"Espanya ha de dimensionar el perill que l’amenaça"

La nit que Javier Milei es va alçar amb la victòria a l’Argentina, la del 10 de desembre de 2023, la periodista i referent del feminisme Luciana Peker va decidir exiliar-se a Espanya. Havia estat rebent amenaces per la defensa de la llei de l’avortament, la denúncia dels feminicidis i el posicionament a favor de Thelma Fardin, actriu que va denunciar un company de la telenovel·la Patito feo per abús sexual quan ella tenia 16 anys i ell, 45. Va saber que la seva seguretat empitjoraria. A les portes del 8M, dimecres participa a l’acte Aliances feministes contra l’extrema dreta, juntament amb l’exalcaldessa Ada Colau, a Barcelona. Al fòrum de Davos, Milei va dir que el seu enemic és el feminisme "radical", amb la seva "agenda sagnant de l’avortament". La persecució, a diferència de la dels anys 70, té les dones amb veu pública a la primera línia. I jo estic entre aquestes dones fustigades. He provat davant la Justícia argentina –amb un dictamen de juliol de 2023– que hi ha un pla orquestrat per castigar-me. Quan vaig explicar la història de Thelma Fardin, per exemple, em va aparèixer un telèfon amb la seva identitat que venia de l’edifici de la Força Aèria, la mateixa que va ser capaç de fer vols de la mort, en què llençaven persones vives al riu de la Plata. Està provat que molts dels que avui formen part de la funció pública van ser part d’aquesta orquestració denunciada. Integrants de La Libertad Avanza, els seus ideòlegs culturals, referents llibertaris violents. No en dic els noms per precaució. Les cames em van fer figa quan vaig llegir un missatge que deia "et mereixes ser la pròxima" després de publicar a Instagram un article sobre feminicidis, en contra del discurs d’un dels candidats. Jo vaig créixer en democràcia i, fins i tot amb amenaces, sempre vaig creure que escrivia en llibertat. En aquell moment vaig tenir por. El meu pla és sobreviure i escriure. A l’Argentina hi ha un acorralament intolerable. S’han dissolt el Ministeri de les Dones i l’Institut Nacional contra la Discriminació, s’està prohibint el llenguatge inclusiu a l’administració pública, no hi ha polítiques eficaces contra la violència de gènere. Gairebé no veiem Twitch ni articles al respecte. Les dones s’han silenciat. És important que no callem, no només per l’Argentina, sinó per Llatinoamèrica i Espanya. Espanya ha de dimensionar el perill que l’amenaça. Quan la setmana passada Santiago Abascal va defensar a la Conferència Política d’Acció Conservadora, a Washington, "la vida des del seu principi fins al seu final natural", deia a Espanya i a la UE que entre els seus plans hi ha derogar l’avortament. El que va passar als EUA i passa a l’Argentina és una tornada a la foscor que no crèiem que passaria. Si Espanya tingués el sistema electoral de l’Argentina, hauria pogut guanyar. En tot cas, sentir Abascal defensar els valors de la família, quan no parla de les famílies diverses i democràtiques, ja no es pot prendre com a una cosa extravagant. Milei, Trump i Abascal estan units i organitzats, i els tallafocs no s’aconsegueixen en cinc minuts. Es requereix la unitat als feminismes, a l’acadèmia i a la política per frenar el retrocés dels drets. És una realitat que cal afrontar. Davant els sectors que han imposat aquesta batalla cultural, és urgent fer una pedagogia amable, que sigui inclusiva i intenti arribar a aquests homes. Però hi ha d’haver un compromís de la UE: el que fa que aquests discursos arribin als joves no és la lliure circulació a les xarxes socials –màquines de fake news–, són interessos comercials. Sento més llibertat que por. Tot i que em continuen enviant stickers del revòlver, m’han atacat diputats com Fernando Iglesias, vaig publicar una columna a The Guardian i dels 100 comentaris, 100 van ser violents. Però sento la solidaritat de periodistes i escriptores com Ana Requena, Lucía Lijtmaer, Isa Calderón, Isa Valdés, Inma Alonso, Gabriela Wiener, Isa Muntané, Brigitte Vasallo. Les feministes d’Espanya han de sortir de l’eurocentrisme i recordar que la quarta onada feminista va començar a Llatinoamèrica, amb Rita Segato, Las tesi [que van viralitzar l’himne Un violador en tu camino], Ni Una Menos, Marea Verde. Faig una forta crida a la unitat en suport a les periodistes, escriptores, actrius i directores argentines. I demano a la política espanyola que obrin beques o llocs de residència temporal per a elles. Per tornar a l’esperança i a la transformació social.

El més llegit