Temps educadors de qualitat

E l 88% dels centres públics de secundària tenen jornada intensiva i no obren a la tarda. La normativa dicta que han d’oferir dues tardes lectives, però alhora permet que els centres continuïn sense oferir-ne cap. És una paradoxa que reflecteix una situació anòmala que ha de ser resolta aviat. De moment, la consellera Anna Simó sembla decidida a obrir el debat sobre la jornada escolar a l’ESO i ha encarregat una avaluació de l’impacte d’aquest model que va començar el 2012 amb les retallades. Després de 12 anys sense avaluar-ho com es va dir llavors, convé obrir el focus i comprovar les seves conseqüències sobre la segregació escolar i les oportunitats educatives. Avui l’escola catalana està més segmentada i elitizada que el 2012 tant en composició social com en autonomia de centre, resultats acadèmics i organització de la jornada. D’una banda, la xarxa concertada atrau les famílies de classe mitjana amb una oferta educativa a temps complet des dels 3 als 18 anys (i amb un any lectiu acumulat per la seva sisena hora a primària). D’altra banda, la major part de la xarxa pública limita la seva oferta a un horari compactat, sense menjador a l’ESO, amb unes extraescolars que depenen de la major o menor força de les famílies i unes hores docents de permanència que no sempre s’asseguren. El resultat és una clara polarització de temps educadors de qualitat que converteix el sistema educatiu en un amplificador de les desigualtats socials com un efecte Mateu més. La jornada intensiva a la xarxa pública ha afavorit l’extensió de la concertada, ja que hi ha una forta correlació entre la seva extensió gradual i l’augment proporcional dels concerts. Era esperable, tot i que mai ho reconeixeran els sindicats docents. Els agradi o no, l’organització de la jornada horària és un altre element de segregació escolar, tot i que el Pacte contra la Segregació amb prou feines ho esmenti i continuï pendent la seva promesa anàlisi sobre com afecta la demanda i elecció de centres. Tot i que en altres parts l’ESO també té jornada intensiva, aquí a Catalunya sembla que aquest model se salda no només amb pitjors resultats a PISA, sinó també amb pitjors indicadors sobre el clima social i educatiu dels centres. Catalunya lidera l’índex de malestar i desafecció de l’alumnat amb un sentiment de pertinença al centre molt baix (cinc vegades més baix que a Madrid o Castella i Lleó). En especial, entre les noies, els alumnes estrangers i els de menor renda i capital cultural familiar, que són els col·lectius amb més sobreconsum de pantalles i més problemes de salut mental. Al seu torn, tan sols el 17% dels nostres centres de secundària ofereixen classes de reforç extraescolar en matemàtiques (tres vegades menys que a Madrid i cinc menys que a Portugal). I el nostre professorat dona tres vegades menys informació a les famílies sobre el rendiment dels fills que la mitjana espanyola. Sembla que aquí la jornada intensiva ha tingut efectes més adversos que en altres parts. En suma, resulta necessari superar la perspectiva docéntrica que va apostar per concentrar l’horari intensiu a l’ESO i adoptar una perspectiva més àmplia que situï al centre l’alumnat i les seves necessitats. Es requereixen uns horaris més saludables i adequats per als adolescents com demanden els pediatres i més integració entre els aprenentatges formals i els extraescolars com ja aconsegueix a Alemanya o Portugal. L’objectiu, fer dels instituts públics centres més estimulants i acollidors on desenvolupar l’educabilidad completa que ara només ofereix la concertada.

Temps educadors de qualitat

Superem la dualitat entre jornada intensiva i partida. Apostem per models flexibles que combinin aprenentatge formal i no formal amb horaris més saludables

L’escola catalana està més segmentada que el 2012 tant en composició social com en autonomia de centre i resultats

El més llegit