L’instint del toro

"¿Què són les corrides de toros?", pregunta un personatge de la pel·lícula Magical girl (2014): "La representació de la lluita entre l’instint i la tècnica, entre l’emoció i la raó. Hem d’acceptar els nostres instints i aprendre a lidiar-hi com si fossin un toro perquè no ens destrueixin". Si l’arena de la plaça és una cosa semblant a la vida, és clar que Carlos Vermut (Madrid, 1980) ha fracassat en la situació. Una investigació del diari El País va recollir fins a sis testimonis de dones que asseguraven haver patit violència sexual per part del cineasta. Avui és impossible repassar la filmografia de Vermut sense veure-la embrutida per la capa espessa d’aquestes declaracions. El 2015, dos periodistes culturals d’EL PERIÓDICO apuntaven les possibilitats que Magical girl s’emportés el Goya a la millor pel·lícula. El film ja havia sigut premiat amb la Concha d’Or i la Concha de Plata al millor director al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià. En aquestes pàgines, Nando Salvà afirmava que la pel·lícula "ens nega tant guies dramàtiques com certeses morals, i ens sumeix en una intensa sensació de desconcert. I quina delícia és, la maleïda". Per la seva banda, Eduardo de Vicente apuntava: "Una brillant pel·lícula, però que té també nombrosos detractors i, per si no fos prou, ha sigut menystinguda pel públic. ¿Massa rara? ¿Massa perversa? ¿Massa dura?". Magical girl no es va emportar el Goya, però sí el reconeixement dels cinèfils i va marcar una fita important en una carrera en ascens. Vermut era el cineasta dels personatges pertorbadors, dels racons ocults de l’ànima, de la lluita personal pel control dels instints, del misteri i dels brivalls… ¿Era? ¿És correcte utilitzar aquest temps en passat? ¿Fins a quin punt el seu nom estarà ratllat per sempre? L’obra i el seu creador El debat ni és nou ni té fàcil solució. Perquè l’obra és inseparable del seu creador, perquè una agressió en la ficció cobra un altre significat quan hi ha la sospita que també ha existit en la vida real i perquè la indústria difícilment assumirà els riscos. ¿Qui s’atrevirà a produir una nova pel·lícula a Vermut? Una pista: RTVE ha retirat Magical girl de la seva web. Vermut va estudiar il·lustració. Va guanyar el premi Injuve de còmic i la seva primera obra en solitari, El banyán rojo, va obtenir quatre nominacions al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. De les vinyetes va passar als curts i d’aquests va arribar a un primer llargmetratge que ell mateix va produir, Diamond Flash. Es va estrenar a la plataforma Filmin i va ser la pel·lícula més vista del portal durant dues setmanes. Després va arribar la premiada Magical girl, Quién te cantará (2018) i Mantícora (2022), en què el protagonista lluita per controlar els seus impulsos pedòfils. "Coses terribles" Vermut es recorda com un nen molt obsessiu i depressiu, que patia amb tot i a qui li resultava difícil relacionar-se. Es refugiava en els seus universos particulars. En una entrevista al blog En la quimera de oro confessava: "Jo no podia compartir amb els meus pares les coses terribles que em passaven pel cap, obsessives i estranyes, perquè si els ho hagués dit segurament m’haurien internat. Haurien dit: aquest nen està boig. Tenia un sentiment de culpa constant quan pensava en el sexe, quan pensava en coses estranyes que em passaven pel cap". Bergman i Almodóvar el fascinaven, especialment aquelles històries en què "de sobte, semblava que estaven parlant d’una cosa més gran que la vida, quan plantejaven misteris estranys als quals no podies accedir". Quan va rebre la Concha d’Or a Sant Sebastià, des de l’escenari, va agrair el premi a la seva nòvia, "per qui faig cine, per pur amor". "El cine –va afegir– es fa per amor, i jo l’estimo a ella. ¡Faig cine per amor!". Aquest amor cridat i repetit es queda ara ennuegat davant les acusacions de violència sexual. Vermut només admet haver "practicat sexe dur sempre de manera consentida". El nen que va trobar en el cine l’univers per endinsar-se en els misteris ara es veu en el centre de l’arena on tantes vegades va col·locar els seus protagonistes. Amb la carrera esfondrada, els que l’acompanyaven a les seves festes miren cap a un altre costat i es cobreixen el rostre amb una falsa ganyota de sorpresa i reprovació. Aprendre a lidiar amb els instints perquè no ens destrueixin, deia un dels seus personatges. Avui, sol a la plaça, el toro mira a la graderia amb arrogància.

El més llegit