Al saló cloquegen dos gallets. L’ambient es caldeja i amenacen de destrossar el local. De sobte, les portes batents s’obren amb ímpetu. Unes passes poderoses imposen silenci. El nouvingut s’acosta a la barra, demana un whisky doble i una cançó al pianista. Si algú torna a piular, arriba l’esperada escena de la baralla. Cops de puny, sang, dents que volen i cossos malmesos. El guionista mai el va crear com a protagonista. Per entendre’ns, no és John Wayne. Si de cas, el seu amic més fidel. Però de vegades, els personatges prenen vida pròpia i, de sobte, la pel·lícula fa un gir de guió inesperat.