Si saben com es posa, per què el conviden

Si la gent que viu a Austràlia no cau, significa que la terra és plana, i si aquest matí ha refrescat, vol dir que el canvi climàtic no existeix. Sovint, la ciència, massa pendent d’investigar, estudiar, experimentar i analitzar, oblida prestar atenció a aquests senzills detalls amb els quals n’hi ha prou per demostrar com d’equivocats estan els que s’hi dediquen. José Gosálbez, regidor de Vox a l’Ajuntament de València, no és dels que es deixen enganyar, així que va aprofitar una conferència internacional a la seva ciutat, anomenada precisament Conservació i gestió d’aiguamolls davant el canvi climàtic, per obrir els ulls a tots els presents, carregant contra el que va qualificar d’"alarmisme climàtic". Segurament poc esperaven els assistents a la conferència, arribats d’arreu del món, que Gosálbez els esmenaria la plana al cap de poc d’asseure’s. Que, en una conferència sobre com afecta el canvi climàtic als aiguamolls, algú comencés assegurant que no existeix tal canvi climàtic, sí que ho devien sospitar; al cap i a la fi, venien a Espanya, on el que un dia va ser terrorisme l’endemà deixa de ser-ho, si això convé per continuar en el poder. –No fa falta que vinguin aquí a discutir res. El canvi climàtic no existeix, ja poden tornar a casa seva –va venir a dir-los en unes originals paraules de benvinguda. El regidor Gosálbez està a càrrec a València de la Devesa del Saler, i un se l’imagina tan responsable del seu càrrec que cada matí fa un tomb per aquest entorn cridant als pins i als eucaliptus que deixin de lamentar-se, que el canvi climàtic és una estafa i que, si avui fa calor, demà farà fred. El mateix fa als conills i a les perdius, que capaços són de creure’s aquesta estafa i buscar-se un altre lloc on viure. Si algun passejant topa amb un senyor prim i sense cabells cridant a la flora i a la fauna del Saler, que no s’alarmi ni truqui a emergències psiquiàtriques: es tracta de Gosálbez, exercint de regidor. "Religió climàtica" Al congrés on va il·luminar amb la seva entesa els experts, Gosálbez va batejar com a "religió climàtica" el canvi climàtic, noti’s l’enginy del regidor. Un podria pensar que, tractant-se d’un polític de Vox, "religió climàtica" és un elogi; poca gent hi ha més religiosa i piadosa que els militants d’aquest partit. Res més lluny de la realitat. El que pretenia Gosálbez era obrir els ulls a la comunitat científica, fent-li veure que el canvi climàtic són mentides sense fonament, mites per al consum de fidels, escriptures apòcrifes de les quals ningú ha comprovat la veracitat. El congrés de València era el moment oportú per passar del mite al logos, i José Gosálbez, l’encarregat de portar-ho a terme. Ell tenia les proves davant les quals els científics s’inclinarien. –Ahir a la nit, al sortir a passejar, vaig haver de posar-me una jaqueteta perquè refrescava –revelaria l’audaç regidor als científics que van voler escoltar-lo, davant l’estupor i incredulitat d’aquests. De vegades n’hi ha prou que algú, més valent que la resta, faci una declaració d’aquest calibre perquè d’altres s’atreveixin al seu torn a confessar: –Ja que ho diu, jo la setmana passada em vaig veure obligat a posar una altra manta al llit; estava agafant fred als peus. I així, un rere l’altre, tots demostrant que el canvi climàtic és una "religió climàtica". ¿Com poden afirmar els científics que el clima és cada vegada més calorós si un regidor de València assegura el contrari? S’ha comentat molt que alguns dels assistents al congrés es van aixecar i van marxar al sentir les paraules de Gosálbez, donant a entendre que ho van fer molestos per les seves paraules. El cert és que anaven al seu hotel a agafar roba d’abric; així de convençuts van quedar després d’escoltar l’intrèpid regidor. Havien sortit en mànigues de camisa i temien agafar un refredat quan baixessin les temperatures. La novel·la de Blasco Ibáñez Canyes i fang transcorre també a l’Albufera, si bé a finals del segle XIX, de manera que no caminava per aquells paratges cap regidor cridant a les sargantanes que l’escalfament global era una mentida. Quan el Tono i el seu fill Tonet s’entossudeixen a cobrir de terra la seva llacuna per convertir-la en finca, ignoren que, més d’un segle després, un tal Gosálbez els aconsellaria no perdre el temps, que el que hagi de ser serà, i més val no lluitar contra els elements. A l’Albufera de llavors manava el Canyamel, i a la d’ara ho fa el regidor, quin un és ell perquè algun científic vingui a discutir-li les opinions sobre el canvi climàtic en una conferència sobre canvi climàtic... –Si ja saben com em poso, per què em conviden –respondrà als que estan reclamant la seva dimissió.

El més llegit