Despesa rècord en els últims pressupostos expansius

El Govern presenta aquest dimecres davant el Parlament els pressupostos del 2024, que seran amb tota probabilitat els últims de caràcter més expansiu, ja que aquest serà l’últim any de la laxitud de les regles fiscals acordada per Brussel·les per als països de la zona euro per pal·liar els efectes de la pandèmia i de la invasió d’Ucraïna. Aquest és un dels arguments del Govern per captar els vots dels Comuns, que encara estan pendents, després de tancar aquest dimarts l’acord amb el PSC. En total estan en joc uns 2.400 milions d’euros més de "despesa real", segons fonts de l’Executiu català, un 6,3% més que en els comptes de l’any passat. El volum total dels pressupostos serà de 43.600 milions, que arriben als 49.000 si es comptabilitza el conjunt del sector públic. Llei d’acompanyament El president Pere Aragonès també presentarà formalment la llei d’acompanyament dels comptes, el text en el qual s’inclouen les mesures tributàries que ja es van donar a conèixer a finals de l’any passat i que preveu una rebaixa d’un punt, fins al 9,5%, del primer tram del tipus autonòmic de la tarifa de l’impost de la renda (IRPF) per beneficiar totes les rendes inferiors a 33.000 euros anuals. Aquesta mesura, que entraria en vigor amb efecte retroactiu des de l’1 de gener passat, situaria el tipus mínim sumant el tram estatal, per la qual cosa passaria del 19% actual al 20% a partir de 12.450 euros d’ingressos anuals. El projecte de llei dels comptes, que el Govern presenta amb retard –haurien d’haver entrat en vigor l’1 de gener–, també inclou 1.045 milions per a inversions hídriques destinades a pal·liar la sequera, així com 1.000 milions destinats a la innovació i digitalització. Es dota, al seu torn, d’un fons de 800 milions per començar a posar al dia les despeses de Salut que es traspassen d’un exercici a l’altre. El 2022, dels gairebé 4.000 milions a què va ascendir una desbocada despesa desplaçada (3.840 milions), un total de 2.652 milions van correspondre a l’Institut Català de Salut (ICS) i al Servei Català de Salut (SCS), el nivell més elevat en almenys una dècada. L’Executiu català vol aprofitar que el pròxim serà un exercici amb un augment substancial d’ingressos procedents de la liquidació del model de finançament autonòmic del 2022 per regularitzar, en part, una pràctica que està enquistada en la sanitat des de fa anys i que el 2022 va arribar al seu nivell més alt, després dels 1.938 milions del 2019, l’exercici previ a la pandèmia. El denominat sostre de despesa de la Generalitat per a aquest any, aprovat a finals de l’exercici passat, ascendeix a un màxim de 36.684 milions, el 9,6% més que el 2023, gràcies a l’impuls experimentat pels ingressos procedents de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2022, un exercici en el qual l’economia va experimentar un gran dinamisme i va augmentar la recaptació. La fixació d’aquesta quantitat està subjecta a una possible modificació si inclou el pacte d’investidura de Pedro Sánchez amb ERC per condonar el 20% del deute amb l’Estat a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA) –15.000 milions– i l’estalvi dels interessos corresponents. En l’últim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), celebrat el desembre passat, es va atribuir a les autonomies un dèficit del 0,1% del PIB. Rècord per a educació Una altra de les claus del pressupost rau en la partida consignada per a la Conselleria d’Educació, que, com va avançar EL PERIÓDICO, tindrà unes xifres rècord. La previsió inicial era augmentar els seus recursos en un 9%, però finalment ha pujat fins al 10% després de la negociació amb els socialistes. En total, es dedicaran 7.435 milions a aquest departament, un àmbit que el Govern ha volgut prioritzar després de la debacle de l’informe PISA. A més, s’han reservat 50 milions per invertir específicament en les millores educatives que proposin els experts que va designar la Generalitat per revertir els mals resultats d’aquest informe. Probable pròrroga També convé tenir present que els pressupostos que es presenten avui no seran només els del 2024, sinó també els del 2025 perquè amb tota probabilitat s’hauran de prorrogar. L’any que ve és any electoral i difícilment Aragonès trobarà de nou algun soci per tirar endavant els comptes. Tot i que cap partit vulgui verbalitzar-ho en públic, ningú donarà els seus vots al Govern a poques setmanes d’anar a les urnes. I menys el PSC, que té en ERC al seu principal rival electoral, com a mínim segons les enquestes. Totes les xifres que es presentaran al Parlament estan pendents dels Comuns. Sense el seu vot, la llei serà paper mullat. El partit de Jéssica Albiach manté el seu rebuig als comptes perquè el Govern no vol paralitzar el projecte turístic del casino de Hard Rock, al Camp de Tarragona. El Govern replica que no hi pot fer res: primer, perquè s’exposaria a un problema legal perquè ja hi ha compromisos firmats amb els inversors. En segon lloc, perquè el PSC és un ferm defensor del projecte i pressiona en la direcció contrària als Comuns. ¿Com convèncer els Comuns? Aquesta és ara la pregunta del milió de què pengen els comptes. El Govern s’aferra que en els pressupostos que presenta avui no hi ha "ni un euro" destinat al casino.

Despesa rècord en els últims pressupostos expansius

El Govern presentarà avui les xifres per a l’últim any de la laxitud de les regles fiscals acordada per Brussel·les. El projecte de llei prioritza l’ensenyament i destina 1.045 milions a la sequera i 1.000 més a innovació i digitalització.

El més llegit