Deficiències importants en la meitat de les finques inspeccionades

Les tragèdies de València i Badalona han espantat la societat. Per la pèrdua de 14 vides humanes, però també per la proximitat i per una vulnerabilitat potser mai sentida. El meu pis és impecable, ¿però com està la finca on visc més enllà del replà? Això sempre s’ha deixat en mans de l’administrador, el professional que tant parla amb el de l’ascensor com gestiona una subvenció per arreglar la façana. "Ens falta cultura de la rehabilitació", resumeix la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Sílvia Grau. Prova d’això són les inspeccions tècniques d’edificis (ITE) regulades per un decret del Govern que va entrar en vigor a finals del 2015. Des d’aleshores s’han realitzat gairebé 90.000 revisions d’immobles, i en gairebé el 50% dels casos s’han trobat incidències importants, greus o fins i tot molt greus. Si atenem les xifres sense context, podríem concloure que només el 12% de les finques superen l’ITE. Són les que passen l’examen sense cap deficiència detectada. ¿Poques? Si es té en compte que la inspecció es passa a partir que l’edifici té 45 anys d’edat, no trobar absolutament res de dolent podria considerar-se un miracle. Les que presenten problemes lleus (pintura que cau, per exemple) són un altre 39,24%. Les de caràcter important –no hi ha risc imminent, però cal intervenir-hi, com una esquerda a l’arrebossat d’una paret que pot acabar cedint amb el temps– són el 33,10%. Només en un 5% dels casos, els experts han detectat incidències greus o molt greus, o el que és el mateix: hi ha risc per a les persones o els béns i s’hi ha d’intervenir. Són unes 4.500 finques en una mica més de vuit anys; no són poques, és cert. Però són les menys. Hi ha un altre 9% a les quals també se’ls ha denegat l’aptitud i que s’inclouen en la categoria de deficiències importants, greus i molt greus. Prevenció Alberto Izquierdo, secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, aporta l’experiència del contacte constant amb les comunitats de veïns. "En la majoria dels edificis no es fa res fins que alguna cosa es trenca. No hauria de sorprendre’ns que el percentatge dels que no passen l’ITE sigui tan alt". Troba a faltar "cultura de la conservació i el manteniment preventiu", i assegura que, amb l’informe desfavorable, gairebé tots reaccionen i es posen les piles amb les reparacions. Els casos de València i Badalona semblen haver canviat alguna cosa en la societat. Explica Izquierdo que la despreocupació està obrint pas als dubtes. "La gent està començant a consultar el seu administrador". Li traslladen la seva inquietud amb l’objectiu de garantir la màxima seguretat a la seva comunitat. Els pregunten com està l’edifici. Però potser el que s’hauria d’exposar, i allà rau el canvi cultural de què parlen els experts, és "què podem fer perquè l’immoble en el qual vivim sigui més segur". Francesc Sutrias, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, ho resumeix així en conversa amb aquest diari: "La gent ha de ser conscient que casa seva no és el seu pis; és el seu edifici, dins del qual hi ha elements privatius. El que li passi al seu edifici li passarà a la seva vivenda, li passarà a ells". La directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya opina en un sentit molt similar: "A les comunitats de veïns els costa molt posar-se d’acord per realitzar una rehabilitació, hem d’insistir perquè s’adonin que el manteniment és fonamental". Vulnerabilitat Celestí Ventura, president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), fa referència a les llars amb menys recursos. "Si poguéssim fer un mapa de les ITE no superades, segurament ens sortirien moltes zones vulnerables socialment i econòmicament. Passa sovint que no passen la inspecció edificis en els quals viu gent que no pot arribar a fi de mes. Per molt que se’ls reclami, ¿com pagaran una cosa que de cap manera poden finançar?". Per a aquests casos, Ventura recepta "ajudes i sensibilització", i que fins i tot la mateixa ITE, quan es compleixin una sèrie de requisits, "també estigui subvencionada per la Generalitat", una cosa que, per ara, no està prevista, sosté Grau. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya no ha detectat zones especialment preocupants, però sí que hi ha dècades més espinoses que d’altres. "Solem trobar més problemes en els edificis construïts entre els anys 50 i 70". ¿I quines són les patologies més habitales? "Bàsicament –prossegueix Grau– tot el que té a veure amb les façanes i la coberta superior de l’edifici, les zones més exposades al sol, la pluja o el vent". Escasses sancions Una vegada realitzat l’informe, són els ajuntaments els que controlen que es portin a terme les millores necessàries, si és necessari. La cosa varia molt en funció del municipi, "però la vocació no és sancionar", afirma Grau. On es posa l’accent, sobretot, és en les incidències molt greus, que són les que comporten mesures cautelars, com una lona per evitar que caiguin fragments de l’edifici a la via pública. Una vegada superades les rehabilitacions, la pròxima ITE tornarà al cap de 10 anys, per als que van passar nets o gairebé nets la inspecció; sis anys, per a les deficiències importants ja superades, i tres anys, per al cas dels problemes greus i molt greus resolts. El parc de vivendes, segons relata l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en un informe presentat fa escasses setmanes, s’està quedant antiquat. Diu així: "A tot Catalunya, el parc de vivendes està molt envellit, fins al punt que podríem afirmar que molts edificis ja han superat la seva vida útil". De la rehabilitació a la reconstrucció. Això serà una altra pantalla.

Deficiències importants en la meitat de les finques inspeccionades

«En un mapa de les ITE no superades segurament sortirien zones vulnerables», afirmen els tècnics

«A les comunitats els costa posar-se d’acord per a les obres de millora», diuen a Habitatge

El 5% dels 90.000 immobles estudiats en la inspecció tècnica d’edificis (ITE) en els últims vuit anys mostraven problemes que suposaven un risc per als seus habitants

El més llegit