Un imant per atraure centres d’innovació a Barcelona

El febrer del 2006, quan els mòbils encara no eren intel·ligents, Barcelona va acollir per primera vegada el Mobile World Congress (MWC). Aquest dilluns, la gran fira mundial de la tecnologia torna a la capital catalana, convertida en seu permanent, per celebrar el llegat d’una relació que compleix 18 anys, la seva majoria d’edat, i amb un radi d’acció que va més enllà dels mòbils.El món ha canviat molt en aquest període de temps. Abans d’arribar a les butxaques dels usuaris, els dispositius més innovadors s’exposaven als passadissos del congrés. «Quan va arribar aquí, l’MWC era una fira local i petita centrada en les empreses de telecomunicacions. Ara és un esdeveniment transversal i crucial per al país», explica Francesc Fajula, director executiu de Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), la fundació publicoprivada nascuda el 2012 per maximitzar el llegat d’aquesta cita tecnològica. En la seva primera edició, el congrés organitzat per GSMA, patronal de la indústria de la telefonia mòbil, va tenir un impacte econòmic de 100 milions d’euros i va reunir 50.000 persones. El 2019 es van superar els 470 milions. Un any després la crisi sanitària de la covid va obligar a cancel·lar la mostra, una de les primeres de caràcter global que es va haver de suspendre per la crisi sanitària. Malgrat aquest dur revés, l’MWC va tornar a prémer l’accelerador i va tancar l’última edició, del 2023, aportant 461 milions i congregant més de 88.500 visitants. L’objectiu per a l’edició d’aquest any, que se celebra de dilluns 26 a dijous 29 a la Fira de Barcelona, és superar els 95.000 assistents. Transformació de la ciutat La capital catalana s’ha transformat en aquest temps. «El 2006 no hi havia capital risc ni s’utilitzava la paraula start-up», assegura Fajula, considerat un dels pioners de la indústria digital a Espanya. Ara, en canvi, la capital acull un ecosistema cada vegada més robust compost per 2.100 empreses emergents que ocupen 20.000 persones i fins i tot 140 hubs tecnològics i d’innovació de multinacionals que donen feina a 26.400 professionals més. La xifra de seus empresarials s’ha quadruplicat en tan sols set anys. «El posicionament tecnològic i científic de Barcelona és espectacular», afegeix Fajula. En reiterades ocasions, GSMA ha descrit Barcelona com un actor «vital» per al congrés i l’ampliació de la Fira, amb una inversió superior als 200 milions d’euros, ha sigut un element essencial en la seva aposta decidida per la capital catalana. Aquesta relació simbiòtica s’ha traduït en un important impacte econòmic. Així, des del 2006, la cita anual del mòbil ha tingut una contribució total a la capital catalana de 5.800 milions d’euros i 150.000 llocs de treball a temps parcial. A més, també ha ajudat a dinamitzar el sector turístic de la ciutat i a situar-la al mapa com un pol d’inversions tecnològiques. «Els directius de les empreses del sector expliquen que van venir a l’MWC i que els va agradar tant la ciutat que van passar de muntar-hi algun esdeveniment a decidir finalment instal·lar-hi els seus centres d’innovació», assegura Carlos Grau, director de la fundació entre el 2017 i el 2022 i que actualment dirigeix la seva pròpia firma, Grau Innovation Consulting. L’entitat que organitza l’MWC des de fa més de dues dècades és GSMA. Amb seu a Londres, la patronal agrupa prop de 8.000 operadors de telefonia de tot el món i més de 400 empreses relacionades amb l’ecosistema mòbil. Hoffman, la cara visible El seu actual president és el principal executiu de Telefónica, José María Álvarez Pallete, el mandat del qual dura fins al 31 de desembre. Mats Granryd és el director general de GSMA, però la seva principal cara visible a Barcelona ha sigut el carismàtic John Hoffman, el seu conseller delegat. MWCapital treballa per maximitzar el llegat del congrés el Barcelona mitjançant el desenvolupament de projectes tecnològics i el foment del talent en un sector amb una presència cada vegada més gran. Aquest organisme va ser creat el 2012 per GSMA en col·laboració amb el Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Fira de Barcelona. En el seu pla estratègic 2023-2027, es detalla que per al període 2023-2027 les administracions elevaran la seva aportació econòmica anual de 15 a 24 milions. Els socis privats, que fins ara són Telefónica, Vodafone, Orange, Damm i CaixaBank, aporten uns 5 milions entre tots. Segons el parer de Grau, aquest model de col·laboració publicoprivada és un èxit que ha facilitat que l’MWC no sigui un esdeveniment puntual per a Barcelona, sinó que «passin coses tot l’any». Un clar exemple d’aquest impacte permanent és el projecte que ha introduït la tecnologia 5G en un quiròfan de l’Hospital Clínic per realitzar operacions de cirurgia en remot. «Barcelona s’ha convertit en un laboratori per a les telecomunicacions», celebra el predecessor de Fajula. L’MWC ha actuat de locomotora a la constitució d’un ecosistema emprenedor català. Del 2016 al 2023, el país ha passat d’allotjar poc més de 1.000 start-ups a superar les 2.100, que facturen més de 2.110 milions. «Tenir tota la indústria tecnològica a Barcelona durant el MWC és una oportunitat molt important que la ciutat ha sabut aprofitar», apunta Pere Duran, director del 4YFN. «La meitat de les rondes de finançament han començat o s’han tancat en el 4YFN, afegeix Grau. La fundació destaca que des del 2012 ha ajudat a créixer 300 empreses locals i europees «d’alt potencial».

Un imant per atraure centres d’innovació a Barcelona

El febrer del 2006 la ciutat va acollir per primera vegada el Mobile World Congress. Aquest dilluns la fira mundial de la tecnologia torna a la capital catalana per celebrar el llegat d’una relació que arriba als 18 anys i que ha ajudat a establir un potent ecosistema emprenedor i científic

El més llegit