Catalunya té entre1.500 i 3.000 blocs amb façana ventilada similar a la de València

A Catalunya hi ha aproximadament 1,3 milions d’edificis. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya diuen que vivim en un país d’immobles més aviat baixets, ja que una mica més d’un milió tenen, a tot estirar, quatre plantes, i 800.000 no passen de les dues altures. Només 6.500 superen els 10 pisos i hi ha un munt de comarques, com el Ripollès, la Ribera d’Ebre, el Priorat o el Montsià, en les quals és impossible trobar una d’aquestes torres. L’incendi mortal de València ha generat una certa alarma social, una sensació d’empatia i fragilitat que el Departament de Territori vol aturar amb la creació d’un grup de treball que realitzi un diagnòstic sobre la salut dels edificis a aquest costat de l’Ebre. Es veuran per primera vegada el 5 de març, i la idea és crear un mapa amb les finques que tinguin característiques similars –amb façana ventilada– a les de la catàstrofe que el 22 de febrer va segar la vida de 10 persones. Segons els experts, a tot Catalunya hi ha entre 1.500 i 3.000 immobles que comparteixen aquest tret exterior. Però això, insisteixen, lluny de ser una alarma, és "una oportunitat per millorar". No es prenguin al peu de la lletra la xifra perquè el treball està per fer. El número surt d’una conversa d’aquest diari amb el president de l’Escola d’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Celestí Ventura. Ho resumeix així: "De les construccions dels últims 30 anys, només entre un 15% i un 20% inclouen una façana ventilada", és a dir, un aïllant estètic que recorre l’edifici de dalt a baix i que té una separació d’entre tres i sis centímetres amb la primera pell. "Cal deixar al marge les cases unifamiliars. Et surten aquestes 1.500 o 3.000 a tot estirar". Ha de quedar molt clar, no obstant, que això no significa que aquestes finques tinguin un problema. Només comparteixen amb l’immoble de València la tècnica d’edificació. Una vegada identificades, cal veure quins materials es van utilitzar en cada cas. I decidir com s’actua només en aquelles que continguin elements inflamables. El grup de treball es reunirà dimarts de la setmana que ve. A més dels arquitectes tècnics, hi haurà el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Institut de Tecnologia de la Construcció i experts del Laboratori del Foc de la Universitat Politècnica de Catalunya. Guillem Costa, degà del COAC, insisteix que la taula d’experts no va d’assenyalar ningú. "Es tracta d’identificar els edificis que poden tenir similituds amb el de València, i una vegada sapiguem quins són, veure quins materials es van utilitzar". Ventura augura que aquest treball podrà completar-se en sis mesos a tot estirar. Facilitarà molt les coses que les obres siguin recents i que cada projecte tingui el visat en el qual s’inclouen tots els detalls de la construcció (metratge, materials, plànols...). El big data aplicat a l’arquitectura. Antecedent a Londres El grup de treball es veurà sense que es tingui certesa de què és el que va passar a València perquè un edifici cremés amb tanta virulència en tan poc temps. Però al marge dels fets, hi ha dos elements que sí que han fet saltar les alarmes: la facilitat amb què el foc va saltar d’una planta a l’altra i la presència de materials inflamables que poguessin alimentar les flames. El primer ve donat per aquesta cambra d’aire que es genera amb la façana ventilada. Francesc Sutrias, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, celebra que totes les parts implicades hagin respost amb tanta celeritat i poder començar a "monitoritzar i prendre decisions". No es mulla sobre coses que encara no han passat, però sí que avança que la idea és "realitzar un inventari i un diagnòstic i veure després com cal actuar". Tot podria derivar, avança, en una "nova política pública", una modificació normativa que, no obstant, hauria d’anar de la mà del Govern, que és qui marca les regles a través del Codi Tècnic de l’Edificació. "Si detectem que fan falta canvis, tenim la capacitat de proposta i interacció amb el Govern de l’Estat", assenyala Sutrias. Els edificis anteriors al 2019 no inclouen un tallafoc cada dos pisos, un requisit que es va afegir, assenyala Ventura, després de la tragèdia viscuda a la torre Grenfell de Londres, en la qual van morir 72 persones. Va passar el 14 de juny del 2017 a conseqüència d’una fallada al quart pis. L’edifici va cremar durant 60 hores. Després es va saber que el 2012 s’havia emprès una reforma que incloïa la instal·lació de noves finestres i plafons exteriors per millorar l’aïllament tèrmic. Entre dues capes d’alumini s’havia col·locat polietilè, un compost sintètic inflamable.

Catalunya té entre1.500 i 3.000 blocs amb façana ventilada similar a la de València

Territori cita el 5 de març els experts en construcció per actuar sobre les finques que tinguin elements inflamables a la coberta

El més llegit