avantatge del premi. ¿Alguna altra? T’obre la porta a mons a què no tindria accés. He sopat amb la reialesa –el rei Gustau és divertidíssim–, he conegut Brian May de Queen i he tingut una audiència amb el Papa. De fet, aquest estiu assumiré el càrrec com a membre de l’Acadèmia de les Ciències del Vaticà. ¿Dona de fe? M’agrada anar a l’església. Per a mi, ciència i fe no són incompatibles. A nosaltres se’ns va donar aquest univers perquè descobríssim com funciona. És divertit veure per què aquests fenòmens es produeixen. Naturalment, he volgut rebentar el làser moltes vegades, però sempre he optat per fer un passeig i relaxar-me.

El més llegit